El passat Sant Jordi vaig tenir el plaer d'organitzar, amb l'ajuda inestimable dels companys del Casal, una vetllada que ens va sortir prou bé, tenint en compte que es va fer, com es sol dir, amb una sabata i una espardenya.
Enguany va ser la primera vegada que organitzavem la Diada fora de l'Instituto Cervantes. Per motius que no són dificils d'imaginar, oi?
Per les bicicletes ja on dodeu imaginar que és un lloc un pèl hipster.
El programa del dia incloia dues vídeo conferències, una amb Liz Castro, una escriptora americana enamorada de Catalunya, membre de l'ANC, editora i, el cas que ens ocupava, co-autora del llibre Els crims nostrats de l'editorial Xandri.
Una segona vídeo conferència amb Sergi Marzabal, co-autor del mateix llibre, una persona polifacètica, pintor, escriptor, i creador de Catalans al Món, o Culers al Món, entre altres genialitats.
També vam tenir intercanvi de roses i llibres i punts de llibre dissenyats per mi.
Pel l'intercanvi vam preferir fer el joc de l'amic invisible, casascú havia de portar un llibre nou o usat en bon estat, embolicat. El gomets de color servien per identificar la llengua, groc pel català, vermell pel japonès ( com no ), blau per l'anglès i blanc pel castellà.
La Liz ens va fer una passejada en directe per la Rambla fins arribar a la parada de l'ANC, des d'on signaria llibres.
No ens va deixar brindar amb Cava ( normes del local ), però ho vam fer amb cervesa i vi, que tampoc està malament, el proper cop negociarem Cava i Ratafia, segur.
La Raquel, l'encarregada de la part logística, i més difícil de la festa, va fer la presentació del llibre, la Raquel és professora universitària i ensenya català i cultura catalana, qui millor que ella.
Bon ambient de catalans i amics japonesos.
En Dani, sembla un DJ, però en realitat va ser el nostre guru tecnològic, i també la persona qui va contactar amb Sergi i Liz. És molt de PC, però es va enamorar del meu AirMac (^_^). En Dani és també el creador de la plana FB Catalans a Tokyo.
En Sergi Marzabal, que ara viu a Mèxic DF, es va llevar a les sis del matí per parlar amb nosaltres, tot un detall! no gaires mezcals la nit abans, oi?
Dues germanes catalano-japoneses rialleres i boniques, que són el futur del nostre país al Japó i que van venir acompanyades d'amics japonesos, que esperem tornar a veure molt aviat.
Ves a saber quina gràcia tenia la meva foto.
La Raquel i jo, embolicant la troca amb l'intecanvi de roses i llibres, val a dir que va ser divertit.
Bé, Jo confesso de Jaume Cabré va anar a petar a les mans d'una noia japonesa, sort que els voluntaris del Casal sempre estan disposats a sodar el suport necessari per divulgar la nostra cultura.
Tot plegat va ser una festa molt divertida, una mostra de que amb pocs recursos poer amb bons amics i voluntat podem fer el què ens proposem.
3 comentaris:
Molt bona impressió. Tant de bo que molts dels que es troben en un altre país es trobessin tan orgullosos d'on provenen,com vosaltres ho feu. Moltes gràcies!!!
És bonic veure que per molt lluny que estiguin de Catalunya els catalans també celebren el Sant Jordi :D
maria
Tots fem el que podem.
pons007
Fa anys que ho fem i enguany per lliure!
Publica un comentari a l'entrada