Recordeu quan érem petits i esperàvem el Nadal comptant els dies del calendari? Doncs a mi em passa el mateix, tinc la mateixa iŀlusió, el mateix neguit que tenia de petit.
El passat onze de setembre vaig seguir la manifestació, despert fins les 3 de la matinada, era com veure la cavalcada de reis. Per reblar el clau, l'Assemblea Nacional Catalana es presentava al Parlament, i era rebuda amb aplaudiments pels nostres diputats. Va ser més emocionant que fer els reis venen, una tradició badalonina que consisteix en passejar per casa amb un fanalet després de la cavalcada, tot cantant una cançó i fent que ploguin caramels del sostre.
Ara és de nit, la nit de reis, de petit no podia dormir, donava voltes i voltes dins el llit i mirava el despertador minut sí, minut també, el temps era lent i l'albada no semblava arribar mai, però era excitant, emocionant, il·lusionant.
Crec que la majoria del país està gaudint de la mateixa excitació de quan érem petits i esperàvem els reis. Com abans també ens amenacen amb carbó, però a la fi sempre trobàvem el balcó ple de regals. Què us haig de dir, estic exhaust, perdo la concentració i no em queden ungles per rosegar. El llevo i miro les notícies, amb l'esperança de trobar-hi un nou pas endavant, un minut passat a l'agulla del meu despertador.
Qui diu que els reis no venen d'orient, aquest almenys sí, que va néixer a Roma, oi?
8 comentaris:
Desitjo de tot cor que tinguis raó, jo també segueixo els esdeveniments amb delit... però no m'acabo de refiar noi, sento si et xafo la guitarra, però tinc com una veueta que em diu 'vigila'
El fet fe que sigui CiU qui hagi de liderar aquest camí cap a la llibertat fa malfiar-me. Que d'un dia per l'altre hagin passat de no voler parlar d'independència a recolzar-la clarament, què vols que et digui...
Encara que al país del costat molts van passar en una nit a franquistes a demòcrates de tota la vida...
Que bonic Isaac! Si tots els que som aquí sentisin com tu que ets lluny! Es veritat que ultimament cada dia es una nit de Reis!
Hola, sóc el tècnic de so del Parlament. Et llegeixo de tant en quan però mai havia escrit res encara.
Avui trenco el silenci per reconèixer el moment d’emoció que vaig tenir quan vam rebre ANC , recordo que tal i com anava obrint el canal dels micròfons d’ambient i anava escoltant els aplaudiments se’m anaven posant els pels de punta.
Nomes volia compartir amb tu que estàs tant lluny aquesta anècdota.
Felicitats pel blog.
Em sento exactament igual que tu. Cada paraula que diuen, el rei, Racoi, la tenim més a prop. Estic com tu, treballo davant de l'ordinador però em costa concentrar-me, em rosego les ungles i actualitzo el web de l'Ara cada cinc minuts. Compto els dies des de la manifestació. Feia anys que no llegia gaire el diari i ara necessito les actualitzacions de la premsa de la xarxa constantment. Es mou, avancem, endavant... Ahir em va estranyar que ma germana encara estigués una mica escèptica, que tingués por que hi hagués gat amagat. El més difícil potser ja ha passat.
Carquinyol.
És clar que hem d'estar alerta i no defallir, ara és un moment molt delicat en el que les voluntats s'ha de reafirmar, no hi haurà mitges tintes. La pressió popular sobre els polítics no pot minvar, han d'entredre quin és el camí que vol ma majoria. Ara el què ens cal és assegurar aquesta majoria.
Marta.
Cada cop som més aprop.
Hola tècnic de so del Parlament.
Gràcies per escriure finalment al blog, me n'alegro que t'agradi.
Et vull agrair sincerament el teu comentari pel valor testimonial que representa. Quina sort poder haver viscut en viu un dels moments més transcendents, fins al moment, de la nostra història.
Eutrapèlia.
Un prova de que les coses estan canviant és el teu comentari, moltíssimes gràcies per compartir les teves emocions. Abans ens sentiem sols, extranys, en minoria, ara som molt els qui tenim els mateixos neguits, somnis i aspiracions.
Tanmateix crec que la lluita tot just comença, ara bé tenim tot el poble al costat i això dona coratge.
ja esteu a reis al Japó? si que esteu avançats, aquí encara hem de passar tota la tardor xD
Els reis i tots... A Madrid s'han posat d'acord per anar "convertint" cada vegada més persones "indecises" en independentistes de veritat hehehe
pons007.
Des de l'estranger tot es veu una mica més accerelat.
Assumpta.
Ja ens va bé.
Publica un comentari a l'entrada