El Museu d'en Doraemon

El Museu Fujiko F. Fujio, o més conegut com el museu d'en Doraemon, es va fundar a la ciutat de Kawasaki l'any 2011 i és un d'aquells museus que no us podeu perdre si sou amants dels Manga o uns fans d'en Doraemon.
Si el voleu visitar cal que feu reserva, us aconsello a primera hora, ja que després s'omple molt.

Encara que sigui conegut com el "Museu Doraemon" de fet el museu no només tracta d'aquest personatge, sens dubte el més famós d'aquest d'autor, també hi ha altres creacions que potser no són tan famoses per nosaltres, com Perman o Pokonyan entre altres.
En la visita del museu vaig descobrir que els creadors d'aquests personatges van ser dos; Hiroshi Fujimoto ( Fujiko F. Fujio ) i Abiko Motoo ( Fujiko Fujio A ). Ambós van crear la marca Fujiko Fujio i van treballar jusnts des de 1954 fins 1987 quan es van separar. El museu, però es centra en la figura de Fujiko F, el més conegut de la parella artística.

 El vent de ponent fa girar aquell penell de Doraemon cap a l'est.

El museu està dividit en diferents seccions, que estan representades  diorames, a l'entrada de l'edifici. Aquests diorames són d'agrair, perquè t'ajuden a distreure mentre fas cua, un dels esports nacionals del Japó.
Aquest diorama d'en Doraemon amb els famosos Dorayaki ( brioixets de mongeta dolça ) representa la botiga de regals.

Aquests d'en Nobita menjant "xuletes de pa" ( un invent d'en Doraemon ) representa la taula de pa del museu, el pa s'està posant molt de moda entre els japonesos darrerament.

Aquest vol en forma de nap, representa el restaurant, malgrat que és una mica car, us el recomano, s'hi menja bé i el menú és divertit. Un altre consell, reserveu taula una hora abans de l'hora que volgueu menjar.

El següent diorama mostra el cinema del museu, un petit teatre on s'hi passen peŀlícules de les obres de Fujiko F i que canvia periòdicament.

Per a mi la part més interessant del museu és la coŀlecció d'obres de l'autor, el museu no només exposa una part dels treballs de l'artista, també té un fons de magatzem condicionat per preservar l'obra en les millors condicions ambientals, per això canvien periòdicament les peces de l'exhibició, perquè no estiguin massa temps exposades i es malmetin. I pensar que jo guardo els meus dibuixos en carpetes velles de cartró...

Com que hi vam anar en època de Nadal, la decoració estava inspirada en aquestes festes, però segur que si hi aneu avui ja estarà dedicada a l'any nou.

El museu disposa de guies interactives en japonès, anglès, coreà i xinès. Per cert, aquest Maneki Neko té uns colors molt familiars, no creieu?

Un dels avantatges de ser els primers en arribar és que pots fer fotos com aquesta. Això és l'atri central a partir d'aquí el museu es divideix en les diferent seccions, algunes de les quals no s'hi poden fer fotos.

Un arbre de Nadal guarnit amb un Doraemon esquimal-parenoel, o alguna cosa així, aquí de tot en fem barreja.

 L'Aya i en Miró jugant amb una de les pantalles interactives del museu.

Moshi-moshi denwa ( digui-digui telèfon ), aquí en Miró va aprendre com s'havia de marcar amb un telèfon de rodeta, era la primera vegada que en veia un!

 Un Doraemon mig ple o mig buit? Aquesta és la qüestió...

 A la petita biblioteca l'Aya va poder "compartir" un te amb Doraemon.

 Mentre la Shikibu s'enganxava a llegir, aquesta nena és una rareta de biblioteca.

 El "Takekopter" és un dels invents més divertits d'en Doraemon.

 Per ordre; Pokonyan, Chinpui i Perman.

 També d'esquerra a dreta; Q-taro, O-jiro, Fujiko F sensei, Korosuke.

Alguns personatges de Fujiko F. jugant al descampat del Manga de Doraemon amb un Yukidaruma ( ninot de neu ).

Un diorama amb Pisuke el dinosaure de la peŀlícula, Doraemom i el petit dinosaure ( 2006 ).

 La Shikibu a punt d'entrar en una nova dimensió...

 ...que la posarà de cap per avall.

 El museu també té una habitació preparada per a la canalla més petita.

 Com els altres espais del museu, està ple de referències als personatges de Fujiko F.

 A l'exterior hi ha un jardí ple de figures a mida real dels personatges més famosos.

 Com Perman i Booby el ximpanzé.

 O Pisuke, el petit dinosaure.

 La "dokomemo doa" ( la porta tele-transportadora ) que van canviant de lloc cada mes.

 En Doraemon no podia faltar.

 Ni les canonades de ciment del descampat on juguen els amics d'en Nobita.

 La Dorami, la germaneta d'en Doraemon.

 En Korosuke.

En Gegant al pou màgic que el fa tornar guapo.

Per cert, en Gegant és el recepcionista del restaurant, escanejant un QR al mòbil us avisarà de quan heu de presentar-vos al taulell per dinar, així podeu visitar el museu sense estar pendent que us cridin.

 Bon profit!

 L'Aya es va demanar un Ton-Katsudon amb sopa de miso, el ton-katsu és porc arrebossat en un vol d'arròs.

 Un vol molt divertit d'en Gegant.

En Miró una salsitxa de Frankfurt amb patates.

La Shikibu i jo, Roast-beef amb una amanida i arròs. 

 I de postres gelat!

 D'aquest gelat al Japó en diuen "pafe", jo en dic gelat de "fartana".

 Un Capuccino amb un posa-gots original.

Aquesta és l'entrada a l'exposició temporal sobre Doraemon, que sí que es pot fotografiar, a dins hi ha obres originals i còpies facsímils de l'autor.

La llum és molt tènue per protegir les obres.

 S'hi poden veure la primera història de Doraemon ( 15 de desembre de 1969 )

O històries barrejades amb personatges tradicionals com Momotaro, o amb picardia, per lectors de 6è curs de primària ( 12 anys ).
Fujiko adaptava les històries de Doraemon al públic segons la revista que les publicava, des de la canalla més petita de 6 anys als pre-adolescents de 12.

Aquesta imatge "robada" del web del museu mostra l'exposició central amb obres de diferents personatges, i no es pot fotografiar. 

Aquesta imatge també del web del museu mostra l'escriptori del professor Fujiko F. un gran amant dels dinosaures.

Espero que us hagi agradat la visita, la veritat és que val molt la pena.