De camí ens vam deixar al tren la bossa amb la muda de la canalla, i la càmera que uso sovint per il·lustrar aquest blog.
No ens vam adonar de la pèrdua fins que no vam arribar al destí desprès de fer transbord, ja us podeu imaginar el greu que ens va fer, més que res per les fotos que hi havia dins la càmera.
Per sort els trens eren de la mateixa línia, la Tokyu Toyoko Line, i vam poder avisar de seguida al cap d'estació.
"Wasuremono" ( objecte oblidat ), a partir d'aquí es quan dons gràcies a déu de viure al Japó, el mecanisme es va posar en marxa, al cap de mitja hora, un dels dos empleats dels ferrocarrils que viatgen al tren ( el conductor i el vigilant de cua ) va localitzar la bossa. Malauradament les normes diuen que l'objecte ha d'arribar al final de la línia, en aquest cas Ikebukuro a l'oficina d'objectes perduts, i des d'allí es pot reclamar.
Dic que és una sort que això ens passés al Japó ja que dubto que en un altre país haguessin recuperat la bossa, i per una altra cosa de la qual haig d'estat agraït a la companyia Tokyu Toyoko, l'Aya i una amiga seva que ens acompanyava van viatjar gratis des de la nostra estació fins al final de la línia, imagineu-vos anar des de Arc de Triomf fins al Prat gratis, tenint en compte que els bitlles japonesos són molt més cars que els de la TMB i que l'empresa és privada. Bé doncs, tant Aya com la seva amiga van anar i tornar de franc, un viatge que els hagués costat 10 euros entre les dues, ves per on.
Així doncs la història va acabar bé, tenim la càmera i els calçotets d'en Miró.
El millor del cas es que jo tenia clar en tot moment que ho recuperaríem, m'estic tornant optimista japonès.
3 comentaris:
Bé noi, no és per treure mèrits al Japó però aquí si en passa això també una cosa segura...
... que ja podem anar a comprar una altra càmera !
;)
No t'ho creuràs, però jo un dia vaig perdre una cosa a la Renfe i em van dir que estava a objectes perduts de l'Hospitalet! Es clar que tan sols era un llibre (que no era ni meu, era de la biblioteca...) en comptes d'una valuosa càmera. En mica en mica, vaig recuperant la fe en la humanitat :D
Carquinyol.
Crec que vam tenir sort, però és veritat que la gent no toca les coses.
pons007.
Veus això si no el trobaries, els japonesos es deixen els llibres i les revistes al tren després de llegir-lo, així s'estalvien llençar-lo i el pot lleguir una altra persona.
Publica un comentari a l'entrada