40 anys sense justícia

Avui, a Kawasaki, és un dia gris, plou i fa fred, ha quedat enrere una setmana de llum en que la primavera semblava treure el cap.
És un dia trist i l'oratge sembla sentir-ho escenificant un escenari adequat una posta d'escena que ens recorda una mort injusta, Van passant els anys i els poders polítics van canviant de color, però malgrat tot fa 40 anys es va cometre un crim i el clam de justícia o ha estat atès.
Es pensaven, els qui manen des de la capital del regne, aquella ciutat eixuta plantada al bell mig del no res, que el pas del temps ens faria oblidar, que les mentides ens esborrarien la memòria, però no ha estat així i el seu record és ben viu i el clam de justícia més fort que mai.
Han passat 40 anys, jo només en tenia 4 quan el van assassinar, legalment, perquè ja se sap que s'ha de fer tot dins la legalitat, encara que la llei sigui injusta, oi?
Tenia 4 anys i ho recordo, no recordo moltes coses, però aquesta sí, recordo els meus pares dient: l'han mort. Han mort Puig Antich.