Un cop més, undokai...

Estava determinat que enguany no publicaria res al blog sobre el míting atlètic de l'escola dels nens, cada any és el mateix, els mateixos exercicis, la mateixa competició. Res de nou que us pugui aportar que ja no haureu vist abans.
Tanmateix era el primer any que en Miró participava en l'Undokai de l'escola primària i he pensat, redimoni, per què no? Almenys servirà per comparar la cara que fa la canalla quan passen els anys.

La primera cosa que crida l'atenció, és que cada cop hi ha menys canalla, aquest és un gran problema que té el Japó, la població va nimbant i envellint, teníem una bona oportunitat acollint refugiats sirians, però el govern de Shinzo Abe no en vol sentir ni ha parlar. L'altre dia vaig llegir que hi ha 134 llocs de treballs disponibles per cada 100 treballadors, us ho imagineu? És clar que moltes d'aquestes feines no estan gaire ben remunerades, però ningú es mor de gana al Japó, almenys que jo sàpiga.

Com ja sabeu, tots els esdeveniments esportius al Japó comencen amb un petit discurs, aquest cop a càrrec del president de la PTA, que vindria a ser la vostra AMPA.

I després el jurament "olímpic" dels atletes que prometen esforçar-se al màxim, jugar net i no fer massa xerinola, que al cap i a la fi això es Japó (^_^)

Després de les bones intencions comença la brega, sempre hi ha dos equips, el blanc i el vermell, enguany la Shikibu era al blanc i en Miró al vermell. Una guerra civil i fratricida! Els líders dels animadors s'increpen abans de començar. Al cap de vall és una competició, no?

Bandeja roja! No, no és la revolució d'octubre, és l'abanderat dels rojos, els rojos? Cinc centimets per la dinamita!

L'abnegada senyoreta dels de primer intentant organitzar les files abans de començar la coreografia. 

Trobeu la Shikibu entre les files blanques? Per què, senyor heu enfrontat germans?

Miró saltant-se la línia per sortir a la foto.

Hi ha curses on el equips són com els dels Power Rangers, el vermells, el verds, els groc, els rosa...

No sé a qui fa de mestra aquesta senyora però m'hi jugo alguna cosa a que és dels Slytherin, quina por que fa la bona dona!

En Miró va guanyar la cursa, però només feia que mirar enrere, després li vaig preguntar per què ho feia i em va dir que volia saber si la seva companya de pupitre arribava bé. Compte amb aquest!

Photo Finish!

Peace! Ja pots anar rient xato que t'ha anat pels pèls.

Una pausa per descansar, escriure aquesta entrada del blog, és més cansat del que em pensava. 

Cada cop els pares anem més equipats, amb tendes, parassols, cadires, fins hi tot taules de càmping per fer la pausa del dinar. Ah, per cert, la meva sogra Keiko ( és una iaia xirucaire, ha pujat cims que riu-te tu del Pujol i l'Aneto ).

Pau i Treva.

Algú vol ingressar a l'escola d'arts marcials de Satanàs Cor Petit?

Un cop descansats, estirem la corda...

Ballem una mica...

Bé, el que es diu ballar, ballar...

Sembla més que estiguin invocant Satanàs Cor Petit. 

El joc de trencar l'olla, els vermells.

Els blancs.

Visca!

Gossip Girls.

Serena Willians? Bé, de fet, aquesta és la mena més ràpida de primer! Superioritat racial! Ah, per cert, és barreja de mama japonesa. 

Nervis?

Miró i uns col·legues fent "garrafot".

Els futurs Puyal o Pou.

L'orelluda?

El joc de "tama ireru", de ficar la bola. 

Aquesta mama es pensava que si es posava darrere el pal de la llum quedava amagada, algú li hauria de dir que les japoneses també tenen cul.

"kibasen", el cavall de guerra, uns dels meus jocs favorits. O és una escena de la peŀlícula Ran d'Akira Kurosawa?

Complicitat.

El combat! El cavaller de la Shikibu es cobra una víctima!

Els blancs han vençut.

I després, relleus, la Shikibu és la nena més ràpida de 5è, per això va ser escollida com a corredora de relleus. El seu equip, però no va tenir gaire sort i van quedar quarts.

Val a dir que va atrapar el nen de verd.

Quan es tracta de córrer l'alçada no compte, l'equip vermell va guanyar als relleus, aquests nois van al mateix curs, malgrat la diferència, el nen de rosa de 11 anys, és xinès i ja fa 1.80m!

Un altre "peace", molt bé, Shikibu te l'has guanyat!

Un aplaudiment del públic!