Fa un parell de mesos vam anar a passejar per un parc de muntanya que hi ha a la ciutat Minamiashigara, aprop d'Odawara. Seguíem una pista de trekking quan de cop i volta ens vam trobar amb una escola de l'època Showa que la ciutat havia transportat peça a peça dins el parc per conservar-la tal i com era 60 anys enrere.
L'exposició no està vigilada, de fet no hi havia ningú a un quilometre a la rodona. I l'escola era oberta per a qui la vulgués visitar. Aquesta és una d'aquelles coses que només passen al Japó.
Antigament les escoles japoneses tenien una estàtua de Ninomiya Kinjiro ( 1787 – 1856) aquest personatge real era un nen de pagès que estudiava mentre treballava i es va convertir en un economista i filòsof molt important. Aquest era l'exemple que les noves generacions de japonesos havien de seguir.
El qui heu vist Totoro recordareu l'escena on la mainada fa neteja de les finestres de l'escola. I és que abans i ara la canalla ha de fer la neteja de l'escola, ella mateixa, d'aquesta manera aprenen a valorar el treball i a mantenir els espais públics nets.
Escena del meu veí Totoro
De fet, l'escola de la Satsuki ( Totoro ) no és gaire diferent de la que vam trobar al mig del bosc.
Aquest senyal diu que és el despatx del director.
Aquesta és la sala de professors i el despatx del director.
L'estructura de les classes no ha canviat gens amb els anys, els qui llegiu Manga i mireu Anime hi estareu d'acord.
L'amplada del pupitres tampoc és massa diferent tot i que ara són d'acer i fusta laminada i abans eren de fusta.
En Miró va trobar molt interessant l'àbac, una calculadora xinesa que encara s'usa a les escoles japoneses.
La porta del fons mena directament al despatx del director. Crec que no hi havia gaires mestres en aquesta petita escola.
A la Shikibu li agrada molt badar per la finestra, llàstima que també ho fa a l'escola de veritat.
Com tots els personatges protagonistes de les històries de Manga, l'Aya seu al costat de la finestra, l'únic problema és que o la classe estava al revés o quan van tornar a muntar l'escola la van encarar malament, ho dic perquè la finestra sol estar sempre a l'esquerra dels alumnes, perquè l'ombra de la ma no els faci nosa, ara que si jo pogués triar, aquesta distribució ja m'agrada, sóc esquerrà.
De fet, i com passava va molts anys al nostre país, al Japó tampoc es deixava que la canalla usés la mà esquerra per escriure, quina sort haver nascut en temps més civilitzats!
La taula del director. No sé a vosaltres, però a mi em fa por aquesta escena.
Com tota bona escola de fa 60 anys, hi havia una classe de costura.
La Hitachi feia màquines de cosir, ves per on, la meva àvia en tenia una de molt semblant de la marca Alfa, aquesta encara funcionaria si tingués la corretja.
Atuells de cuina i neteja.
Frases inspiradores.
Per ser sincer, la visita a aquesta escola va ser molt interessant, però no hi voldria tornar de nit, de fet crec que no hi tornaria pas sense l'Aya i els nens, potser he vist masses pelis de por japoneses (^_^)
Però aquests llocs desprenen una energia especial que m'incomoda.
3 comentaris:
paradoxalment es veu tan autèntica que sembla una recreació
pons007
Si la realitat supera la ficció. Al Japó encara més. (^_^)
Quasi que no ho puc creure, un lloc que esta tan sol i es tant respectat i esta tan net, realment tu ho has dit, això no mes pot passar que al Japó. Gracies per ensenyar-ho.
Publica un comentari a l'entrada