Ahir vaig convidar un amic i company de feina coreà a dinar a casa. Cofoi pel concert de la matinada anterior, li vaig mostrar unes imatges. Sobretot el vídeo on es cantava el Segadors.
La meva sorpresa i desengany però no es va fer esperar.
Jo li vaig ensenyar això:
I ell hi va veure això altre:
Un coreà o va veure com una manifestació política fanàtica de les que es representen per més glòria dels dictadors comunistes, un japonès no ho veu diferent.
Cal doncs anar molt en compte amb el que fen i com ho fem. Per cert a les notícies japoneses no se'n parlar.
De fet, pel Japó, que 90.000 persones es reuneixin per veure un concert no és res, quan va haver el terratrèmol es va fer un concert benefic que va aplegar 250.000 persones.
Naturalment que jo li vaig explicar les diferències entre Corea de Nord i Catalunya, però jo no sóc omnipresent per treure de dubtes el meus conciutadans sobre les accions que es fan des del meus petit, minúscul país.
Per cert a nota personal. Gran error treure Palestina. Primer, que no hi pinta res. Segon, Palestina no ens dona suport. Tercer, Israel que sí ens dona suport s'enfadarà. Quart, si Israel s'enfada adéu al suport dels EUA. S'ha de ser més viu!
3 comentaris:
Quina llàstima que pensin així...
Hola Isaac.
Veig que et vas endur un bon ensurt amb aquest company.
Nosaltres tenim que ser com som nosaltres. Vull dir que no hem de ser japonesos per agradar als japonesos.
Hem de ser nosaltres i la gent te que aprendre que els catalans no som espanyols ni pel fet de fer castells som neandertals.
Hem de fer l'esforç de donar-nos a conèixer (que no vendre'ns) i per això cal explicar-nos molt bé. Per sort al Japó et tenim a tu que per poc que puguis fer es molt i t'ho agrairem.
El concert va ser un clam al civisme i a la llibertat i això ho hem de dir a tothom.
Una abraçada
Josep Ma
maria.
El difícil.
Josep Ma.
Tens raó però hem de seduir, i millorar la manera que tenim d'internacionalitzar la nostra causa.
Publica un comentari a l'entrada