diumenge, de gener 27, 2013

Assaig de càntic en el Temple


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu, la Pell de blau.

3 comentaris:

artur ha dit...

La terra, la que se sent com a pròpia, és la que s'estima....sigui com sigui !
Salutacions cap al Japó !!

tobuushi ha dit...

Que sàpiga Sepharat que no podem ser si no som lliures.

色情網站 ha dit...

a片寫真
線上看a片直播a片下載
色a片
線上免費看a片
a片寫真
色a片下載
免費a片下載無碼
a片情報站
成人a片
情色a片