A la prefectura de Kanagawa hi ha la península de Miura, sí, sí Miura, però no té res a veure amb la família de ramaders espanyola, o potser sí.
Miura vol dir "Tres Riberes". Aquesta península es troba, per mar, a la badia de Sagami i es coneguda per ser una de les entrades al port de Yokohama i un lloc on els toquiotes hi tenen la torreta de la platja, com l'emperador mateix.
A la punta més extrema de la península es troba la petita illa de Jogashima on us vull portar avui.
A l'illa s'hi arriba travessant el pont Ohashi de 575m construït l'any 1960, això vol dir que abans per arribar a l'illa s'havia de fer per Ferri. El pont té un peatge de ¥150 i només es paga un cop.
El què en va fer gràcia va ser que els japonesos deien; "anem a l'illa" com si ells no en visquessin en una, on es pensen que viuen?
Però el millor de l'illa no és el pont sinó el parc natural que és un refugi d'aus marines, des de gavines fins a Tombi ( àligues pescadores ), colònies senceres d'ocells viuen als penya segats i tenyeixen les parets de colors.
Una de les atraccions, si es pot dir així són les "Boques de cavall" Umadose Domon, unes formacions de roques creades per l'erosió del vent i l'aigua, que fan d'aquesta platja un lloc màgic. Potser sortit d'una peŀlícula de Peter Pan.
El sol de ponent es pot veure des d'aquest costat de l'illa, un privilegi tenint en compte que Japó és el país del sol naixent.
I l'Aya m'explica coses sobre les roques.
En Miró passeja tranquil entre els esculls com amarat de la pau de l'indret ( després es va amarar d'aigua ja que es va ficar de peus al mar amb sabates i tot ).
I la Shikibu busca petxines i "sea glass" trocets de vidre erosionats per la mar.
La barba que tan poc agrada a l'Aya, no direu que no em dona un aire de Llop de Mar?
La cova dels pirates.
És un lloc fantàstic on el mar canvia de color de daurat a blau, segons la llum.
A uns 900 metres de la Boca del Cavall hi ha l'entrada al port natural on es troba el nucli de població a prop del far.
El far de Jogashima és dels 8 més antics del Japó, construït l'any 1870, de totxo, va ser molt malmès per gran terratrèmol de l'any 1924 i reconstruït l'any 1925 de ciment, i des d'aleshores encara funciona.
1 comentari:
Només et falta la pipa per ser un llop de mar!
Publica un comentari a l'entrada