Preparant-se pel futur

Amb aquests anys de crisi al món s'ha parlat molt de com s'haurien de preparar les futures generacions per tenir més oportunitats a l'hora de trobar feina. 

Al Japó, potser perquè el sector servei és més sofisticat que en altres països, hi ha una taxa d'atur molt baixa, crec que del 4%, tot i que, ser sincers, això no vol dir que tothom pugui viure del sou que cobra, ja que molts dels llocs de treball són a temps parcial, el que aquí coneixem com "baito", una paraula derivada del vocable alemany "arbeit".

El fet és que si bé l'ensenyament que rep la mainada al Japó no m'agrada gaire, perquè no és gaire humanístic, no es pot negar que sigui pràctic. 

Tot i que, i com passa amb moltes altres coses, és la voluntat de l'estudiant la que fa que un arribi o no als seus objectius, poden haver molts tipus d'escola, però el final és la voluntat invididual i el saber aprofitar les oportunitants el que fa que puguis tirar endavant o et quedis enrere, l'important però és que aquestes oportunitats es presentin.

La Shikibu que aviat farà 10 anys ha estat anant voluntàriament els caps de setmana a uns seminaris organitzats per l'Associació de Comerç de la nostra ciutat, el final d'aquests mesos d'aprenentatge i reunions de més de quatre hores els dissabtes, han resultat en dues jornades de portes obertes en un institut d'educació secundària de Hiratsuka, les Jornades de Negocis, on els estudiants participants d'aquest programa posaven en pràctica tot el que havien après, posant en marxa negocis reals.

La Shikibu ha estat treballant per aconseguir ser Assistant Manager d'una gelateria, a part d'assistir al gerent ha après a fer gelats des de zero i a coordinar els treballadors. Com a Assistant manager ha cobrat un sou prou bo com per convidar-nos a dinar a tota la família, i encara li han quedat prou diners com per fer-ho l'any vinent quan es tornin a celebrar aquestes jornades.

 Aquest cartell indicava que la gelateria es trobava a la classe de 3r 3r grup. 

Els estudiants de l'institut els van regalar aquesta iŀlustració basada en els personatges de la peŀlícula de l'Estudi Ghibli "el meu veí Totoro", jo no l'hagués fet millor.

La Shikibu va estar molt concentrada durant la feina, hi van anar per dinar amb ella i va ser molt estricte pel que fa als minuts de descans que es va agafar, no van passar de mitja hora abans de tornar a la feina, a més ens va fer de guia i ens va convidar a dinar a l'Aya en Miró i a mi.

Va pagar amb aquests diners, encara li van quedar unes 1.000 milles per usar l'any vinent. La veritat és que fa molta iŀlusió que la teva filla de 9 anys et convidi a dinar amb els seus diners. És una sensació de que alguna cosa s'està fent bé. Tot i que fa una mica de por el veure a la velocitat que es va fent gran. 

El gelat que venien era aquest, de vainilla amb fruites confitades, cereals i una galeta, tot per 200 milles, fet a mà des de zero. Era boníssim!
Una cosa que aprens del Japó és que molts dels teus companys han treballat en alguna feina temporal mentre anaven a la universitat o a l'institut, n'hi ha que ho van fer per necessitat però molts ho feien per tenir una certa independència econòmica i experiència dins del món real del treball.
Això es compta molt alhora de trobar feina un cop acabada la carrera i no els fa vergonya dir que han repartit pizzes o servit taules...o fet gelats de vainilla amb fruites confitades, cereals i una galeta.