dilluns, de novembre 28, 2011

D'excursió a Oyama

Ahir, diumenge, després d'una setmana de molta feina que em va tenir apartat del blog, ens vam llevar molt d'hora, molt d'hora, tant que en Pep Guardiola encara era al primer son. Feina molt bon dia i el Fuji-san es veia aixé de bé.

Havien quedat amb els amiguets d'escola de la Shikibu per pujar la muntanya d'Oyama, que en japonès vol dir "muntanya gran". És un munt que hi ha entre les ciutats de Hadano i Isehara, i que es pot veure des de Hiratsuka.

Tots teníem una mica de son, sobretot els més petits que van aprofitar una mica l'estona que vam passar esperant l'autobús, per anar a Oyama des de Hiratsuka, no es triga gaire, però s'ha d'agafar dos autobusos de línia que afortunadament estan pensats per als excursionistes i et deixen just al peu de la muntanya.

En Miró va fer parar l'autobús més d'una vegada, prement el botó quan no tocava, ai las! Vam haver de demanar moltes vegades perdó al conductor, sort que els altres passatgers no es van enfadar, el molt murri sap com fer-se perdonar.

Un cop al lloc, amunt que va pujada, ens esperava una bona estona de caminant entre mig d'arbres pintats de vermell, i molsa de tots els colors de verd.

 La Shikibu sempre va trobar algú amb qui fer el camí més dolç.

 Riu, Aya, riu que tot just comencem a enfilar el camí...

 Les escales de "Cirith Ungol" ( nota friki pels qui els agradi els Senyor dels Anells )

 Però això no és Mordor, que és més bonic, heu vist quina espessura?

 Oi que sí, petit Hobbit?

A mesura que anàvem pujant ens trobàvem amb el què havien vingut a veure, els Momiji, aquestes fulles vermelles, que són el símbol de la tardor japonesa, enguany, però els fred arriba tard i també els seus colors.

 Tanmateix és tot un espectacle de la natura... les fulles,

 ... els colors de l'escorça dels arbres,

 ... i els "pixapins"

Sort que els déus ens vigilen perquè no ens descontrolem gaire, al cim de la muntanya hi ha un santuari xintoista i tot els camí de pujada està guarnit d'estàtues de divinitats de diferents nivells.

 Aquest era el darrer tram, al cim es pot veure la "Mon" la porta d'entrada al santuari.

 Allí se'ns va fer l'hora de dinar, amb molta gana després d'un camí tant difícil, però divertit.

Vam dinar al costat d'aquesta representació en bronze de les galledes i els tancs on, antigament, es desava l'aigua en cas d'incendi. Abans totes les ciutats tenien un lloc amb aquests dipòsits d'aigua i les galledes a punt.

 Com sempre a la porta de les pagodes xintoistes hi ha una font per poder fer-hi les ablucions.

Això són "Ema" ex-vots que es pengen del temple per donar gràcies o demanar quelcom. No les havia vist mai amb aquesta forma. Ni l'Aya tampoc.

 Per sort la pagoda era oberta, ja que s'hi estava celebrant una boda.

 Molts badocs s'hi van atansar per fer-se fotos amb la parella de nuvis.

 Aquest és un monument als "nens de la guerra", assenyalant l'horitzó d'un futur en pau.

 El cap d'un pal d'on penjava una senyera de la pagoda estava coronat per dos dracs, em va fer gràcia perquè l'any vinent és l'any xinès del drac, els dracs a l'orient són bons, són divinitats, no com a Europa.

 Els jardins del santuari són boscos plens de llum i de colors... ( ja, m'ha quedat com la cançó de la Marisol, és que d'on no n'hi ha no en raja, perdoneu ).

 ...guarnits de monuments de tot tipus.

 ... i de racons secrets, dins d'aquest nínxol s'hi pot sentir la remor del mar, com va comprovar la Shikibu.

 Molsa i figuretes, però no és un pessebre.

De baixada vam agafar el funicular, n'hi ha de dos colors, el vermell i el verd, a nosaltres ens va tocar el segon.

 Amb seients de primera fila pels "VIPs" de la casa...

 ...tot i que alguns "VIP" feia estona que eren en un altre lloc...

Fer fi na foto dels "herois" del dia, moltes gràcies a tots per una jornada tan agradable!

Per cert, haureu notat que algunes fotos són de més qualitat que altres, les bones són del company del meu costat, que té una càmera com déu mana, jo em vaig equivocar de programació i vaig tirar totes les fotos a 800, com he dit abans, d'on no n'hi ha no en raja. 

10 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Una excursió ben bonica i uns paisatges meravellosos.

Laura ha dit...

Mare meva, els momiji són tan bonics que quasi ploro! M'agradaria venir al japó només per passejar per aquests paissatges. Per cert, que bé que pugueu arribar-hi sense necessitat de tenir cotxe, no? És tot un luxe.

Marta ha dit...

Quins colors!!!! Que bonic!!! Es que la tardor dona uns colors preciosos! Deu ni dó l'excursió, eh? Segur que us ho vareu passar la mar de bé, es nota a les vostres cares!
Petons!
Marta

Claire ha dit...

Quina passada! M'encanta! Quins paisatges i quins colors!
Les fotos són genials! M'he rigut molt amb el peu de foto de l'Aya rient abans de pujar! Genial! I la que esteu tots dos, que dius "pixapins" és preciosa! La "hobbit" surt super kawaii!!
Jo tampoc havia vist uns "ema" amb aquesta forma. Són estranys...
M'apunto aquesta excursió per si torno al Japó!
Genial!

rits ha dit...

Una bona excursió!!! els colors de la tardor japonesa son espectaculars. Aquí tb va tard la tardor, xò per sort ja es deixa veure!!

Ah, i molt bons les referències al senyor dels anells!!

Per cert, és preciós que la pau del futur estigui representada per dos infants. És molt bell!

Alba ha dit...

Deu ser tota una meravella veure els arces amb el seu color vermell.... Has fet un reportatge genial!! I una excursió també genial!
Abraçada!

Assumpta ha dit...

Quina meravella!! Quins colors, quins paisatges... ens has mostrat tantes fotos que sembla que haguéssim fet l'excursió tots plegats. Gràcies! ;-) Magnífic post!

Per cert, que jo també estic mig "out" perquè -sortosament- per Nadal tinc una mica de feineta :-)

Ah!!... tu que vius a un lloc on sempre us lleveu abans que nosaltres, encara arribaràs a temps... si t'agrada el senyor dels anells... participa!! :-))

tobuushi ha dit...

Carquinyol.
És que sempre miro les teves excursions i m'has fet enveja.

Lalu.
Recorda si vols veure momiji ha de ser durant aquests mesos, sobretot a Miko són presiosos.
Tenim la sort de viure al centre d'una ciutat molt ben comunicada, a 10 minuts de l'estació, no necessitem el cotxe per res, al Japó els transports públics són exeŀlents, un pèl cars però val la pena. Per fer els encàrrecs normals tenim bicicletes i si un dia necessitem el cotxe el podem llogar o demanar als pares de l'Aya.

Marta.
Ens ho vam passar teta!

Claire.
L'Aya duia una motxilla que semblava que volgués passar un mes a la muntanya, però va pujar molt bé.
Els "Hobbits" anaven tirant tant depressa que amb prou feines els podien seguir.
Definitivament quan tornis t'hi portarem.

rits.
La tardor i la primavera són les millors èpoques ver visitar el Japó. La maleïda escala de Mordor em va venir al cap més d'una vegada t'ho asseguro.

Alba.
Una meravella, i llàstima que el fred ha arribat tard i encara no han canviat tots.

Assumpta.
Moltes gràcies i molta sort amb la feina.
Gràcies per l'enllaç: "No sóc un home sóc una dona". Aquesta és la resposta. ^_^

Assumpta ha dit...

ISAAC!! ho havies d'haver posat allí, home!! Si ho poses aquí no val!! :-)) Això sí, m'ha fet gràcia veure que hi havies anat!

Jo vaig trobar la resposta googlejant, que jo sóc més de la Rowling que no d'en Tolkien.

És un blog molt bo d'enigmes i endevinalles i per celebrar el seu post MIL (1.000 posts!!) durant un mes cada dia dóna punts i a final de mes els tres millors guanyen un premi. Començava ahir. Té els comentaris moderats perquè la gent no es copiï :-DD

Encara ets a temps per l'endevinalla d'avui ;-)

tobuushi ha dit...

Assumpta.
A mi m'agrada el Senyor dels Anells, no sóc molt fanatic però he llegit el llibre i tinc la coŀlecció de les peŀlícules en DVD.
Però també sóc més del Harry Potter, ja l'he llegit no sé quantes vegades, primer en anglès a mesura que anaven sortint i després en català, l'Aya els té en japonès, la Shikibu i en Miró podran triar.
Per cert em vaig llegit el teu relat "murakamià" i em va agradar força. Tens molta creativitat, però això ja t'ho hauran dit moltes vegades.