Retorn al passat

El dimecres 29 d'abril passat va ser festa al Japó, el motiu, Showa no Hi, el dia de Showa, que es dedica a la natura, però que en realitat era dia festiu en homenatge a l'emperador Hitohito ( 1926-1989 ) conegut com emperador Showa pel seu aniversari de neixement. El període Showa del Japó, va ser potser el més terrible però alhora el mes extraordinari de la història d'aquest país.

Des de la creació d'un imperi industrial i militar que va doblegar als seus veïns en teoria més poderosos i posar en dubte el colonialisme occidental a l'Àsia, passant per una dictadura militar que va acabar amb la guerra contra els EUA, la post-guerra duríssima i el miracle econòmic del Japó amb els sorprenents Jocs Olímpics de Tòquio 1964 o l'Exposició Internacional d'Osaka del 1970. 

Showa es recorda amb nostàlgia al Japó, sobretot per l'època de bonança abans de l'esclat de la bombolla econòmica de la que encara ens estem refent.

El dimecres 28 just abans de la festa vaig treballar fins tard en un petit estudi de impressió que està muntant la meva empresa, el lloc està situat en un dels barris més tradicionals de Tòquio, Nakano, concretament l'estació de Nogata, on s'hi arriba amb un petit tren groc els vagons del qual tot i que lluents cop el primer dia, tenen més anys que jo.
En sortir de l'estació te n'adones que és un lloc diferent, on sembla que el temps no hagi passat mai, hi ha un carrer comercial establert l'any 1926 amb botigues regentades per iaies que venen articles de roba i neteja que deuen tenir d'estoc des del dia de la inauguració del carrer.
Després de la feina vam anar a sopar a un "Yakitoriya" un tipus de taverna on es serveixen pinxos de pollastre fets a la brasa amb carbó ( si hi ha sort ).
Era un local tot sortit d'una peŀlícula d'època, amb parroquians de tota la vida i regentat per la mare, fent de directora, el pare a les brases i la filla de cambrera.
A la barra ampolles de Shochu ( aiguardent ) i Nihonshu ( Sake ) amb el nom del client escrit amb guix blanc. És costum que els clients comprin una ampolla sencera i vagin bevent de la seva ampolla quan van a fer una copa.
Entre el menú de begudes, les típiques de locals de barri, de gent treballadora, cervesa, shochu, sake, i els típics Highballs de te amb whisky de garrafa japonès.
Però el millor per agafar l'ambient d'una època passada és el Hoppy.
El Hoppy és una beguda feta d'aigua, ordi, llúpol i llevat, que té un contingut alcohòlic de 0,8% i per tant és molt barata, ja que no paga tasses d'alcohol.
Aquesta és una beguda de post-guerra quan no hi havia cervesa, o aquesta estava reservada a la gent que se la podia permetre. El Hoppy es serveix amb una gerra plena d'aiguardent per compensar el baix nivell alcohòlic. L'aiguardent era fàcil de fabricar, ja que es podia fer de qualsevol cosa, patata, moniato o fins hi tot fusta. Així doncs els esforçats treballadors de la Nissan de post-guerra abans de tornar a casa passaven per la taverna per prendre's una Hoppy amb els companys de fatiga, igual que vaig fer jo amb el meu senpai el dimarts passat. Per cert el Yakitori va ser èpic!