Aleshores els caps dels gremis, es vestien de gala i agafaven el peno que els representava, i mestres, oficials i aprenents, les eines o les armes que tenien assignades i junts, els reunien sota l'ensenya de la ciutat i es posaven a les ordres del Veguer per sortir fora muralles i defensar la llibertat de la capital.
Els temps de cridar "Via fora" semblaven del passat, només per ser llegits en noveŀles històriques, però la "Via" ha tornat, ja no violenta i amb llances a la ma, però armada de coratge i fermesa, la fermesa d'un sol poble que desitja llibertat.
Hi haurà, estudiants, mainada petita, avis i mestres, professors, i turistes, curiosos i polítics, artistes, metges, el xinès del bazaar i el paquistanès dels Kebabs. Alguns sota la seva ensenya gremial, d'altres amb pancartes reivindicatives de causes diverses, tots sota una sola ensenya, aquella que, com deia Joan Maragall, ens assenyalarà el camí, ens donarà llum als ulls i força al braç.
Molta sort , molt bona Diada, i Via fora!
NOTA ESPECIAL
Tobuushi.blogpot.jp està adherit al Blog-via per la independència que consisteix en anar enllançant blogs a través d'entrades. Els qui vingueu del blog de la Neus, benvinguts! I gràcies Neus.
Si voleu seguir la cadena us recomano visitar el blog: L'antiga de Ripoll.
5 comentaris:
I què haurem de cridar ara, via dintre? Perquè volem que la via sigui ben inclusiva i ben diversa. Això sí, sense que ningú es despisti de l'objectiu, ni li posi altres noms. És un acte per la independència del nostre país, que quedi ben clar.
Fem-ne via. Fa massa que esperem...
De res, Isaac! Estic molt contenta d'haver-me enllaçat amb tu.
Via fora!
gracies per la teva col·laboracio a la cadena de blogs
;-)
Amb la feinada d'aquells dies, passava pels blogs però no deixava comentari!... ara vaig repassant i m'alegra molt poder donar-vos les gràcies a tots els que vareu col·laborar en aquesta cadena blogaire!! ;-))
Publica un comentari a l'entrada