Earth Plaza 2/3

Si a l'entrada anterior us ensenyava l'exposició sobre la Guerra del museu Earth Plaza de Yokohama, avui us presento l'altre exposició del Centre. Aquesta sobre les ètnies del món, la idea és conscienciar la canalla que hi ha molta gent que viu, viatja, menja i vesteix diferent del Japó.

Com acostuma a passar amb aquest tipus d'exposicions, està plena de tòpics sobre països, tanmateix és una primera aproximació per entendre la diversitat cultural d'un món cada cop més petit.

Hi ha maniquins vestits amb roba típica, com aquest del nord de Tailàndia.

I cases d'altres països, com aquesta casa tailandesa.

Amb balcó inclòs per festejar.

Tuk-tuks...

...només aptes per països on no hi fa fred.

Jocs de diferents països, que curiosament s'assemblem molt, com les bales o les baldufes. O en aquest cas les Kendama, un joc que consisteix en fer encaixar el forat d'una bola de fusta lligada a un cordill en un piuet o una copa amb mànec. 

El millor per entendre una cultura es posar-se a la pell de la gent, i que millor que vestir igual. A l'esquerra, un vestit coreà i a la dreta un d'austríac.

A l'esquerra una nena jordana i a la dreta una conductora de  Rickshaw.

És un bon començament per pagar-se la universitat.

Hi ha una casa mongol.

I una paradeta del Nepal.

També una casa nepalí que sembla de Santa Coloma de Gramamet.

I l'interior d'una tenda, també del Nepal.

Una imatge del mercat flotant de Bangkok.

I una botiga de queviures del Mato Gosso al Brasil.

De fet em recorda molt les botiguetes del càmping de Canet de Mar on estiuejava de petit.

A l'Aya li va agradar molt, de fet li agra molt Brasil, un dia hi haurem d'anar, quan ens toqui la lotto.

O que l'Aya es faci famosa tocant els timbals.

Un vestit brodat d'Hongria.

Un altre membre de l'orquestra.

A l'entrada de la casa tailandesa ens vam trobar amb una sorpresa, un llibre i un cartell que corrobora que a Catalunya també som una tribu exòtica que cal estudiar.

Entre mig de llibres que parlen d'ètnies asiàtiques, un llibre d'una ciutat perduda en la selva entre els rius Llobregat i Besos.

"Hola, soy Joan ( pronunciat amb "o" i no "u" malgrat ser una síŀlaba àtona ) y soy español" ( no per gaire més temps, amb una mica de sort ).
A la dreta, les dues primeres fotos ens mostren els companys d'escola d'en Joan, un nen espanyol, que viu a Barcelona i  va a una escola catòlica de llengua castellana amb només 3 hores de català a la setmana, i la següent foto de la família d'en Joan menjant una paella de marisc, al costat l'altres fotos de nens igual d'exòtics, el somni de qualsevol votant del PPSOEC's, que bonic i quina mandra.