Els imbècils i els provincians

Resulta que m'assabento de la polèmica creada al voltant d'un article de Jordi Bianciotto publicat al Periódico criticant la manca de presència de la música catalana al Primavera Sound d'enguany.
Sembla ser que un dels organitzadors, Gabi Ruiz @gabiruizps va insultar Bianciotto amb aquesta piulada.
"¿Hay alguien más retarded que Jordi Bianciotto? No hay nada que odie más que el provincianismo disfrazado de nacionalismo barato."
Bianciotto va repiular aquests insults, i encara Ruiz va dir: "Y encima el muy gilipollas lo retuitea". I afegia: "Eso sí, entradas no ha pagado en su puta vida".
No haven t'hi prou, van retirar l'acreditació a Bianciotto.

Aquest imbècil de Gabi Ruiz, que per cert només piula en castellà, és l'exemple dels qui, per fer-se el modern i cosmopolita rebutgen la cultura del país que els ha acollit o fins hi tot vist néixer, per sumar-se al "cosmopolitisme globalitzador" del la cultura invasora. I no parlo de l'anglès, llengua franca del món civilitzat i globalitzat, parlo de la llengua de ciutats tan cosmopolites com Valladolid o Salamanca, i mar enllà Mèxic DF.

Per aquests imbècils com Gabi Ruiz, el català i la música dels grups que canten en la nostra llengua, és provincial. Suposo que l'us de la llengua i la cultura auctòctona d'un país és pròpia dels "provincianismes". 

Així doncs Ruiz deu pensar com en són de provincianes l'Òpera de París o l'Scala de Milà, programant Gounod o Verdi respectivament, o com n'és de provinciana la ciutat de Bayreuth ( de només 78.000 hab. ) programant exclusivament, any rere any música de Wagner.

És clar que la música popular catalana no l'escolta ningú, els Manel, els Amics de les Arts, Anna Roig, Brams, Obrint Pas, toquen per a quatre gats en cafès de malamort i casinos rurals.

Mompou, Motsalvatge, Millet, Clave, Rodoreda, o més recentment Guinovart no mereixent ser interpretats als auditoris nacionals, perquè són massa provincians. 

Llàstima que el mestre Casals no ho sabia però era un provincià, com ho és Savall i els qui la van donar el Grammy l'any passat, enguany els provincians danesos que liahan otorgat el Premi Sonning, Dinamarca és com tothom sap un país petit i provincià si fa o no fa com Catalunya.

Gabi Ruiz, esquerra i Jordi Bianciotto, dreta

Gabi Ruiz, estimar i promocionar la música pròpia no és de provincialistes carallot, és normal, tots pes països ho fan, a la gent li agrada la música, però també li agrada sentir cantar en la seva pròpia llengua, a Catalunya, el català, el català no allò que parles tu que no és ni castellà, "neng".

Al Japó, Tòquio, és una ciutat provinciana? Tòquio és la capital d'un país que marca tendència, a la ciutat podem trobar la tecnologia més puntera, els dissenyadors més atrevits, els millor arquitectes del món, les tendències més innovadores, a Tòquio i podem comprar el disc "Coratge" dels Obrint Pas amb el llibret traduït del català al japonès.

Una ciutat on l'imbècil de Gabi Ruiz es perdria per imbècil.

Bé, i ara que ja m'he desfogat, us mostraré els Top 10 de la música al Japó segons Japan Billboard. 

 #1 Manatsu No Saunds good! by AKB48

 #2 Haina! by NYC

 #3 With you by Yuzu

 #4 Shine by Leo Ieiri

#5 In Your Arms by Kina Grannis

 #6 Bible by Glay

 #7 Watashitachi by Kana Nishino

 #8 Boku to Hana by Sakanaction

#9 Aishiteraburu! by SKE48 

#10 Taiyou Iwaku Moeyo Chaos by Ushitokara Haiyoritai G (Nyaruko×Ku-ko×Tamao)

Com podeu veure només hi ha un intérpret estranger, la Kira Grannis. Aquesta és la llista d'aquesta setmana, però la majoria de grups i artistes normalment són japonesos, com; Arashi, Smap, Tokio, Ayumi Hamazaki, Masaharu Fukuyama, Namie Amuro, Perfume, etc, etc, etc. 

Què en són de provincians els japonesos oi Gabi Ruiz?

Per cert, sembla que he ferit algunes "sensivilitats" espanyoles (^_^), premeu la imatge per veure els comentaris.