Un Museu a la platja

Perdoneu-me que no actualitzi el blog tant sovint com voldria, la veritat és que després de la feina només tinc ganes de jeure i mirar-me alguna sèrie de televisió americana on surten noies maques i molta gent corrent "corre Joe".

L'altre dia em discutia al Facebook amb un poca-solta que recomanava no viatjar al Japó i concretament "amb la meva agència" ( deuria anar fumat ), per culpa de la radiació.
La radiació, com si no tinguéssim altres coses al Japó, com els terratrèmols, el tsunamis, o les erupcions volcàniques com la d'ahir a Kagoshima. I altres perills mortals com enverinar-nos amb peix globus, o desmaiar-nos d'una insolació mentre fem una barbacoa amb els cunyats, i altre perills mortals que assetgen el país com Godzilla, sense comptar amb un govern cada dia més fatxa.

Per fugir de tot plegat, l'altre dia vam anar a Hayama una zona molt maca de la península de Miura ( no, no hi ha braus ).
Hayama és una zona de costa que pertany a Yokohama, amb moltes cases d'estiueig i unes patges rocoses que recorden la Costa Brava ( salvant les distàncies ).
Vam visitat el Museu d'Art Modern i un santuari xinto molt especial.
El museu és d'obra nova i té una arquitectura molt mediterrània. Hi feien una exposició sobre obre de la guerra i post-guerra molt interessant de la quan no us en puc mostrar imatges per política del museu.

Entrada del Museu d'Art Modern, si hi aneu en cotxe podeu aparcar gratis, però si aneu a la platja heu de pagar. Si porteu mainada hi ha un petit descompte, molt bona idea per les famílies amants de l'art.

 Aquest bronze vigila que ningú porti banyador, no es pot entrar vestit de bany al museu.

 La terrassa val la pena, a la dreta el restaurant, amb vistes al mar.

 Al mur, cartells d'exposicions passades, n'hi ha moltes de bones, definitivament hi tornarem.

 El joc de llums i de colors barrejats amb la geometria de l'edifici, semblen un quadre constructivista.

 Una bellesa d'espai per gaudir.

L'exposició era molt interessant, mostrava les obres d'artistes durant la guerra, al front, des del punt de vista japonès, i el millor, la post-guerra amb la tragèdia de les runes, la destrucció i la mort.

 Tothom era a la platja per això el museu era un lloc perfecte per descansar i gaudir d'una mica de pau.

 A que no diríeu que és Japó...

De sobte el mar s'obria als peus del museu, i una caleta ben bonica convidava al bany, un altre dia serà, però.

 El restaurant del museu està molt bé de preu, uns 8 euros el menú en un lloc privilegiat.

 Pasta amb pernil per l'Aya...

 I hamburguesa casolana per la resta de la canalla ( jo inclòs ).

Per fer baixar l'àpat, una passejada fins el santuari de Morito, amb vistes al mar, al fons un Tori ( una porta sagrada ), i un guarda costes de la nostra marina.

 Vistes a Enoshima.

El Santuari de Morito és famós per les parelles que volen tenir fills, i pel "Kakigori" ( ganizat ) alcoholic que venen uns hippies a l'entrada (^_^)

 Dins aquesta capelleta hi ha els desitjos de moltes parelles.

 Que escriuen el seu nom en un còdol com aquests i el dipositen dins la capella, com si fos una llavor.

 Però si no hi aneu per buscar canalla, sempre podeu gaudir de les vistes...

 Dels arbres Matsu ( pins ) i del mar...

 Sota la mirada atenta d'un lleó xinto, perquè ni hi entri cap dimoni.

És un lloc de postal ben aprop de casa, també hi tenen residència els emperadors, cosa que no sabia, tampoc és que facin massa propaganda, són molt discrets ( i gens "campetxanos" ).

Sempre hi ha temps per la pregaria, ves a saber que van demanar aquest parell. Jo que tots plegats obrim els ulls d'un cop.
Ja ho sabeu ni no us fan por el volcans, els terratrèmols, el otakus o la radiació, un recomano que visiteu Hayama si mai uns perdeu per Japó.