dilluns, de febrer 22, 2016

Calçots, pa amb tomàquet i molts amics a Tòquio

Ahir vam fer la nostra segona calçotada com a Casal Català, el lloc triat va ser el Showa Menorial Park de Tòquio, un lloc que ja ens va anar la mar de bé l'any passat.
Enguany el Casal va comprar 60kg d'unes cebes japoneses que es diuen "naganegi" que vindrien a ser porros. A manca del calçot genuí, els "naganegi" japonesos van fer el seu fet, sobretot perquè van ser sucats i resucats en salsa de calçots.
La trobada va anar molt bé, les reunions dels Casal cada cop tenen més assistents, ahir n'érem una seixantena. Gens malament tenint en compte que no tots els qui van venir eren catalans. Això vol dir que la nostra cultura cada cop interessa més als nostres amics.
Un noi basc es va sorprendre: caram els catalans, com us organitzeu! Em va dir.
Som així, ens integrem al paisatge, mirem d'adaptar-nos als costums dels països on ens ha tocat viure, però quan podem ens agrada juntar-nos, potser és la cultura, la llengua, no? Són els calçots i el pa amb tomàquet regats amb un bon vi.

Vaig sentir una noia japonesa explicant a una altre què era el "pan con tomate" i la vaig rectificar, "pan con tomate" és pa amb un tomàquet tallat per sobre, com fan els italians, el "pa amb tomàquet" és allò que fins hi tot a Madrid en diuen "pantumaca" perquè no té traducció al castellà malgrat el que diguin les guies japoneses.

Els catalans regalem roses a les nostres estimades per Sant Jordi, però en una dia especial com ahir el millor és un bon ram de cebes.

Per sort tenim coŀlaboradores locals, que en saben tant o més que nosaltres. Si guaiteu bé, em veureu al fons amb una ampolla d'aiga a les mans ( hi vaig anar en cotxe ), segur que estava fent-me el set ciències sobre alguna cosa amb un pobre japonès. 

El primer calçot ( i no l'últim ) de la vida.

Les salses presentades a concurs eren tan bones que es podien menjar tan sols sucant els bastonets de l'arròs.

Practicant per Sant Joan. Vam gaudir de coca de llardons amb pinyons, boníssina!

L'objecte de desig.

Gràcies a un bon grapat de voluntaris es van cuinar gairebé, els 60kg de calçots, carn, i es va torrar pa   i fins i tot núvols!

La canalla també va poder fer manualitats, com ara disfresses de Carnestoltes.

David, no sé què els deies però sembla que feia molta gràcia.

Com podeu veure les cebes japoneses són una mica mes gruixudes que els nostres calçots.

Com l'any passat vam poder llogar un envelat per si feia mal temps, tanmateix Sant Pere va decidir que fes prou bon dia.

El millor de tot és veure que la gent s'ho passa bé.

L'any vinent segur que hi tornarem, i en serem més, i ho farem millor, no els podreu tastar però no us preocupeu que també us en faré cinc cèntims.
Per cert si en voleu veure més imatges podeu visitar la pàgina de Facebook del Casal.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Llàstima que jo no tingui "poders" perquè si en tingués ara mateix t'anomenava ambaixador de Catalunya al Japó... T'ho treballes moltíssim! Fa il·lusió veure-ho! ;-))