Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Hadano el 64è Festival del Tabac, el Tabako Matsuri. Aquesta és una festa que es va començar a celebrar l'any 1948, en motiu del 25è any del conreu d'aquesta planta a la vila, l'esperit de la festa era celebrar d'alguna manera el final de la guerra i engrescar al poble en la recuperació econòmica i social. En aquells anys la producció de tabac havia disminuït molt a causa de la guerra i el futur de la vila era incert.
Hadano va continuar produint tabac fins el 1984 quan els camps van ser requalificats i els conreus van passar del tabac als cacauets. El lloc on hi havia el magatzem de tabac i la seu del gremi és avui un centre comercial. I del tabac només en queda el record i el nom del festival. En podríem dir, el Festival de la Recuperació.
A la dreta l'ajuntament de Hadano, poble on he viscut 5 anys, a l'esquerra les piles de fusta que seran tremades el darrer dia del festival, a la nit del foc.
El foc que encendrà les piles de fusta es farà a partit d'aquest giny, dos grups tibaran de la corda fent girar el tronc que acaba en punta damunt d'una peça de fusta, aquesta fricció encendrà la fusta i el foc en mantindrà viu fins el darrer dia.
A la desfilada hi ha representats molts gremis de treballadors i artesans, com els fusters, o els paletes...
Tots duen el seus estendards de l'època d'Edo i els seus "happi" ( kimono ) distintius. Els qui van de vermell són funcionaris de l'ajuntament que ajuden a la desfilada.
Aquests anaven molt divertits amb un gran
"Daruma" que encapçalava la comitiva.
Una de les comparses que més m'agraden són la de les pageses en vestit de festa, mentre desfilen ballen el "ball de les bombolles" Awaodori.
Enguany, però hi havia la banda de la policia de la prefectura de Kanagawa.
Amb les seves agents molt boniques vestides de soldadets de plom, us les imagineu posant multes vestides amb aquestes faldilletes...
Aquestes noies ja me les imagino més, van muntades sobre les "shirobai" les motos blanques dels agents de trànsit, unes motos de la marca Honda de 1.300cc. Els nens xalaven d'allò més en veure-les passar, però jo encara pensava amb les seves "companyes musicals"...
Les escoles i els instituts de la ciutat també participen de la festa, aquesta és l'escola secundaria de Honchou on hauria anat la Shikibu si ens haguéssim quedat a viure a Hadano.
I l'orquestra de noies trompeta de Hadano que semblaven sortides d'un anunci de Coca-Cola dels '50.
I és clar, després de les trompetes n'hi ha que toquen el "flabiol"...
A molts "matsuri" ( festivals ) s'hi poden trobar els ensinistradors de micos, els macacos japonesos són molt intel·ligents, i també tenen molta mala llet. Crec que la tradició d'aquests ensinistradors es remunta a la cort imperial hi ha molt dibuixos antic on es veuen carrers de Kyoto o Edo amb espectacles d'aquesta mena. De vegades penso que jo m'hi podria dedicar amb en Miró, de vegades sembla un mico...
La Shikibu i el seu amic Ken gaudint d'un parell de núvols de sucre o per cer més precisos un parell de "wata ame", va ser la darrera oportunitat per la patufeta de posar-se el "yukata", aviat farà fred.
L'"omikoshi" no pot faltar a cap festival, el que més m'agrada són"happi" de diferents colors ( els kimonos dels portadors ).
"washoi", "washoi", "washoi", van cridant!
Aquest calb de primera fila no soc jo, malgrat el que alguns penseu...
Un cop més el ball de les bombolles, de nit és més bonic, les noies del vespre van més guarnides que les dones del matí.
Les carroces de paper són molt espectaculars...
Abans hi havien espelmes dins, ara bombetes, imagineu com n'éren de perilloses pasant entre les cases de fusta...
A la fi s'encenen els focs...
I per acabar la festa, Hanabi ( jocs artificials ).
