Som uns animals!

Els meus pares eren petits a l'escola estudiaven una assignatura que es deia "urbanidad", que vindria a ser "bona educació". Però ja sabem com era la "bona educació" de les escoles a l'època franquista.

Tanmateix que els franquistes ensenyessin el què la meva àvia en deia "modus" no és excusa perquè no s'ensenyi educació a les escoles. Un dia vaig sentir l'ex-consellera Rigau dient que el seu departament es deia d'ensenyament i no d'educació, perquè a les escoles s'ensenya  ( de lletra i números ) però que la canalla ha de venir educada des de casa. Potser sí, però els pares d'avui som fills d'una època en que transgredir les normes i ser maleducat era considerat "guai" i modern. I ves per on s'ha anat perdent el civisme i la bona educació i ara ens planyem.

Bé això ha estat un rotllo indroductori, per què? Doncs perquè fa anys el món va "alucinar" amb el capteniment dels japonesos després del terratrèmol i tsunami del 2011.
Uns dels motius és que els japonesos, en general, estan ben educats, l'ensenyament pot ser es deficitari, però l'educació, no. I malgrat que la generació actual de japonesos són fills de l'època de les "vaques grasses" i del boom econòmic que va comportar la desaparició de la figura paterna per l'esforç laboral, malgrat això, la societat japonesa manté unes normes de conducta bàsiques per qualsevol persona relativament normal. Vull dir que de brètols n'hi ha però estan exclossos socialment, formen part de colles pseudo-delinquents o treballadors poc o gens qualificats.
I és que des de petits els mestres els imposen unes normes bàsiques d'educació; com es saludar, posar-se dret quan entra el professor, i agraïr les classes en acabar. La canalla japonesa neteja la seva classe i ajuda al menjador per torns. També s'encarrega dels jardins i els animals de l'escola.
Alhora de trobar feina, cap japonès es pot permetre el luxe de no parlar "polit" o ser cortesos, ni per treballar en una cadena d'alimentació ràpida.
De fet els únics que es poden permetre el luxe de parlar vulgar som els guiris, perquè som uns ignorants i els caps, sobretot els presidents de les empreses perquè aquests estan per sobre del bé i el mal.

Malgrat això, és veriat que l'educació al Japó no és tan bona com abans, sobretot a les grans ciutats, per això algunes companyies com la JT ( Japan Tobacco ) o el Metro de Tòquio fan campanyes per conscienciar els usuaris.
Jo m'he tornat impossible i quan afago els Rodalies de Barcelona, em penso que sóc al ZOO, i és que les coses que es fan als trens del Maresme estarien prohibides a qualsevol tren japonès.

 

En general està mal vist menjar al tren, però encara és pitjor si el mejar fa pudor o fa moltes molles.
Escortar música està prohibit sense auriculars, i tampoc es correcte tenir-los a un volum massa elevat.

Cal cedir el seient a les persones que ho necessitin, sobretot els seients reservats a la gent gran, les dones embarassades, gent amb nadons en braços, persones amb algun tipus de mobilitat reduïda.
Cal vigilar de donar cops amb les maletes o els carretons.

S'ha d'anar en compte quan es camina mirant el mòbil, i procurar no entrebancar-se amb els altres usuaris.
No escorregueu els paraigües ni la puja als vagons.

No cloqueu com lloques al tren. No sortiu dels vagons després del senyal.

No us maquilleu al tren. A mi m'agrada veure com les noies es maquillen al tren, però al Japó està molt mal vist.

Deixeu vaixar abans de pujar. És de sentit comú però hi ha molta gent "agonies" que es vol emfilar tan bon punt s'obren les portes, sobretot les "iaies kamikaze", que no van enlloc però sempre viatgen a l'hora punta amb les pobres treballadors que anem a la feina. 

No parleu pel mòbil. La veritat és que fa molta mangra sentir la gent parlar per telèfon explicar-se les misèries o les  converses avorrides de feina.

Deixeu que la gent s'assegui comodament. Hi ha gent que es pensa que els seients del tren són el sofà de casa.