dilluns, d’octubre 19, 2015

El Cuirassat Mikasa, un vaixell que va canviar la història del món

No, no us espanteu si veieu aquesta bandera, no he anat a cap míting ultranacionalista japonès ni m'he tornat d'extrema dreta. Aquesta bandera, que per a molts va representar l'Imperi Japonès ara és només la bandera de la Japan Maritime Self-Defense Force ( JMSDF ).
Ahir vam anar a visitar el Memorial Mikasa que hi ha a la ciutat costanera de Yokosuka, el port de la qual està usat actualment per la US Navy i la JMSDF.

El Memorial Mikasa es va construir el 1926 quan el cuirassat de guerra ( Pre-dreadnought battleship ) Mikasa ( 三笠 ) va ser retirat a sec degut als desperfectes causats pel Gran Terratrèmol de Kanto ( 1923 ) i restaurat per commemorar la victòria japonesa a la Batalla de Tsushima ( 28 de maig de 1905 ), també coneguda com a Batalla del Mar del Japó.

Aquest era l'aspecte que tenia el Mikasa l'any 1925, aquest és un cuirassat de vapor abans que aquests ginys fossin remplaçats per motors dièsel. El seu paper va ser molt important a partir de la Batalla de Tsushima, segons historiadors militars, la batalla naval més important després de Trafalgar.

L'artífex de la victòria japonesa va ser aquest almirall, Heihachira Togo ( 1848-1934 ), aquest militar va crear una maniobra naval, el "gir Togo" que li va donar el sobrenom del "Nelson d'Orient", per la seva genialitat.
L'Armada Imperial Japonesa va destruir 2/3 de la Marina Russa. Amb 4.380 baixes russes, conta les 117 japoneses.
És clar que els vaixells russos portaven molt desavantatge ja que havien sortit dels ports russos del Bàltic ( Port Arthur i Vladivostok estaven bloquejats ) i havien donat la volta al món ( literalment ) abans de trobar-se amb l'enemic. Quan s'hi van enfrontar, la tripulació russa portava 33.000 quilòmetres de viatge igual que els motors dels vaixells ( que per cert van repostar a Vigo ). Mentre que els japonesos van sortir de Corea ( en aquella època, part de l'Imperi Japonès ).

Les conseqüències de la victòria japonesa a la Batalla de Tsushima van culminar amb el final de la Guerra Russo-Japonesa ( 1904-1905 ), guerra en que per primer cop un país oriental guanyava contra una potència occidental. La pèrdua de la guerra contra els japonesos va significar també una gran pèrdua de prestigi no només de Rússia sinó que també de la dinastia dels Romanov, les elits russes i el seu estat decadent.
Pel Japó, que havia començat la seva modernització l'any 1868, va significar el començament de l'expansió militar de l'Imperi més enllà de les fronteres tradicionals i fent front a les potències colonials europees.

El Mikasa va ser construït a Barrow-in-Furnes ( Cumbria ) Anglaterra, com la majoria de vaixells japonesos, ja que el Japó encara no estava en condicions de constuïr vaixells d'aquest tonatge durant aquests anys.

Fruit d'una època en que les classes socials estaven molt diferenciades, i en les que la majora dels alts comandaments militars japonesos eren descendents de samurais, el Mikasa sembla un vaixell massa luxós per ser un cuirassat, hi ha salons de recepció decorats amb mobles de fusta noble ( aquesta és la cabina de l'almirall ), més semblant a vaixel de classe "Galaxy Class" ( els fans d'Star Trek ho entendran ).

 El bany de l'almirall ( hi ha fins a tres semblants per l'oficialitat ). 

 Tot això contrasta molt amb les hamaques al costat dels canons on descansaven els 836 mariners. 

 La cuina dels oficials.

El saló de cerimònies al "castell de popa" on l'Almirall rus Zinovy Rozhestvensky va signar la rendició, molt pràctics els canons a banda i banda de la sala. 

 El menjador d'oficials.

 La Shikibu, es va voler enrolar com a tripulació.

Em va sorprendre que fos tan espaiós, ara que suposo que durant el servei aquestes cobertes deurien estar plenes de caixes i embalums.

 Això de les obertures pels canons fossin tan amples em fa pensar que tiraven molt a "ull".

 A la Shikibu és la feina que més li va agradar. Bé, no seria la primera catalana que dispara canons.

 Més o menys anava així la cosa cap allà l'any 1905. 

 Xemeneies i pals pel velam? Aquests motors de vapor a carbó deurien fallar una mica, crec (^_^)

 De totes maneres aquests canons van canviar el curs de la història.

 I encara impressionen, 12 polsades i 14 Km d'alcanç.

 Pont de comandament i torres de vigia, és clar no hi havia radars encara.

Bé, una de les característiques d'aquests pre-dreadnought i posteriors és que hi havia canons per donar i per vendre. Per cert aquest i un vaixell rus batejat Aurora són l'únics que es conserven, i va anar de poc. Després de la derrota japonesa a la 2a Guerra Mundial, el museu es va descurar molt i no va ser fins els anys 60 que es va restaurar gràcies a la coŀlavoració de, la US Navy! I amb peces de vaixells xilens i britànics.

 El timó principal sota el pont.

 El timoner.

Aquest és un pont cuirassat sota el pont principal, protegit per una pared circular d'acer com un bunker.

 Això sembla el Museu Pompidour de París. 

 La sala de banderes i mapes al pont de proa.

I parlant de banderes, aquesta és la bandera "Z", l'almirall Togo la va fer desplegar el dia de la batalla, segons ell el destí de l'Imperi es decidia aquell dia i cada home hauria de donar el millor de si mateix.
Emolant l'arenga de Nelson a la batalla de Trafalgar "England expects that every man will do his duty". Aquesta bandera té aquest significat al Japó des d'aquell dia, poder el millor d'un mateix.
Jo en diria la lluita a ultrança.

 La coberta del del pont.

 La torre del vigia.

 T'hi enfiles grumet?

Una altre brúixola al pont de popa aquesta ajudava a situal els vaixells per dona més precisió a l'artilleria. 

Segons vam aprendre, la batalla es va guanyar també, en part, gràcies a la tecnologia, a l'ús del telègraf, els japonesos van desenvolupar la seva pròpia tecnologia, mentre que els russos usaven aparells Telefunken de fabricació alemanya que no sabien reparar, el problemes de comunicació entre el vaixells russos i les males condicions atmosfèriques van ser determinants.
Miró s'ha posat a estudiar Morse (・・・ー ・・ー ・ー・・ ・ー・・ ーー・ ・ ・ー・・ ・ー ー )

みかさ( 三笠 ) Mikasa,  abans el japonès es llegia de dreta a esquerra. aquesta és la popa del vaixell.

dijous, d’octubre 15, 2015

La flama de Companys resta encesa

Era el moment de les tenebres 
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira “¡Viva España!”
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

“La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.”

Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d’ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d’ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.

CARNER, Josep

dilluns, d’octubre 05, 2015

El Shichi-Go-San d'en Miró

Si visiteu els santuaris xintoistes del Japó durant aquesta època us hi trobareu moltes famílies amb canalla vestida amb kimonos de colors, estan celebrant el Shichi-Go-San ( 七五三 ).
Shichi-Go-San és una cerimònia que es diu que es va originar en el Període Heian ( 794 -1185 ) entre els nobles de la cort, i celebrava el pas dels seus fills per diferents etapes de la infància. Les edats de 3, 5 i 7 són consistents amb la numerologia d'Àsia Oriental, que afirma que els números imparells són afortunats.
Amb el temps, aquesta tradició va passar a la classe Samurai que hi va afegir un seguit de rituals. Els  nens que fins a l'edat de tres anys es requeria, per costum, d'anar amb els caps rapats se'ls permet fer créixer els cabells. Els nens de cinc anys d'edat podien utilitzar Katana per primera vegada, mentre que les nenes de set anys d'edat substitueixen les cordes simples que usaven per lligar el seu kimono amb un Obi, una faixa de seda molt elaborada i lligada a l'esquena amb un llaç.
Durant el Període Meiji (868 - 1912 ) amb l'abolició de les castes es va adoptar entre les classes populars, i inclòs el ritual modern de visitar un santuari per expulsar els mals esperits i el desig d'una vida llarga i saludable.

El Shichi-Go-San per les noies es celebra dues vegades, al 3 i als 7 anys, mentre que pels nois és només als 5 anys. 

Durant aquests anys, molts dels qui seguiu aquest blog haureu vist els Shichi-Go-San ( 3, 7 ) de la Shikibu, la nostra filla gran, enguany li ha tocat el torn al patufet. 













dijous, d’octubre 01, 2015

Coses que em fan plorar

Aquest text l'he extret de la presentació d'unes conferències que organitza el DiploCat a Berlín. En motiu del 75è aniversari de la Mort de Walter Benjamin i Lluís Companys.

"El 1933 l’intel·lectual jueu alemany Walter Benjamin va fugir d’Alemanya i es va exiliar a París, d’on va haver d’escapar quan la capital francesa fou ocupada pels nazis. El 27 de setembre de 1940, a Portbou, després d’una llarga lluita contra el feixisme, Walter Benjamin es va treure la vida en assabentar-se que el Govern franquista l’anava a deportar i tornar a mans dels nazis. El 13 d’agost de 1940, el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que estava vivint a l’exili a França, fou arrestat per la Wehrmacht i extraditat a l’Espanya franquista. Va ser sentenciat a mort pel règim feixista i executat a Barcelona el 15 d’octubre."

Anit mateix en parlàvem, de Walter Benjamin, al sopar de fundadors del Casal Català. Walter Benjamin era de lectura obligada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.  Encara dec tenir, en un magatzem de Manresa, el seu llibre, Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat tècnica, 1936 ). En ell Benjamin analitzava moltes questions sobre el valor de l'original o la còpia reproduida d'una obra d'art, imagineu! I això que encara no coneixia l'art digital, m'agradaria rellegir-lo, de fet m'agradaria saber què en pensaria de les obres que no existeigen físicament fora del món virtual de la pantalla de l'ordinador. Tanmateix, malgrat haver llegit Benjamin, desconeixia detalls de la seva vida, fins que vaig veure el programa "El Foraster" de TV3 i el presentador visitava el monument a Walter Benjamin que hi ha Portbou allí on es va llevar la vida. Va ser un moment molt emotiu del programa. 
Walter Benjamin tenia tots els números de la fira per acabar malament, era jueu, homosexual, i a més lliure pensador. 

A l'Espanya de Franco això tampoc era cap benefici. Tanmateix encara hi ha països al món on aquests tres "pecats" encara són penats amb penes de presó, tortures o mort. Un d'ells és el Marroc on uns nois aniran a la presó per fer-se un petó. Marroc, el seu rei és molt amic del rei del país veí, aquest rei té ministres, que si poguessin, posarien els homosexuals a la presó en sortir de missa. Curiosament al Marroc tampoc deixen fer referèndums d'autodeterminació. 

Un altre tragèdia que va passar el 1940 va ser el segrest i assassinat del president de la Generalitat, Lluís Companys. 
El president de la Generalitat va ser jutjat per un tribunal totalment parcial composat per persones a qui el mateix Companys havia salvat la vida anys abans en commutar les penes de mort. Malgrat tot aquesta gent el va condemnar a mort. 

L'assassinat va tenir lloc el 15 d'octubre. L'any 2015, 75 anys després de la mort de Companys un altre president de la Generalitat seurà davant un jutge parcial, condicionat des del govern central, que saltant-se la poca ètica que li podia quedar, es va carregar descaradament la Separació de Poders, per enrederir la data de la vista oral per després de les eleccions al Parlament de Catalunya. 
El delicte del president Mas, posar les urnes el 9 de novembre de 2014 perquè la gent pogués expressar la seva voluntat. 
Mas no és Companys, però el govern espanyol cada com s'assembla més a aquell que volia entregar Walter Benjamin als nazis i va afusellar al president de la Generalitat només per revenja amb el cor ple de rancúnia.