Una història de mandarines

Per a molts és conegut, sobretot al nostre país, que les taronges venen de la Xina, segurament portades pels àrabs a través de la ruta de la seda. Fa molts segles que a València en conreen i sén les més famoses del món. Però a València també hi ha mandarines, de petit quan anava a Jumilla per Setmana Santa recordo els paguesos venent mandarines al voral de la carretera. València possiblement també sigui ara el segon productor mundial de Mandarines, després de la mateixa Xina. Però el potser no sabeu és que les mandarines són la fruita més típica del Japó. ( Bé i els melons quadrats )

El cap de setmana passat vam anar a collir mandarines, és molt divertit, et donen unes tisores de collir i el pagès et deixa sol enmig dels mandariners i pots menjar tantes mandarines com vulguis, o collir-les tu mateix per pagar el que t'emportis a casa a granel.

En Miró i la Shikibu van xalar d'allò més enfilat-se als arbres collint mandarines, era el primer cop que ho feien però ho van fer tan bé que crec que sempre podran trobar feina a València quan sigui el temps de collita. Mentre els grans amb prou feines n'haviem collit un parell, la canalla en duia les butxaques plenes.

Això les que arribaven a terra, perquè moltes es quedaven pel camí, de fet no vam dinar, ja que ens vam afartar d'aquest fruit tan dolç d'hivern.

La varietat de mandarina que vam collir va ser la Satsuma, i ara ve quan us explico per què la mandarina és potser la fruita més famosa del Japó amb permís dels melons quadrats.

Els japonesos, deuen molta part de la seva cultura a la Xina, igual que nosaltres no seriem el que som sense Roma, la Xina va influenciar tots els territoris del seu voltant.
Nosaltres coneixem les mandarines amb aquest nom perquè venien de la "Xina Mandarina" o l'antiga Conxinxina ( l'actual Vietnam, Laos i Cambodja ). Malgrat sembli que tenim mandarines des de temps immemorials aquest fruit no va arribar a Europa fins el segle XIX, increïble, no?
Com us deia abans la mandarina és un fruit xinès que va arribar al Japó com els kanjis o el budisme, a través de l'intercanvi comercial. El xinesos en deien "Migan" (fruit de mèl) per la seva dolçor, i al Japó ho van modificar i li fan dir "mikan みかん", va tenir molt èxit, tant que se'l van fer seu i ara no els pots discutir l'origen.
Pels xinesos la mandarina és un fruit que representa la bona fortuna, a més és una fruita d'hivern, o sigui que coincideix amb el cap d'any.
Els japonesos van fer el que sempre fan, adaptar les coses al seu gust i van adoptar aquesta tradició i adornen les cases amb aquest fruit per celebrar la vinguda del nou any. A la imatge que he penjat es veu una mandarina d'amunt d'uns pastissets d'arròs que es diuen "mochi". Aquesta decoració es posa sempre a les "genkan" el rebedor de les cases.

Un altre fet que dona arguments als japonesos a pensar que les mikan són invenció seva és que una de les varietats de mandarines més famoses es digui Satsuma, les mandarines satsuma han tingut molt èxit comercial, pel seu aroma i perquè no tenen llavor. Satsuma és la regió que he assenyalat al mapa, a l'illa de Kyushu. Els satsumes van ser dels primers que van establir relacions comercials amb els estrangers a partir dels S XIX, d'aquí que segurament poguessin donar nom als seus productes abans que altres regions del Japó. 

Durant questa època de l'any els japonesos es regalen mikan sobretot les iaies o els pares del poble envien caixes d'aquesta fruita als seus fills i familiars de la ciutat, és una tradició que potser heu vist en molts Manga o Anime, recordo que la Misae, la mare del Shichan té una caixa de mikan dins de l'armari on guarda la roba, possiblement plena d'andròmines que ha comprat per Internet.
La imatge d'una família japonesa menjant mikan asseguda al voltant d'una taula amb braser és una icona d'aquestes dates.
Avui he dut un parell de quilos de mikan als meus companys de feina, ahir em vaig empatxar i tinc mal de panxa, crec que trigaré a tornar a menjar mandarines.