El diumenge passat es va celebrar la recollida de roselles al camp que hi ha prop del riu, tothom hi era convidat a dur-se les flors a casa, la Shikibu no hi va voler faltar, i ens hi va arrossegar a tots, és curiós, el riu em recorda una mica al Besós, també hi ha el que resta de la verneda que hi solia haver, tot plegat em va fer arribar al cap una cançó tradicional de la nostra terra que no em vaig poder treure del cap en tot el dia...
Prop del riu hi ha una verneda i un saló en mitg sa espesura amb catifes de verdures i amb sofàs de troncs de faig...
Lloc agrest a on van les nines i on besant sa cara hermosa les confont l’aura amorosa amb les flors del gentil maig...
Entre mitg de la verneda i el ocells buscan son niu...entre mitg del bosc joliu entre mitg de la verneda entre mitg del bosc joliu.
...mes ay de los cors que son eixes noies les mes riques toies del mes de les flors si del mes de les flors, si del mes de les flors...
...Sota de un salser sentada una nina trena joiosa son ric cabell d’or ay si, Es son mirall fresca font cristallina son sos adornos violetes del bosc...
La vesprada al camp regala de albas perles bona al mosta ja el sol vell fugia la posta i d’estels s’omple el cel blau...(^o^)
Entre mitg de la verneda i el ocells buscan son niu...entre mitg del bosc joliu entre mitg de la verneda entre mitg del bosc joliu.
4 comentaris:
Aplaudiments!! ;-))
Les fotos molt boniques i m'ha fet gràcia recordar la cançó perquè en sabia un trosset!! El que m'estranya és que la sàpigues tu que ets més jove!! :-))
Jo no la sabia, Assumpta, però l'agafaré per al meu blog d'espills :D
Vols dir que calen tisores per collir roselles? A mi m'encantava el Diumenge de Rams, després de missa, pujar a la muntanya dels iaios abans que hi fessin el jardí i collir-ne les primeres roselles amb ma germana. Sempre m'han agradat molt.
Ho he trobat una festa molt bonica, quin goig feia tot. Has fet molt ben casar imatge i paraules :)
Assumpta.
Merci! No sóc tant jove per no haver escoltat més d'un cop aquesta cançó. Llàstima que els cors s'ha anat perdent. En queden ben pocs i es dediquen a cantar música, bonica, però forastera, com a la Marató de TV3, m'agrada el "va pensiero" del Nabucco de Verdi, però no hagués fet mal una cançó més nostrada.
Eutrapèlia.
La millor versió de la cançó que he trobat al youtube és d'un fragment de "La Ciutat Cremada":
http://www.youtube.com/watch?v=DxiJNLSj1j0&list=FL2PVTzM0loxLbGiWx-1QOaA&feature=mh_lolz
cap el minut 0:52 et recomano la peŀlícula sencera si mai l'has vist.
Genial! Simplement genial!
Una passada les fotos i la festa sembla molt maca!
Que bé que us ho passeu!!
Publica un comentari a l'entrada