Els logotips de les ciutats japoneses

Gràcies al web Pink Tentacle he après molt sobre la manera en que estan construïts els logos i símbols de les ciutats japoneses.
Sempre m'havia fascinat veure aquestes estranyes banderes que em recordaven més a una ensenya de la Guerra de les Galàxies" o "Star Trek" que a l'emblema d'una ciutat. Sobretot perquè al nostre país, els símbols de les ciutats es basen en l'heràldica. Per això pensava que aquest símbols eren també els escuts familiars dels antics senyors feudals japonesos. Penseu que el logo de Mitsubshi és el símbol familiar (kamon) de la família fundadora.
Però estava equivocat, els logos de les ciutats japoneses són exercicis tipogràfics de molta complexitat.

Ukawa, Hokkaido.

Aquest logo ha estat creat a partir de les estilitzacions dels kanji "河" (kawa), i els katakana ウラ (ura).

Shimonoseki, Yamaguchi.

Aquest logo es basa en els hiragana しも (shimo). I té la forma d'un peix globus.

Komaki, Aichi.

Aquest logo es basa en els katakana コマキ (komaki), i sembla un avió.

Nerima, Tòquio.

Aquest es basa en el katakana ネ (ne) ressemblant un cap de cavall fent referència al kanji 馬 (ma) de Neri-ma.

Owase, Mie.

Aquest logo consisteix en l'us del katakana オ (o) i amb la forma d'un àliga, pronunciat "wase" en el dialecte local.

Rebun, Hokkaido.

Aquest logo incorpora el katakana レ (re).

Sasebo, Nagasaki.

No, no és un nou escut per Barcelona, és el logo de la ciutat de Sasebo, aquest logo incorpora els katakana サセホ (saseho).

Ebino, Miyazaki.

Aquest logo és una simplificació del hiragana え amb la forma de mont Kirishima.

Hadano, Kanagawa.

Un de familiar! El meu antic poble. Aquest logo es basa en el katakana ハタノ (hatano).

Itabashi, Tòquio.

Aquest logo és un trenca-closques basat en els katakana イタ (ita), envoltat per 4 (shi) katakata ハ (ha). Tot junt forma la paraula ita+ha+shi.

Kamagaya, Chiba.

Aquest complex logo juga amb el katakana de la paraula カマガヤ (kamagaya).

Kikai, Kagoshima.

Aquest molt més senzill consisteix en l'ús del hiragana き (ki).

Quan el vent bufa...

Ahir l'escola de la nostra filla va suspendre les activitats. Hi havia l'amenaca d'un tifó, de tan en tan ja ens passen aquestes coses. Peró aquest és el primer any de la petita a l'escola per això ens venia de nou.

Fort vent i molta pluja que ha deixat un parell de víctimes i moltes destroces materials.

Nosaltres a casa, amb les finestres tancades veiem passar algú que s'aventurava a sortir, per feina o per necessitat, lluitant contra els elements. Sirenes de bombers i policia, per culpa d'un arbre caigut o algun accident de trànsit.

El trens aturats i el aeroports tancats.

El que em xoca més és la manera que tenen el mitjans de comunicació de donar les notícies.

Primer ens expliquen, amb aminacions fetes per ordinador creades per algun departament universitari, com seria un catàstrofe si la pluja i el vent arribessin a un determinat volum, imatges esfereïdores semblants al Tsunami de Puket de fa un parell d'anys. Tòquio inundat, el metro negat, temples destruïts, tot simulat és clar, però no la millor manera de tranquiŀlitzar la població.

Un altre cosa que em xoca molt és que envien un pobre reporter (un mindundi) a fer els comentaris del temps just al mig de la turmenta. Amb un casc i sota la pluja i el vent el pobre noi, o noia intenta que no se l'endugui el vent mentre dona pas al seu reportatge, i jo en pregunto. Cal?

Sembla que als meu conciutadans els agrada veure voleiar el veí en bicicleta, o veure la seva capital negada com en una pel·lícula de desastres americana.

The Barcelona Cathedral, i olè!

He tingut una pica baralla amb el meu company de feina. Resulta que un client m'ha demanat que faci unes il·lustracions pel calendari que la seva empresa regalarà als clients l'any vinent.

El calendari vol ser un viatge per països del món on el personatge central el la mascota de l'empresa, un robot. Com que el client és americà totes les il·lustracions les vol plenes d'estereotipus suats dels països, l'Òpera de Sidney, un robot mirant un quadre a Paris, un altre vestit de granader a Buckingham Palace... Quan em van parlar d'unes il·lustracions de països del món, em temia el pitjor. I és clar el pitjor va arribar, el client volia, com no, un robot torero per representar Espanya, més suat impossible.

Vaig mirar de fer entrar en raó al meu company, potser podríem fer servir, imatges del Quixot, és espanyol i com que la mascota és un robot quedaria bé. A no, no, el molins a Amèrica serien entesos com Holanda ( molins manxegs! Holanda? ).

Els vaig ensenyar imatges de l'Alhambra, de l'Alcàssar de Segovia, de la Puerta de Alcalà,...que no, que l'Alhambra sembla moro i que els americans no els fa gràcia, que el castell no fa Espanya ( com si el nom Castilla no volgues dir res ). Al final van dir que la millor alternativa ( ja que jo estava tan pesat amb els toros ) era la catedral de Barcelona, els americans els agrada molt la catedral de Barcelona, i això si que representava Espanya!

La catedral? N'estaven segurs? Com que no ho veia clar els vaig enviar imatges per confirmar el tema. No, no allò que els havia enviat no era la catedral. Ells volien la nova la catedral de Barcelona que encara estem construint. Quins "d'aixonsis"! La Sagrada Família? No és una catedral! Tan se val allò és el que volien per il·lustrar Espanya al calendari.

Aleshores jo que li dic al meu company que no, que no em dona la gana, que Barcelona és la capital de Catalunya i que no la dibuixaré per il·lustrar Espanya. I ell que si la política, que si els clients, que si patatim, que si patatam. I jo que no.

Després d'un estira i arronsa, dibuixaré el robot torero, i a prendre vent els americans ignorants, si no volen aprendre que no ho facin, si no saben que és el Quixot doncs pitjor per ells, i si volen continuar pensant que a Espanya només i ha toros doncs a mi tant se me'n fot, ara sí la Sagrada Família és meva i no li deixo a ningú.

Decepció personal, indiferència col.lectiva

Aquest matí m'he llevat amb la mala notícia que el meu país no ha estat seleccionat per organitzar el Jocs Olímpics del 2016.

Enhorabona per Rio de Janeiro. El discurs del President Lula va ser, de llarg, el millor de tots, un discurs ple d'esperança i que demanava justícia.

Em sap greu, per la meva ciutat, Tòquio. Tenia l'esperança que l'organització dels Jocs reactivés la ciutat, i la pintés de colors. Fa massa temps que és grisa i està massa adormida.

Me n'alegro que Madrid no hagi estat seleccionada, així no tindran una altre excusa per avocar cabassos de diners a la capital imperial i hauran de buscar altres trampes per tapar la corrupció i els dèficits de Florentino Pérez a qui se li havia promès la realització de les obres olímpiques.

Fa gràcia veure com els espanyols modèlics Gasol i Nadal no van acompanyar la delegació madrilenya, que potser s'oloraven la derrota?

Al Japó, però la societat era totalment indiferent al tema malgrat els 1,500 milions de yens invertits en la campanya, la ciutat tenia molt poc suport social, només el 55,5% , malgrat l'esperit esportiu dels meus conciutadans. Tòquio va ser imposada per comitè olímpic japonès en detriment de Kyushu, una ciutat del sud-oest del país. Potser perquè van pensar que Kyushu era massa desconeguda, amb raó. Val a dir que la premsa n'ha fet un seguiment, però que no hi havia gernacions esperant el veredicte en places palauenques. Per cert m'ha semblat que els madrilenys eren a la Plaza de Oriente. Ostres, com en temps de Franco!

En tot cas felicitats Rio i, Samba!

A la tardor barrets grocs

La setmana passava va rebre una circular de l'escola que ens demanava que a partir del primer d'octubre la nostra filla es possés el barret groc de l'uniforme.

I és que la tardor ha arribat i hem de deixar enrere el barret blanc i l'uniforme d'estiu. Fa molta gràcia veure tota la mainada amb el barrets com un camp de bolets grocs.

Jo per la meva banda no veig quina pot ser la diferència de colors, és que el groc fa més tardor?

El conte de la lletera

Hi havia una vegada un club de futbol que es pensava que per tenir un jugador japonès es posaria el país a la butxaca.

Els japonesos no són beneits, encara que molts s'ho creguin. Que no, que no que "Humor Amarillo" no és el dia a dia del Japó. Que no tots els japonesos duen ulleres i fan fotos de tot, no parlen cridant ni els pots vendre sopars de duro ni Lladros kirstch.

Ara el senyor de les escopinyes es pensa que per haver fitxat un jugador japonès els japonesos es faran de l'Espanyol en massa. Sí home sí un be negre!

Quin era l'equip on jugava Nakamura abans? Un d'escocès crec, no he vist nens japonesos amb la samarreta d'aquest equip.

Els nens japonesos continuaran duen les samarretes dels seus ídols, Messi, Bojan, Puyol, i si duen la de Nakamura serà amb el número 10 de la selecció japonesa.

No és per fidelitat, els japonesos són del Barca perquè guanya, quan el Madrid era el rei tots eren merengos i si guanya el Manchester seran de l'equip anglès.

Suposo que els fa gràcia que un jugador seu estigui en un país europeu jugant i si es a la lliga espanyola millor perquè podrà jugar contra el Christiano Ronaldo, Kaka, el Messi, o en Xavi.

Ja poden anar passant els de l'Espanyol ja, podran anar a Akihabara, a Shibuya, viatjar amb el Shinkansen a Kyoto, i potser fins i tot anar a Tokyo Disney per continuar somniant.

Ja us ho faré saber si se'n parla quan vinguin.

Un altre de robots...

Ahir es va presentar a Kobe un nou model escala 1/1 d'un robot de llegenda al Japó, si abans us presentava un Gundam, ara li toca al torn a Tetsujin 28-go ( l'home ferro ), un personatge de manga del creador Mitsuteru Yokoyama.

TGS ( Tokyo Game Show ) 2009_2/2

TGS ( Tokyo Game Show ) 2009_1/2

El dissabte passat vaig anar a veure el Tokyo Game Show, el saló on es presenten les novetats mundials en consoles, ordinadors, i jocs d'ordinador.

La festa dels otaku que va portar miles de persones a la prefectura de Chiba, per gaudir de l'esdeveniment. No sóc massa aficionat als video jocs però l'ambient era brutal. Vaig disfrutar moltíssin fent fotos a les hosteses súper maques i simpàtiques del saló.