Sóc "aldeano"

Aldea
[s. XIV; de l'àr. al-ḍái'a 'camp, poblet'; de molt ús en l'edat mitjana en terres de l'Ebre i València, actualment sona més aviat com un castellanisme]

f ant Llogaret (aplicat generalment a llocs de moriscs o de fora de les terres de llengua catalana).

Jo no sóc d'una aldea, i què si ho fos?

Sóc de Badalona, la Baetulo romana que va aconseguir el grau de municipiun romà durant el segle I dC. Tanmateix, malgrat ser de Badalona vaig néixer a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, institució hereva de l'antic Hospital de la Santa Creu, fundat per la Generalintat de Catalunya l'any 1401 i que és un dels més antics en servei d'Europa. 

Com sabeu l'Hospital de Sant Pau és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i és un dels molts edificis d'estil Modernista, de la ciutat de Barcelona ( Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino ).

L'estil modernista que ara veiem com una cosa del passat, va ser l'avantguarda de l'art durant el final del segle XIX i principis del XX. L'Hospital de Sant Pau va ser dels més moderns d'Europa, i recentment ha estat notícia per una operació pionera de neurocirugia per curar l'esquizofrenia. 

Sóc d'una ciutat d'un país petit que va crear les Assemblees de Pau i Treba al segle XI, unes normes que limitaven els drets feudals i donaven llibertat als serfs alhora que asseguraven la pau al territori català. Aquestes assemblees són la llavor de les Corts Catalanes, una institució de va existir des del 1283 fins la derrota de Catalunya l'any 1714. 

Un país que té una llengua pròpia, tan antiga, com que en tenim indicis des del segle IX i tan moderna que va ser la segona llengua usada a la Viquipèdia després de l'anglès, i la primera en tenir un domini propi a Internet, el PuntCat (.cat )

Una llengua que entenen 11 milions de persones al món, oficial a quatre estats d'Europa ( Espanya, França, Andorra i Itàlia ).

Aquesta llengua, que va ser usada per Ramon Llull per escriure els primers tractats filosòfics en llengua vulgar ( no llatí o grec ) i per Joanot Martorell per escriure la primera noveŀla moderna d'Occident, també va ser la llengua d'ús del Consolat de Mar, una orgatització mercantil pionera a Europa predecessora de la Britànica East India Company i  que va redactar unes normes de comerç tan avançades que van estar en ús fins ben entrat el segle XIX. 

També les constitucions catalanes van ser redactades en català i la primera data del 1283, gens malament si tetim en compte que la famosa Magna Carta anglesa és del 1215 i que Espanya no va tenir la primera constitució fins 1812.

Jo diria que per tractar-se d'una llengua provinciana d'una regió perifèrica, no ho hem fet malament del tot.

Tanmateix jo, que segons Carolina Punset sóc un "aldeano" ( en un sentit pejoratiu que no sé trobar ), vinc d'un país que ha estat pioner a Europa, en Art, Filosofia, Ciència, Literatura, i Drets Civils.

I resulta que quan de petit voltava per Europa amb la família, i només parlava català, castellà i el francès d'EGB, trobava més fàcil comunicar-me en català, ja que té més semblança al francès, i perquè i que quedi clar, a Europa només es parla castellà a Espanya i Andorra. 

La fonètica catalana, més propera a altres llengües europees com l'occità, o el francès, m'ha ajudat també amb l'anglès i fins i tot amb el japonès, alhora de pronunciar correctament. 

És molt sovint que em trobo espanyols monolingües ( els espanyols són bàsicament monolingües ) que no poden pronunciar correctament Shinjuku que en català seria "Xinjucu", i els espanyols diuen "Sinyucu" i és clar el japonesos no els entenen. Però és clar si no saben dir Artur Mas com han de dir Shinjuku. Tanmateix ells són el cosmopolites el ciutadans del món, perquè parlen una llengua que és parlada per centenars de milions de persones, i els catalans no. 

I és que el castellà és una llengua molt interessant i que val la pena conèixer, heu provat de veure Torrente en japonès? O Mujeres al borde de un ataque de nervios en anglès? No funciona, ha de ser en castellà.
Ei! I qui diu això diu Machado, Lorca, García Márquez o Goytisolo, no fotem!

No vull deixar d'entendre el castellà ni perdre la seva riquesa ni oblidar la seva cultura tan rica, però el que hagués passat si hagués pogut triar el francès, seria menys cosmopolita? Estaria treballant al Japó? Tindria menys cultura? El castellà, el francès, l'anglès, l'italià i el japonès, són llengües que entenc i parlo amb més o menys fluïdesa, però només el català és la meva llengua i això no m'ha impedit fer res, ans al contrari.