Mene de llibres

Avui dilluns rebo un "meme" de l'amic i company Carquinyol. Segons explica en el seu blog, és un "meme" molt senzill. Es tracta d'agafar el llibre que tinguem més aprop en el moment de rebre el "meme", agafar la pàgina 123 i copiar la cinquena frase d'aquesta pàgina.
Ara bé, si reps el "meme" a les 9 del matí en una oficina de disseny a Tòquio, potser, la cosa es complica, intentant ser fidel al "meme" ( vull dir, no fent trampa ), miro al voltant i hi veig, carpetes d'informes, revistes, i, al fons la prestageria amb els únics libres de l'entudi, com que estic treballant en el disseny d'un P.O.P ( Point of Purcahse, punt de venda ), és clar, la vista se me'n va cap aquest llibre.

És un llibre vell, del 1996, de l'editorial AG Publishers, en el seu moment, en plena Bombolla econòmica al país, el preu del llibre era de 16.000 iens (106 euros), una barbaritat tractant-se d'un llibre de 216 pàgines, no especialment bonic, quan l'empresa el va comprar, en va pagar 6.000 iens, potser de segona ma en una llibreria de vell. El que us pot fer una idea del preu dels llibres de disseny al Japó. Ai las! com enyoro la FNAC i el Happy Books.

Bé, anant al tema, la pagina 123 resulta ser un P.O.P del McDonals, per presentar el "happy set", a les lletres en forma d'arc a banda i banda del logo si pot llegir, d'esquerra a dreta "makudonarudo, happiisetto" en aquest cas la joguina és el Sonic the Hedgehog de Sega, un personatge que ha conegut moment més feliços.
Fixeu-vos amb l'expressió del Ronald McDonal, al Japó Rolando-san, és japonès.
L'agència va ser DENTSU, una agència publicitària que pràcticament monopolitza el mercat al país i de la qual no en tinc gaire bon record.
Sento que aquest "meme" hagi estat un pel atípic, però es el que he trobat més a ma, si l'hagués rebut una setmana abans un hagués pogut parlar d'un llibre fabulós de Lluís Maria Xirinachs "ammistia 1977, Franco a mort?"
Ara si hi ha cap alpinista samurai que vulgui recollir el "meme", doncs...

Meme de restaurants

-Quin és el restaurant que més has gaudit vora el mar ?

Ja no sóc cap nen, he gaudit de molts bons moments vora el mar, però recordo quan Portugal era un país desconegut, abans de la seva integració a la Unió Europea, on poblets de pescadors com Nazaret mantenien la bellesa d'una costa verge, cases blanques i iaies de negre amb enagos d'encaix sota les faldilles. On menjaves peix acabat de pescar, directament de la platja.
Però, també, quan recordo el rap de "Can Pinxo" quan era una guingueta de la Barceloneta, amb aquell all-i-oli gratinat em fa venir salivera. Ah, i una arrossada meravellosa a la Malvarosa a València.

-Digues un Restaurant on t'han pres el pèl i no hi tornaries ?

Recordo el restaurant d'un hotel de 5 estrelles d'Ankara on en va sortir un escarabat viu de l'amanida. La gràcia és que un dels cambrers van sol.lucionar el problema esclafant l'animal amb un tobelló d'amunt la taula tot somrient, és clar, diuen unes "xapes" on posava "Dedeman smiling people".

-Un Restaurant on has gaudit d'una molt bona carn a la brasa?

Definitivament "la Churrasquita" de Platja d'Aro, ak costat del Camping Valldaro. Un restaurant d'uruguaians que cuinen vedella de Girona, a l'estil asador, boníssim.

-El Restaurant més romàntic on has estat ?

No sé si és el més romàntic però és el primer on vaig anar amb la meva parella, i va funcionar.
El Rita Blue de la plaça Sant Agustí de Barcelona.

-De quin Restaurant sortit cantant havaneres?

No en recordo el nom (massa "bon rouge"), era a Carcassona, a l'Occitània, recordo que cantàvem "el meu avi" pel carrer de nit i un avi ens va renyar tot dient: "a això a casa vostra no ho faríeu", potser tenia raó...

-Un Restaurant on aniries cada dia?

Aquí, al Japó, si tingués "pasta", al Sant Pau, el restaurant de la Ruscalleda a Tòquio per dinar, i a l'hora de sopar em perdria en una fonda japonesa amb un reservat obert al jardí, il.luminat per fanalets, vestit amb un "jinbe" (kimono) després del bany i gaudint de la companyia de l'Aya en una tranquil.la intimitat només interrompuda per l'entrada silenciosa de la cambrera amb les safates de menjar.


-Recomana un restaurant romàntic i econòmic.

Qualsevol indret pot esdevenir romàntic si la companyia es bona, i el preu dependrà de la butxaca de cadascú.

Sembla que els "memes" s'ha d'anar passant o sigui que convido a qualsevol que hagi llegit aquest post a fer aquest exercici.
Bon profit!