Què és el Manga?

M'han arribat notícies de la definició que la Real Academia Española vol incloure fent referència el Manga.
"1. m. Género de cómic de origen japonés, de dibujos sencillos, en el que predominan los argumentos eróticos, violentos y fantásticos.
2. adj. Perteneciente o relativo al manga. Videos, estética manga."
"1. M. Gènere de còmic d'origen japonès, de dibuixos senzills, en què predominen els arguments eròtics, violents i fantàstics.

2. adj. Pertanyent o relatiu al manga. Vídeos, estètica manga. "

Visc en un país on esmorzes, dines i sopes Manga, actualment, és un dels valors afegits de la cultura japonesa, que produeix milers de pàgines de contingut i representa una de les indústries més sanes i amb més futur del país, creant millers de llocs de treballs i ajudant a l'economia del Japó. Una cultura popular que és consumida per milions de persones arreu del món diàriament.

Hi ha tantes coses a dir que no sé per on començar. El primer que cal saber és que Manga és un còmic, historieta gràfica, i no s'ha de confondre amb l'Anime, que són dibuixos animats, alguns inspirats en Manga, altres originals, com la majoria de produccions de l'Estudi Ghibli.

No sóc un fanàtic del Manga ni de bon tros, format més en el còmic americà clàssic, d'artistes com Alex Raymond ( Flash Grodon ) o amant de la BD francesa, amb Moebius, i dels artistes italians com Milo Manara, Guido Crepax, Hugo Pratt, Vittorio Giardino, seguidor de la revista Cairo amb Daniel Torres, m'agraden tots els estils i m'agrada el dibuix i una bona història.
En general no m'agrada el Manga, molts tenen molt mala qualitat de dibuix i una tècnica molt pobre, i masses són exactament iguals, sé que fent aquesta afirmació trobaré molta gent que estarà en desacord amb mi, però ho dic objectivament, i fent esment a l'estètica i no al contingut de la narració. Però no es pot negar que hi ha trets estilístics que fan que del Manga un producte reconeixible.

 Mirai Suenaga, un personatge creat pel blogaire, Danny Choo, en versions de diferents artistes.

Fa un temps vaig descobrir Frédéric Boilet, un artista francès resident al Japó, Boilet va impulsar un estil nou anomenat la Nouvelle Manga, que intentava combinar les històries del gènere costumista amb l'estètica gràfica del còmic occidental.

Une belle maga d'amour, Frédéric Boilet

Japó, no em cansaré de repetir-ho, és un país amb una cultura molt visual, començant per l'escriptura que es basa en ideogrames, fins als menús de restaurant que han d'estar il·lustrats amb fotos. No és estrany, doncs, trobar que des de vell antuvi els japonesos il·lustressin llibres, que finalment van esdevenir noveŀles il·lustrades. 

Ara bé, com en l'antic Egipte, els artistes japonesos estaven condicionats per unes normes estilístiques molt estrictes de proporció i color, i per la manera de representar les figures, i l'espai. Tret de comptades excepcions, com el període Nara ( 710-794 ) on es va cercar més naturalitat i realisme, la resta del temps fins avui en dia, els artistes tradicionals japonesos, han seguit el mateix cànon. D'aquí que l'art japonès tradicional tingui poques variacions estètiques, que sí millores tècniques. Una altra cosa són les avantguardes plàstiques que van arribar al país amb els comerciants a finals del segle XIX.

Kinkin Sensei eiga no yumei, Harumachi Koikawa 1775.

El Manga no es pot definir, com diu la RAE, com un estil de dibuixos senzills, però sí que, essent hereu de la iconografia japonesa i dels famosos Ukiyo-e, és un estil més proper a la senzillesa de la Línia Clara d'Hergé que al realisme classicista de Hal Foster ( creador de Prince Valiant 1937 ).

Pintura al·legòrica, Untagawa Kuniyoshi.

El Manga també respon a un canons ideals de bellesa i una estètica pròpia amb uns estàndards que s'han de seguir i unes proporcions reglades. Tot i que té variacions com les proporcions "Chibi" ( petits amb el cap molt gran ). La majoria de personatges són molt estilitzats, amb els ulls molt grans, rodons per a les noies, allargats per als nois. Normalment es publiquen en blanc i negre i es fa molt d'ús de les trames transferibles ( una tècnica antiquada per Europa ), i tenen el mateix format, la mateixa mida, 110mm ample, 175mm alt, per a mi un format massa petit per poder apreciar el dibuix quan s'ho val.

Pel que fa a la temàtica, hi ha de tot, des de Manga per la canalla més petita fins a temàtiques pornografies de totes les perversions possibles. Però el meu favorit, és el gènere costumista, històries reals, quotidianes que ens poden passar a qualsevol. Com les aventures del Shin-chan, o les trifulgues d'una noia que treballa en una revista com a Hatarakiman d'Anno Moyoko.

Hatakariman, Anno Moyoko.

He comptat uns 12 gèneres, sense comptar els subgèneres; fantasia, esports, aventures, romanç, ciència ficció, sexe, històriques, robots, herois, escola, etc...
Hi ha Manga pensat per a nens, nenes, nois, noies, adults, salaryman, mestresses, i aviat n'hi haurà per avis ( tota la genereració que ha crescut llegint Manga i no ha deixat de fer-ho ).

Per tot el què he dit, i tot el què m'he deixat, crec que l'Academia hauria de replantejar-se la definició de Manga.
Us deixo amb alguns exemples dels Manga que m'agraden i de iŀlustracions perquè en treieu vosaltres mateixos les conclusions.

Atomu o Astro Boy, Tezuka Osamu, per a molts els pare del Manga.

Dragon Ball, Toriyama Akira.

Crayon Shin-chan, Usui Yoshihito.

Yawara! Urasawa Naoki.

Bakuman, Obata Takeshi.

Video Girl Ai, Katsura Masakazu.

I ara iŀlustracions Manga tretes de Pixiv, us recomano que premeu sobre les imatges per veure'n millor els detalls, són tot menys iŀlustracions senzilles (^_^)

  De temàtica victoriana...

Realitat i fantasia...

En aquesta pseudo-futurista us hi podeu passar hores!!!