divendres, de gener 27, 2012

Nicht Vergessen, no oblideu!

"Nicht Vergessen" deien els Post-it enganxats per tot arreu a les parets de la cambra d'uns amics meus alemanys. En Tomas i l'Stefan eren companys de casa al campus de la Universitat de Central Lancashire. M'ho vaig passar molt bé amb ells, en Tomas era molt atractiu i tenia molt èxit amb les noies, molt, i l'Stefan era un troç de pa, simpàtic i eixerit, alt com un Sant Pau i molt carinyós.
"Nicht Vergessen"? Els vaig preguntar, que vol dir? - no oblidar- em van dir, hi apuntaven dades d'exàmens o treballs que havien de fer, per no oblidar-los.
No obidar, això mateix era el que passava dins d'aquella casa del campus, a més d'aquell parell de bavaresos simpàticament bandarres, també hi vivien una noia flamenca que compartia cambra amb una noia holandesa, sola en una cambra individual hi havia una noia mig francesa mig suïssa amant de la musica de Serge Gainsbourg amb una pare escultor que vivia a la Provença. La simpatia que jo tenia per aquell parell de ganapies no era compartida per cap d'elles, més aviat els tenien por. "Niet Vergeten" em deia la noia flamenca, els alemanys s'havien endut el seu avi a un camp de concentració durant l'ocupació. I la suïssa corria a tancar-se dins la seva cambra només veure'ls entrar per la porta.
Ni en Tomas ni l'Stefan tenien la culpa del que havien fet els seus avis, però vaig pensar que Europa encara no tenia les ferides tancades com ens havien fet creure.
Aquesta sermana Israel commemora el 70è aniversari de la Solució Final, Endlösung der Judenfrage, el problema jueu. Catalunya, veu com velles glòries de la dictadura que va coŀlavorar amb els Nazis moren amb honor i envoltades d'afalacs i elogis, i altres ( glòries ) que en teoria la van convatre parlen de "tornar a bombardejar" Barcelona.
Els jueus no han oblidat, potser perquè tenen Post-it a la paret on hi diu "Nicht Vergessen".

Us deixo amb la lletra de Ha-Tiqvà ( Esperança ) l'himne d'Israel, si pareu atenció veureu que només canviant poques paraules podria ser el nostre. Espero que tingueu un bon cap de setmana i un bon Sàbat.

Mentre dins el cor
Palpiti una ànima jueva
I cap a l'extrem del Llevant
L'ull vegi Sió
Encara no estarà perduda la nostra esperança
L'esperança bimil·lennària
De ser un Poble lliure al nostre País
El País de Sió i de Yeruixalàyim.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

A casa nostra el problema és que n'hi ha molts que el que volen és precissament que no recordem.

maria ha dit...

No podem oblidar,però tampoc podem generalitzar.
És ben real aquesta lletra.Ens hi identifiquem moltíssim.