La diàspora catalana demanant la Independència

L'altre dia us vaig dir que havia anat a Tòquio per fer una cosa de la que us en parlaria més endavant, doncs bé, es tractava de fer un vídeo per a l'Assamblea Nacional Catalana on sortíssim el catalans de Tòquio demanant la Independència. Per musicar el vídeo l'Assemblea ha triat el poema Ara mateix, de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
(...)

Així va ser el vídeo que els vam enviar, la primera localització és el carrer Takeshita de Harajuku, des de l'estació, la segona Shibuya's Crossing, i la tercera, el santuari de Togo, també a Harajuku.

Els "protagonistes" l'Oriol Esteve ( alt amb ulleres ), en Marc Esteve i el seu fill, Gil, i nosaltres.

En Marc va tenir la idea de cercar tres espais i dir les frases, per fer-ho una mica més divertit. I així va ser, ens ho vam passar molt bé fent el vídeo.