dimarts, de setembre 09, 2014

D'Utrecht a Tòquio els "Mortadelos" espanyols no paren

Els darrers fets ocorreguts a l'Instituto Cervantes d'Utrech no ens són gens estranys, ja que el catalans de Tòquio els hem anat patint any rere any.
El que escriure a continuació és un text que fa un any vaig enviar a Víctor Alexandre per denunciar la censura que el Cervantes impartia sobre els actes culturals que tenien lloc a la seva delegació a Tòquio. En aquells moments vaig parlar de l'autocensura de la por.
L'autocensura practicada pels catalans que d'alguna manera es guanyen la vida al Cervantes i dels mateixos treballadors de l'Instituto que estan sempre sota la pressió dels de dalt, del cap de torn que alhora rep pressions del director que rep pressions de l'ambaixada. En aquells moments vaig demanar Víctor Alexandre que no fes públic el missatge, per no perjudicar ningú. Avui el joc ha canviat i ja no ens poden fer mal.

"Hi ha països europeus els ciutadans dels quals tenen por de perdre la feina per llegir un poema, no fos cas que l'amo s'ofengui. Aquests ciutadans no ho són d'ex-dictadures soviètiques ni són empleats d'empreses unltraconservadores amb amos explotadors. Aquestes coses passen a centres de cultura de països en teoria democràtics en ple segle XXI on els organitzadors d'esdeveniments culturals s'autocensuren per por.
Això és el què va passar a l'Instituto Cervantes de Tòquio en els moments preparatoris de l'organització de la Festa de Sant Jordi, en homenatge a Espriu i el centenari del seu naixement. Quina mena de país és on els seus ciutadans poden perdre la feina per llegir un poema? Aquesta és la imatge que es vol donar al món de tolerància?

Per què s'han d'enfadar, per llegir Espriu el dia del seu homenatge? Un homenatge, d'altra banda humil, organitzat per voluntaris, ja que el centre de cultura que en teoria ens representa a tots no té previst fer cap esdeveniment oficial per homenatjar uns dels poetes més grans de la nostra història, i tot perquè escrivia en una llengua incomoda, que subsisteix malgrat els segles de genocidi cultural. Per cert, festa presentada com a "Dia del Libro".
L'autocensura ha estat implacable amb els poemes de la Pell de Brau, llibre del que es va llegir no pas els poemes més significatius sinó els que menys podien ofendre, perquè hi ha països on demanar diàleg ofèn, on reclamar llibertat es consideren amenaces més perilloses que un fusell.
Durant la festa es va oferir un concert de dolçaina que va estar "escursat" després que s'interpretrés el Cant dels Maulets i que sabés que la peça final seria la Muxaranga. Això sí es va excusar la manca de temps ( sin que se note el cuidado ).

La paraula contra el mur, el mur de la por, l'auto-odi, l'autocensura, por de perdre la feina, por d'ofendre. Fins quan aguantaren aquesta situació?
Per cert l'esdeveniment va estar subvencionat per la Generalitat, ja que el Ministerio espanyol no aporta res, com és costum quan es tracta de promocionar la cultura d'un país que paga el 20% del pressupost del flamant Instituto Cervantes de Tòquio. Cornuts i pagar el beure!

Un dels co-organitzadors de lla Festa de Sant Jordi és l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya, una organització lucrativa, creada a l'època Pujol, quan es van encetar els vincles econòmics amb el Japó, és una associació altament espanyolista, que s'incomoda molt amb el procés sobiranista, tot hi que ha organitzat xerrades per explicar la situació del nostre país, no vol perdre la bona relació que té amb l'ambaixada espanyola i talla d'arrel qualsevol expressió que es pugui considerar ofensiva per part dels representans del Reino d'Espanya.

Fins hi tot l'any passat vaig haver d'amenaçar en retirar els meus cartells, que decoraven la sala, si no treien una bandera espanyola que volien posar al taulell recepció. I com que no es va poder fer l'acte en català es va optar per fer-lo en japonès."


Fins qui la carta que vaig enviar a Víctor Alexandre, enguany però, els fets van ser més greus ja que la Festa de Sant Jordi va ser censurada del tot. Després de presentar el projecte basat en la Celebració del Centenari, i d'haver estat aprovada, dues setmanes abans de la Diada ens van fer arribar un correu on se'n deia que el director no considerava oportú que es tractés un tema bèŀlic en una jornada festiva. L'excusa, sempre molt diplomàtica, era que hi hauria canalla i no volien ferir sensibilitiats, per això se'ns va demanar fer una cosa típica, com ballar sardanes i fer castells ( com si tots el catalans del món sabéssim fer castells o ballar sardanes ), és clar i tots el espanyols saben tocar la guitarra i ballar sevillanes!

Personalment, no veig que parlar d'uns fets històrics puguin ofendre o espantar a la canalla, a menys que el director del Cervantes tingués clarissim que els de Berwick es van passar tres pobles. De fet volíem parlar de la construcció de la Nova Europa i explicar per què lluitaven els catalans del 1700.
La festa es va fer, però sota el control de l'Instituto i de l'Associacio d'Amistat amb Catalunya, que ja us he explicat del pal que va. De fet, estem sols el seu rival, el director d'Acció va del mateix pal ( Marcas Renombradas Españolas, ja m'enteneu ). Per cert en una ocasió Freixenet ens va negar el suport perquè, textualment: "nosaltres no som una marca catalana, som una marca internacional"

En fi, jo vaig acabar barallat amb la mitat de catalans i vaig retirar el meu suport a una festa que portava ajudant a organitzar des de feia quatre anys. Em vaig empassar els meus dibuixets de Miquelets "kawaii", les "pegatinas i catalogos" que havia dissenyat i el Penó de Santa Eulàlia que havia fet imprimir per l'ocasió.

Fa uns mesos el fundadors del futur casal Català ens vam trobar amb un professor universitari que, després d'acabar uns estudis en una universitat japonesa, va accedir a col·laborar amb el Diplocat perquè ja no podia perdre la beca d'estudis, la seva tasta amb el Diplocat va ser fer un parell de conferències d'àmbit acadèmic per explicar el procés polític que està vivint el nostre país, les dues universitats van rebre pressions de l'ambaixada espanyola perquè no es fessin, i a la darrera van aconseguir retallar el torn de preguntes perquè ningú que estigués interessat pogués preguntar. Naturalment si preguntes per què, et diran que és per manca de temps.

El diumenge passat vam fer la V, potser algú por dir que hi havia poca gent, és veritat tenint en compte que hi ha hagut un increment de catalans al Japó, tot sabem perquè. Us puc dir que molts no van voler venir tot i que simpatitzen amb la causa sobiranista, no van venir per por. Per por de sortir en una foto que els pogués comprometre.

Estic segur que les coses aniran a pitjor, nosaltres no som Albert Sànchez-Piñol, però el seu cas ens ha ajudat a fer visibles les males pràctiques del cos diplomàtic espanyol.

Per cert, quan sento Joan López-Alegre dient que els Cervantes fan cursos de Català, em pixo. Els cursos de Català del Cervantes els fan l'Institut Llull que paga al Cervantes pel lloguer del local, els professors són pagats pel Llull, i el Cervantes els obliga a tenir un mínim d'alumnes ( que paguen directament al Cervantes no al Llull ) si no hi ha prou alumnes es suspèn el curs o el Llull ha de pagar les matrícules dels alumnes que falten per cobrir el cup. No sé si això és el tracte que té el Llull amb altres Cervantes, però a Tòquio és així.
La Festa del Sant Jordi l'organitzen catalans voluntaris i associacions japoneses interessades que busquen suport entre empreses catalanes com Codorniu o Desigual, el Cervantes només posa el local, però ho aprofita per fer promoció, ja que la Festa de Sant Jordi és de llarg la que més gent aporta. A més ho venen com una festa espanyola o sigui que negoci rodó.

Apa, ara ja sabeu el pa que si dona.

NOTA
Un amic m'ha fet unes petites correccions sobre el funcionament del Cervantes pel que fa a les classes de Català i la promoció de la nostra cultura.
En un principi hi havia un acord del Llull amb el Cervantes, per fer classes de Català de 8 a 6 persones, el Llull es comprometia a pagar les places que faltessin.
Però amb la crisi va ser difícil d'acomplir i l'acord es va trencar, aleshores el Cervantes va proposar fer mini-grups de 4, que pel que sembla costen d'omplir fins hi tot pel Castellà. Quan més petits són els grups més diners costen tot i que els professor cobren igual per una classe en Català que en Castellà. Us podeu imaginar que molta gent que vol estudiar Català es fa enrere ja que costa més que estudiar Anglès, i és clar és una llengua molt especialitzada per ser tan minoritària.
Hi ha dos tipus de professors, els funcionaris i els coŀlaboradors, actualment no hi ha cap funcionari de Català i la coordinació dels cursos es fa per voluntariat dels coŀlaboradors.
Les classes de Cultura Catalana les imparteix un membre dels Casal Català a petició de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya, també de forma voluntària. El Cervantes aprofita aquestes classes per promocionar el "xiringuito" gratis. 

4 comentaris:

Sergi ha dit...

El teu testimoni és esfereïdor, però és molt important. Cal que tothom sàpiga com funcionen les coses amb les ambaixades espanyoles, si aquí al costat a Holanda ja van d'aquest pal, què no faran a llocs que estan a casa Cristo. Sap greu que visqueu això. No hi hauria manera de fer-ho public als mitjans? Caldria que se sabés de manera més general, tot i que potser a molta gent tot això no li importarà i als que ens molesta ja estem més que convençuts i compromesos amb la calma. Però és molt fort tot plegat. No deixen que els catalans destaquin de cap manera. La veritat és que tinc ganes de veure com ens els mengem quan ja no en depenguem... a veure què faran després...

Anònim ha dit...

que guai... veig que no hi ha crisis per aplicar la censura a tot arreu del mon

maria ha dit...

Hem de persistir. És així com guanyarem.

Eutrapèlia ha dit...

Gràcies per fer-ho públic.