Bé, ja el tenim, el nou logotip pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Un disseny de Kenjiro Sano.
Primera impressió? Dolenta.
Composició, massa estàtica per referir-se a un esdeveniment esportiu, tot i estèticament recordi els logos de la Bauhaus, està fora de context al segle XXI. Ei, que a mi m'agrada molt la Bauhaus, però els dissenyadors de l'escola e Weimar haguessin usat una composició més dinàmica basada en diagonals no aquesta que sembla l'ex-libris d'una llibreria de tipografia de plom.
A part d'això se'ns diu que és una "T" de Tòquio, però també sembla una "L".
Composició, massa estàtica per referir-se a un esdeveniment esportiu, tot i estèticament recordi els logos de la Bauhaus, està fora de context al segle XXI. Ei, que a mi m'agrada molt la Bauhaus, però els dissenyadors de l'escola e Weimar haguessin usat una composició més dinàmica basada en diagonals no aquesta que sembla l'ex-libris d'una llibreria de tipografia de plom.
A part d'això se'ns diu que és una "T" de Tòquio, però també sembla una "L".
Els colors, bé, són els del Japó típics, amb el recurs tronat d'usar el sol naixent, com va fer Yusaku Mamekura pel logo dels Jocs de 1964.
La tipografia que l'acompanya, una serifa tipus Clarendon, no lliga gens amb l'estil de l'emblema, senyor Sano, ja que copiem la Bahaus Dessau, fem-ho be i usem Helvètica (^_^)
La tipografia que l'acompanya, una serifa tipus Clarendon, no lliga gens amb l'estil de l'emblema, senyor Sano, ja que copiem la Bahaus Dessau, fem-ho be i usem Helvètica (^_^)
Per cert, parlant de copiar, una companya del Japó m'ha fet arribar un parell de logos que s'assembles sospitosament al d'aquest senyor Sano.
Un és de l'estudi Hey Studio de Barcelona, si visiteu el seu web veureu que el treball de Kenjiro Sano s'assembla molt al d'aquest estudi català.
Un altre és el del Teatre de Lieja a Bèlgica, que té una composició igual, però en aquest cas la "T" i la "L" tenen sentit, Teatre-Lieja vs Tokyo-Olympics.
Olivier Debie
Un altre és el del Teatre de Lieja a Bèlgica, que té una composició igual, però en aquest cas la "T" i la "L" tenen sentit, Teatre-Lieja vs Tokyo-Olympics.
Malgrat tot Sano ha creat una sèrie d'animacions del a tipografia aplicada amb composicions que estan força bé i segur que marcaran tendència, tant de bo veiem un resurgiment de la simplicitat de la Bauhaus.
Nota final, un suspès pel Comitè Olímpic Japonès i el seu dubtós ( amb ombra de plagi ) disseny.
ACTUALITZACIÓ
Kenjiro Sano ha renunciat, i aviat es convocarà un nou concurs peer trobar la marca del jocs de Tòquio, m'agrada molt que es faci justícia.
Nota final, un suspès pel Comitè Olímpic Japonès i el seu dubtós ( amb ombra de plagi ) disseny.
ACTUALITZACIÓ
Kenjiro Sano ha renunciat, i aviat es convocarà un nou concurs peer trobar la marca del jocs de Tòquio, m'agrada molt que es faci justícia.
2 comentaris:
Jo no crec que el disseny l'hagin volgut plagiar de forma conscient. També veig que les parts de dalt i de baix en els altres logos estan més separades... Bé de totes maneres no m'agrada gens aquest logo i més venint del de ciutat candidata, tant colorit i elaborat.
Raylegh
Conscient, potser no, però són masses coincidències per un món globalitzat, on pots accedir a tot tipus de treballs a través de la xarxa. D'acord que el logo del teatre de Lieja té els serifs més separats però la composició és la mateixa i té sentit perquè són les inicials dels teatre "TL", pel que fa al logo de l'estudi de Barcelona, es va enviar al Japó, o sigui que lliga molt.
Com a dissenyador jo també faig recerca abans de començar, el tema és que l'emblema del Jocs hauria de ser original, sense ombres de dubte, i amb sentit icònic referent a l'esport i aquest no ho és.
Publica un comentari a l'entrada