Visions històriques

Es diu que la història l'escriuen els guanyadors, bé menys en el cas de les guerres del Peloponès, de les que en coneixem millor la versió dels perdedors, els atenencs.
Tanmateix la història es modifica, i es canvia en interès del poder. Just com al llibre de George Orwell, 1984.
Hi ha interessos polítics que volen que visquem en un 1984, però actualment la informació no és només patrimoni del poder, i les noves tecnologies han permès democratitzar-la i globalitzar-la.
Fa uns anys els catalans teníem la idea que la Guerra de Successió va ser una revolta camperola del poble contra l'estat, una colla d'arreplegats romàntics que van lluitar i morir per uns ideals utòpics. Fins i tot es confonia amb la Revolta del Segadors de 1640.
El Romanticisme així ho il·lustrava com es podem veure en els exemples següents. Sobretot la imatge més famosa de la Guerra de Successió.

Aquesta és la visió historicista romàntica que es tenia de la Guerra l'any 1909 quan Antoni Estruch i Bros va pintar aquest quadre titulat, Onze de Setembre.

Aquesta altra potser basada en l'anterior de F.Blanch, un il·lustrador dels anys '30 del segle passat, introdueix una mica més de rigor en l'uniformintat dels combatents, malgrat que vesteix Casanova com a imatge de l'escultura del seu monument, i tot i que jo sàpiga la bandera de Santa Eulàlia no era verda, clar que això potser un canvi de tintes del litògraf.

Tanmateix, i seguint les descripcions històriques deixades per testimonis documentats de l'època, l'escena del conseller en cap brandant el penó de Santa Eulàlia deuria ser més o menys així.
Com es mostra en aquesta il·lustració digital de Guillem H. Pongiluppi.

Versió actualtizada de l'obra d'Esctruch a càrrec de Guillem H. Pongiluppi que es troba al Born.

Però la que més m'agrada és aquesta, potser del mateix autor ( no ho sé del cert ) en que apareix Rafael de Casanova en el moment en que és ferit a la cuixa. Envoltat de Miquelets. Vestit de vermell, amb l'uniforme del regiment de la Ciutat de Barcelona i amb la perruca típica dels comandaments i del seu càrrec.
I és que finalment s'està explicant que els exèrcits de Catalunya eren els més moderns d'Europa, i estaven equipats amb la tecnogolia militar més avançada de l'època. I no eren una colla de descamisats sense líders. Havien jurat fidelitat a l'Arxiduc Carles i formaven part d'una aliança internacional de la que molts historiadors anomenent la primera guerra mundial. Ja que s'hi van enfrontar les potencies colonials de l'època en tots els mars i els territoris d'ultramar.
La idea darrera rebaixar els fents és clara, desautoritzar i deslegitimar la lluita de Catalunya com un estat sobirà i independent, per mantetir el seu estatus i la seva llibertat.
Potser un dia en sabrem més coses, que fins ara ens han estat amagades.
El què em fa més gràcia de tot, és, per exemple, com hi ha líders de partits unionistes que ens diuen mentides i es queden tan amples, com Navarro del PSOE o Duran d'Unió, quan diuen que la manifestació de demà no serà independentista. Si els deixem escriure la història, acabaran dient que es celebrava un títol del Barça o que la gent va sortit al carrer només perquè feina bo.