Era la primera vegada que pintava una pared enfilat a una bastida, una experiència terrorífica per algú a qui li fan por les alçades, ni que sigui de dos metres.
Però a la fi va ser divertit.
En Yasunori, el meu "senpai" em va ajudar a protegir la paret de possibles gotes i va encarregar-se del text, no se'n refiava de la meva caligrafia (^_^)
Sí, ja ho sé, però, no el restaurant no és una tapadora per vendre meta-amfetamines.
La cinta de pintor era més per veure'n la mida des de lluny, al no estar acostumats, a pintar rètols ens va costar molt trobar les proporcions.
Aquesta és la part on vaig passar més por, per estat tan al costat de la bastida, em vaig marejar i tot.
A quatre mans, mentre pintàvem, li explicava a en Yasunori com havia de tirar floretes a les noies que passaven pel carrer, són coses que et passen pel cap quan t'enfiles a una bastida.
Meccha Umaiyan! Molt bo, en dialecte de Kansai ( Osaka ).
Avui es feia la pre-inauguració i els cartells i els fanalets ja estaven posats.
I, els primers clients!
2 comentaris:
Aquest pot atraurà molts clients, i tant!
A la teva edat i pintant parets !!! De Badalona havies de ser !! ;)
Realment el pop atreu l'atenció !
Publica un comentari a l'entrada