Els timbalers del "taiko"

Bé el títol d'aquesta entrada és una redundància, ja que "taiko" és timbal en japonès (^_^)
El cap de setmana passat el parvulari d'en Miró, que ja us he explicat, pertany al santuari xinto del costat de casa, va fer una processó des de la pagoda fins un parc de la ciutat.
Va sortir l'Omikoshi, que és aquesta capelleta que s'assembla als passos de Setmana Santa, i també van treure el Taiko, el timbal de precedia l'arribada de l'Omikoshi, o sigui dels déus, i que la canalla es va encarregar d'estirar fins el parc.
No em feu dir per què ho van fer o quin festival es celebrava perquè no ho sap ni l'Aya, la meva dona.
Però viure al costat d'un santuari xinto ho té aquestes coses, els japonesos cada dos per tres estan celebrant alguna cosa, i bé que fan.
Que la canalla hi participi ho trobo molt bé, primer ho va fer la Shikibu, tot i que mai va estirar del Taiko, i ara li toca al petit.

M'agraden molt els jardins que envolten el parvulari dels nens, hi ha un parell d'estanys amb carpes i ànecs i algunes tortugues d'aigua, més d'un patufet a caigut a l'aigua jugant amb elles i un any fins hi tot van venir a rodar les AKB48! ( els otaku del J-POP ho sabreu ).
Faig fer aquesta foto quan els portadors de l'Omikshi esperaven per començar i s'entretenien amb els ànecs i els coloms.

Així doncs, l'entrada d'avui te un protagonista, en Miró i els seus companys de classe. Els primer que van fer quan van arribar a l'escola és vestir-se amb el "Hapi" que és aquest kimono de festivals.

Aquí es veu millor, la lletra vermella de l'esquena diu "Matsuri", festival. 

Aquesta foto tan maca la va fer la Shikibu!

Pel que sembla, s'ho van passar molt bé.

Trobo que la canalla japonesa són molt bufons sobretot vestits a la manera tradicional. 

Però per "estil" el del "capità" dels portadors de l'Omikoshi. Sembla sortit de la Vila del Pungüí.

Encara que a l'esquena d'aquests homes hi posi "Shinjuku", no han vingut des del famós barri de Tòquio, segons em va dir l'Aya, Shinjuku, en aquest cas és una zona de santuaris xinto. Per cert Shinjuku, vol dir "nou hostal", té sentit doncs, antigament els santuaris també servien com a llocs on fer parada i fonda.

El sacerdot que beneïa el camí, no semblava tenir el dia.

Una de les coses que més m'agrada és veure les cares de la gent que porta els Omikoshi.

Molts tenen un dramatisme especial.

Altres són senzillament ben plantats. 

O uns perdona vides!

Algú em preguntava si els japonesos estaven preparats en cas d'emergència, bé, l'odre i la disciplina ajuda, però també, la caseta metàl·lica grisa de fons de la foto, a l'esquerra, allí hi ha guardats estris en cas d'emergència, normalment s'enmagatzemen en parcs públics com aquest on ens podem refugiar en cas de terratrèmol. Dins la caseta hi ha mànegues de bomber, pales, pics, cordes, galleres, cascs i quants, i farmacioles, és clar que no estan tancades amb clau, però ningú gosa tocar-les.

Per fi arriba l'Omikoshi.

N'hi ha que manen més que d'altres. 

I per fi la benedicció, les ampolles, són de Sake, vi d'arròs. Sembla ser que als déus japonesos els agrada molt (^_^). La veritat és que se l'acabaran bevent els portadors de l'Omikoshi, ho sé de bona tinta, perquè jo ho faig un cop l'any, i me n'haig de beure tan si com no.

Diferents tipus de calcat, el cobert es diu Tabi.

Aquest Hapi porta imprès el Kamon ( la marca ) del santuari, Tsuru, una cigonya. Això vol dir que és un treballador de la pagoda.

Més fotos de la canalla, i al fons un Nissan March de color rosa, al japonesos els agraden els cotxes roses.

El senyor que somriu és el director del parvulari, sembla molt sever però és un troç de pa. 

De tornada abans de creuar la Mon ( porta ) de bronze, es pot veure la varietat de Hapi que hi havia. 

I el paio de la dreta, que semblava sortit d'una peli de Kitano, i no és conya, els Yakuza són molt religiosos n'hi ha Hiratsuka n'hi ha un munt.