dilluns, de juny 25, 2012

Què és el Manga?

M'han arribat notícies de la definició que la Real Academia Española vol incloure fent referència el Manga.
"1. m. Género de cómic de origen japonés, de dibujos sencillos, en el que predominan los argumentos eróticos, violentos y fantásticos.
2. adj. Perteneciente o relativo al manga. Videos, estética manga."

"1. M. Gènere de còmic d'origen japonès, de dibuixos senzills, en què predominen els arguments eròtics, violents i fantàstics.

2. adj. Pertanyent o relatiu al manga. Vídeos, estètica manga. "

Visc en un país on esmorzes, dines i sopes Manga, actualment, és un dels valors afegits de la cultura japonesa, que produeix milers de pàgines de contingut i representa una de les indústries més sanes i amb més futur del país, creant millers de llocs de treballs i ajudant a l'economia del Japó. Una cultura popular que és consumida per milions de persones arreu del món diàriament.

Hi ha tantes coses a dir que no sé per on començar. El primer que cal saber és que Manga és un còmic, historieta gràfica, i no s'ha de confondre amb l'Anime, que són dibuixos animats, alguns inspirats en Manga, altres originals, com la majoria de produccions de l'Estudi Ghibli.

No sóc un fanàtic del Manga ni de bon tros, format més en el còmic americà clàssic, d'artistes com Alex Raymond ( Flash Grodon ) o amant de la BD francesa, amb Moebius, i dels artistes italians com Milo Manara, Guido Crepax, Hugo Pratt, Vittorio Giardino, seguidor de la revista Cairo amb Daniel Torres, m'agraden tots els estils i m'agrada el dibuix i una bona història.
En general no m'agrada el Manga, molts tenen molt mala qualitat de dibuix i una tècnica molt pobre, i masses són exactament iguals, sé que fent aquesta afirmació trobaré molta gent que estarà en desacord amb mi, però ho dic objectivament, i fent esment a l'estètica i no al contingut de la narració. Però no es pot negar que hi ha trets estilístics que fan que del Manga un producte reconeixible.
 Mirai Suenaga, un personatge creat pel blogaire, Danny Choo, en versions de diferents artistes.


Fa un temps vaig descobrir Frédéric Boilet, un artista francès resident al Japó, Boilet va impulsar un estil nou anomenat la Nouvelle Manga, que intentava combinar les històries del gènere costumista amb l'estètica gràfica del còmic occidental.

Une belle maga d'amour, Frédéric Boilet

Japó, no em cansaré de repetir-ho, és un país amb una cultura molt visual, començant per l'escriptura que es basa en ideogrames, fins als menús de restaurant que han d'estar il·lustrats amb fotos. No és estrany, doncs, trobar que des de vell antuvi els japonesos il·lustressin llibres, que finalment van esdevenir noveŀles il·lustrades. 
Ara bé, com en l'antic Egipte, els artistes japonesos estaven condicionats per unes normes estilístiques molt estrictes de proporció i color, i per la manera de representar les figures, i l'espai. Tret de comptades excepcions, com el període Nara ( 710-794 ) on es va cercar més naturalitat i realisme, la resta del temps fins avui en dia, els artistes tradicionals japonesos, han seguit el mateix cànon. D'aquí que l'art japonès tradicional tingui poques variacions estètiques, que sí millores tècniques. Una altra cosa són les avantguardes plàstiques que van arribar al país amb els comerciants a finals del segle XIX.

Kinkin Sensei eiga no yumei, Harumachi Koikawa 1775.

El Manga no es pot definir, com diu la RAE, com un estil de dibuixos senzills, però sí que, essent hereu de la iconografia japonesa i dels famosos Ukiyo-e, és un estil més proper a la senzillesa de la Línia Clara d'Hergé que al realisme classicista de Hal Foster ( creador de Prince Valiant 1937 ).

Pintura al·legòrica, Untagawa Kuniyoshi.

El Manga també respon a un canons ideals de bellesa i una estètica pròpia amb uns estàndards que s'han de seguir i unes proporcions reglades. Tot i que té variacions com les proporcions "Chibi" ( petits amb el cap molt gran ). La majoria de personatges són molt estilitzats, amb els ulls molt grans, rodons per a les noies, allargats per als nois. Normalment es publiquen en blanc i negre i es fa molt d'ús de les trames transferibles ( una tècnica antiquada per Europa ), i tenen el mateix format, la mateixa mida, 110mm ample, 175mm alt, per a mi un format massa petit per poder apreciar el dibuix quan s'ho val.

Pel que fa a la temàtica, hi ha de tot, des de Manga per la canalla més petita fins a temàtiques pornografies de totes les perversions possibles. Però el meu favorit, és el gènere costumista, històries reals, quotidianes que ens poden passar a qualsevol. Com les aventures del Shin-chan, o les trifulgues d'una noia que treballa en una revista com a Hatarakiman d'Anno Moyoko.

Hatakariman, Anno Moyoko.

He comptat uns 12 gèneres, sense comptar els subgèneres; fantasia, esports, aventures, romanç, ciència ficció, sexe, històriques, robots, herois, escola, etc...
Hi ha Manga pensat per a nens, nenes, nois, noies, adults, salaryman, mestresses, i aviat n'hi haurà per avis ( tota la genereració que ha crescut llegint Manga i no ha deixat de fer-ho ).
Per tot el què he dit, i tot el què m'he deixat, crec que l'Academia hauria de replantejar-se la definició de Manga.
Us deixo amb alguns exemples dels Manga que m'agraden i de iŀlustracions perquè en treieu vosaltres mateixos les conclusions.

Atomu o Astro Boy, Tezuka Osamu, per a molts els pare del Manga.

Dragon Ball, Toriyama Akira.

Crayon Shin-chan, Usui Yoshihito.

Yawara! Urasawa Naoki.

Bakuman, Obata Takeshi.

Video Girl Ai, Katsura Masakazu.

I ara iŀlustracions Manga tretes de Pixiv, us recomano que premeu sobre les imatges per veure'n millor els detalls, són tot menys iŀlustracions senzilles (^_^)

  De temàtica victoriana...

Realitat i fantasia...

En aquesta pseudo-futurista us hi podeu passar hores!!!

12 comentaris:

Alba ha dit...

Si alguna cosa sabem que ve del Japó és el Manga.
Recordo les series (que deu ser l'Anime que has dit) inspirades en els comics Manga de Bola de drac, en Ranma, fins i tot la Candy!! m'agradaven molt i molt!! i sempre em cridaven l'atenció els ulls.... aquests ulls tant... mangues!!! hehe!

Kojirō Naruse ha dit...

Què es pot esperar d'un grup de carques, com els de la RAE?

La definició de "manga" és tendenciosa i basada en un estereotip.

Tan difícil seria agafar la definició de "còmic" i posar-hi que és el mateix però de gènere japonès?

tobuushi ha dit...

Alba.
Tenen un estil característic oi?

Kojirō.
Jo m'imagino una colla de iaios de barbes llargues i blanques, tancats dins les sales d'estudi de la vella academia, com els doctors de la peŀlícula de Howard Hawks i Billy Wilder "A song is Born" (1948), ara només falta una "Virginia Mayo" que els tregui la pols de les "olleres", a ritme de J-Pop (^_^)

Claire ha dit...

No s'enten de cap manera com han pogut fer aquesta definició, la veritat. No m'entra al cap. Deuen ser gent gran i carca i tot el que vulguem, però què passa, que tampoc tenen experts a qui consultar o persones per preguntar? I així llavors poden veure que s'estan equivocant de definició? No és tan complicat fer-ho bé... Així va tot...
Genials tots els exemples que has posat!! Molts m'encanten!!!

Anònim ha dit...

A mi personalment el que faci la RAE no em fa ni fred ni calor ... és la seva llengua, la seva acadèmia, etc

Ara, el que sí que em toca el que no sona és que vagin tocant els collons amb el català

Ara bé, ja sabem quina és la solució: la independència (no ens solucionarà tots els problemes però ens quedarem només amb els nostres problemes)

tobuushi ha dit...

Claire.
Són uns rancis (^_^)

Anònim.
Si has fet una "volta" per aquest blog, ja saps que estic d'acord amb tu. Pren-t'ho com una manera de deixar-los en evidència (^_^)
Tanmateix, i amb un Principat de Catalunya independent, les represàlies contra els catalanòfons que romanguessin a l'Estat Espanyol seràn brutals, no és un argument contra la sobirania, però crec que és el què passarà.

tobuushi ha dit...

Claire.
Són uns rancis (^_^)

Anònim.
Si has fet una "volta" per aquest blog, ja saps que estic d'acord amb tu. Pren-t'ho com una manera de deixar-los en evidència (^_^)
Tanmateix, i amb un Principat de Catalunya independent, les represàlies contra els catalanòfons que romanguessin a l'Estat Espanyol seràn brutals, no és un argument contra la sobirania, però crec que és el què passarà.

Anònim ha dit...

Hola Isaac ...

sí sí ... ja conec el teu bloc i la teva manera de pensar ... estic plenament en la teva línia

El meu comentari era més un mecagoncony que no pas una crítica al teu post

Algun dia m'hauré de fer un compte de Google o del que sigui per a identificar-me, perquè visito el teu post diàriament i quan comento no sempre penso en ficar que sóc lo de l'Aldea ;-)

=============

És interessant això que comentes dels catalanoparlans que es quedin a Espanya un cop ens independitzem ...

Tot i això, i per una vegada, discrepo de la teva opinió

Jo crec que la independència de Catalunya ficarà les coses al lloc ... ja veuràs com els aspanyols es tornaran més mansos. Només per a començar ja els tocarà ficar-se a treballar de debò ... que ara estan vivint de la rifeta de Catalunya (vas veure ahir com s'exclamava el president d'Extremadura? ... ja ha vist les orelles del llop, ha fet números i veu que se li acaba el xalar). Ja veuràs que no els quedarà temps per a toros, eurocopes, medallers olímpics i comèdies per l'estil

D'altra banda, que no facin el mec ... perquè hauran de tenir a Catalunya com a soci preferent i estratègic els agradi o no els agradi. Ja veuràs com aleshores tot seran presses per a fer corredors del Mediterrani i el que faci falta per tal de treure les mercaderies cap a Europa

Pel que fa a valencians i balears els hauran de tenir contents perquè l'exemple pot escampar-se i trobar-se que a Ecspanya ells tampoc hi acaben d'estar a gust. I vaja, en aquest punt s'hi hauran de lluir perquè el PP ha devastat el País Valencià i les Illes ... i quan tot acabi de petar allí no quedarà res.

tobuushi ha dit...

Ep! "lo de l'Aldea" (^_^)
Aquesta és una discusió que has guanyat d'antuvi, tant de bo tinguis raó.
D'Aquí estant no sé com són les coses en realitat, només el que lleigeixo, em preocupen molt les accions en contra de la llengua a les Illes i a la Franja ( a València ja fa tant de temps que no és notícia ), vols dir que aquestes accions tan despesurades i sense sentit no responen a una reacció, en fornt el creixement del sobiranisme?
Si Ecspanya fos un país normal i democràtic et donaria la raó sense pensar-m'ho, però no les tinc totes. Però com he dit, tan de bo tinguis raó.

Anònim ha dit...

Hola Isaac

és veritat ... no són ni normals ni democràtics i no saps mai quina en porten de cap

Salutacions Cordials

Eutrapèlia ha dit...

Mira: http://www.ara.cat/cultura/RAE-recula-corregeix-definicio-manga_0_731327015.html ;P

tobuushi ha dit...

Eutrapèlia.
No sembla que s'hagin espremunt massa el cervell aquests.