Aquesta setmana s'ha parlat molt del nou any xinès, abans no se'n feia cap esment, però és evident que la societat catalana ha canviat molt des que jo vaig haver de deixar el país.
Per exemple, Santa Coloma, ciutat veïna de la meva Badalona, ha esdevingut China Town. O el carrer Progrés de la meva ciutat està ple de magatzems de nova planta, retolats amb gegantins kanjis daurats sobre fons vermell.
És natural, doncs que les notícies parlin del nou any xinès, "l'any del cavall".
Al Japó també som a l'any del cavall, però a diferència dels nostres veïns, nosaltres comencem l'any a la "occidental", el primer de gener, ars bé, malgrat que som a l'any 2014, al Japó també tenim una marera de comptar els anys tradicional, i enguany és 26 de Heisei, o sigui, 26 anys de regnat del nostre emperador.
Per celebrar l'any del cavall, l'empresa on treballo en va demanar que il·lustrés un calendari, cosa que vaig anar fent durant tot l'any passat, les imatges es van anar publicant al nostre Facebook, i a principis d'any, se'n va fer una edició impresa dels treballs, que s'ha regalat als nostres clients i amics, i també s'ha comercialitzat. I és que al Japó és molt tradicional tenir un calendari penjat de la paret, i de vegades més d'un.
Les il·lustracions que vaig anar fent es basen, en part, en la cultura japonesa, i les festes i celebracions que tenen lloc al llarg de l'any.
Deixeu-me doncs, que us mostri aquest dibuixos mentre us n'explico el significat.
La primera il·lustració és del mes de gener, la noia va vestida amb un kimono d'hivern amb pallissa, és molt típic de la cerimònia de Seijinshiki, que es celebra al gener per a totes aquelles persones que durant l'any esdevindran majors d'edat, ciutadans de ple dret, en el cas del Japó això és als 20 anys. Després de la cerimònia, que es fa en un teatre públic o a l'ajuntament, molts dels nous ciutadans van al santuari xintoista per donar gràcies.
El Japó és un país que malgrat conservar les seves tradicions, n'ha importat de noves, aquest és el cas de Sant Valentí, introduït per les empreses xocolateres des de fa molts anys.
La il·lustració del mes de febrer ens mostra una noia preparant un pastís de xocolata pel seu estimat, ja que és costum que les noies regalin xocolata als seus "Valentí" i si és possible que la preparin elles, amb amor, és clar.
El mes de març, és el mes de les nenes, el 3 de març es celebra el "dia de les nenes", moltes vegades un he ensenyat al blog la manera en que els japonesos decoren les seves llars amb nines que representen una cort imperial.
A l'abril, ja és primavera, els arbres floreixen i la temperatura puja, és agradable passejar-se sota els cirerers florits, on els meus conciutadans fan festes i dinars, ells en diuen "hanami", literalment, mirar les flors.
El maig, és el mes dels nens, el 5 de maig celebrem "kodomo no hi", la gent que té fills decora les cases amb un aparador que representa un casc de samurai, amb espasa i un arc amb fletxes, algunes cases amb una armadura sencera. Com que totes les il·lustracions són de noies, vaig voler dibuixar Tomoe Gozen, una dona samurai molt valenta.
Pel juny arriben les pluges, bé els plugims, cada dia plou una mica, se'n diu "tsuyu" i és força empipador, perquè has d'anar arreu amb paraigua i el clima es torna molt humit. Al Japó hi ha uns paraigües transparents que eviten que xoquis amb un altre persona, van molt be sobretot pels carrers plens de gent.
Diu la llegenda que la filla del déu del cel, la princesa Orihime, només es pot retrobar amb els seu estimat pastor d'estels Hikoboshi, la nit de Tanabata, al mes de juny, aleshores les garces construiran un pont que els permetrà travessar la Via Làctea.
A l'agost, com a molts països, els japonesos fan vacances, molts marxen a Hawaii i Okinawa, alguns es queden més aprop, jo visc a Shonan, una regió de platja coneguda per ser un punt de trobada dels amants del surf. I perquè d'aquí va sortir el grup Southern All Stars, una banda de Pop molt popular al Japó a l'estil dels Beach Boys.
Quan arriba setembre les coses es calmen, però encara fa bo per sortir a la fresca de nit i gaudir de la lluna, aquest és el mes del "tsukimi" ( mirar la lluna ), als japonesos els agrada molt menjar pastissets d'arròs, al badiu de casa, protegits dels mosquits per un encens que es crema en un fogonet de terrissa en forma de porquet.
Segons la llegenda, a la lluna i viuen conills, aquests conills es dediquen a fer "mochi", pastissets d'arròs. De fet si us hi fixeu bé, els veureu saltironejant per la superfície de la lluna, sobretot després d'un parell de cerveses.
Una de les coses que més m'agrada de l'octubre és participar als mítings esportius organitzats per les escoles dels meus fills. S'hi fan dos equips, els vermells i els blancs. Els pares també participem, en competicions, com estirar la corda. Acabes baldat però és molt divertit.
Quan arriba la tardor i amb ella el fred, les fulles dels arbres i els boscos es tornen vermells, sobretot les fulles del "momiji". És un espectacle meravellós.
Encara que sembli mentida, al Japó celebrem el Nadal, almenys pel que fa a la decoració de les botigues i a les festes per parelles als restaurants romàntics, el Nadal és com un segon Sant Valentí. Això sí, el dia 26, tot desapareix per deixar pas al cap d'any.
