dijous, de gener 29, 2009

Què és Kawaii?_1

L'altre dia vaig llegir un post en un blog que parlava sobre el terme "kawaii", com la majoria d'entrades que publica el seu autor, un oportunista mediàtic, vaig creure que li faltava aprofundir sobre el tema. Així que he fet una mica de recerca. Aquest és el primer post sobre "kawaii".
El text següent es basa en un article de Sharon Kinsella, del qual n'he extret i traduït parts.

Introducció.

L'estil Kawaii va dominar cultura popular japonesa durant els anys 1980. Kawaii o “bufó” essencialment infantil, es basa en un comportament dolç, adorable, innocent, pur, simple, suau, vulnerable, dèbil, i inexpert. S'ha descrit també com un estil que és “infantil i delicat alhora”. Aquest estil kawaii ha saturat els mitjans de comunicació, béns de consum i serveis estenent-se ràpidament entre els anys 70 i 90 i va arribar a un cim d'intensitat de sacarina durant els primers anys 80.
Els accessoris kawaii eren extremadament populars. La moda kawaii original es va convertir en un estil bàsic o estètic fusionant-se amb altres modes específiques i transitòries com preppy ( moda basada en els uniformes d’instituts privats ), punk o folk. La moda kawaii gradualment va anar cap d’un romanticisme, rosa, infantil dels primers anys 80 a un més humorístic, kitsch, estil androgin cap als primers anys 90.

Etimologia.

El mot kawaii apareix en diccionaris publicats del periòde Taisho ( 1912-1926 ) fins l’any 1945 com kawayushi. En diccionaris impresos després de la guerra fins a als voltants de 1970 kawayushi derivava a kawayui però el significat de la paraula romania el mateix.
Kawaii és una derivació d'un mot el significat principipal del qual era “tímid” o “vergonyós”, amb altres significats com “patètic”, “vulnerable”, o “petit”.
De fet el sentit modern del mot kawaii encara té alguns matisos de llastimós, el terme kawaiso, derivat directament de kawaii significa patètic, pobre, pobrissó, i planyívol generalment en sentit negatiu.

La lletra bufona, els orígens de l’estetica Kawaii.

L'aparició del terme modern kawaii durant els primers anys 70 coincideix amb el començament de la moda de “lletra bufona” i la moda pueril. L’any 1974 molts d'adolescents, especialment noies,  van començar a escriure utilitzant un estil nou de caràcters a la manera de la mainada. Cap el 1978 el fenòmen s'havia tornat a escala nacional i el 1985 es calculava que d'aproximadament 5 milions de joves estaven utilitzant aquest tipus d'escriptura nova.

Prèviament l'escriptura japonesa s'havia escrit verticalment utilitzant traços que varien en l'espessor al llarg de la seva llargada. L'estil nou era escrit lateralment, preferiblement utilitzant un bolígraf molt fi fins i tot utilitzant caràcters extremadament estilitzats, barrejats amb anglès, i katakana, il.lustracions de còmics i personatges de dibuixos animats, cors, estrelles i cares introduïdes fortuïtament al text. L'estil nou de lletra difícil de llegir. Aquesta moda d’escriure va provocar problemes de disciplina a escoles i instituts del país. En algunes escoles es va prohibir l’escriptura kawaii fins al punt de no puntuar els treballs i els exàmens que es presentaven utilitzant l'estil kawaii.
L'estil nou de lletra va estar descrit per una varietat de noms com marui ji ( rodonet ), koneko ji ( escriptura de gatets ), manga ji ( escriptura de còmic ) i burikko ji ( escriptura imitant la canalla ). A través dels anys 80 aquest estil es va escampar a les revistes, còmics i el disseny gràfic, com ara passa amb els grafitti dels skaters.
És interessant saber que aquell estil kawaii no va començar en els mitjans de comunicació que es critiquen freqüentment perquè exerceixen un control virtual sobre la gent jove a totes i les tendències culturals. L'estil kawaii va començar com a tendència underground literària entre la gent jove que va desenvolupar el costum d'escriure cartes estilitzades per a si mateixos. I va ser aquesta realitat projectada als manga la que la fa introduir al món editorial.

La lletra kawaii es va originar en part a través de la romanització de text japonès. L'horitzontalitat li anava millor al format de lletra kawaii i l'ús liberal de signes d'admiració així com paraules angleses com “love” i “friend”, fan suggerir que aquesta gent jove s'estava rebel·lant contra cultura japonesa tradicional i s'identificava amb la cultura europea de la qual òbviament imaginaven que era més divertida.
Escrivint en l'estil kawaii era gairebé com si la gent jove hagués inventat una llengua nova en la qual podien parlar de cop i volta lliurement en els seus propis termes per primera vegada. Eren així capaços de tenir una relació íntima amb el text i expressar els seus sentiments als seus amics més fàcilment. Acualtment passa quelcom similar amb el Shibuya-go, el llenguatge de Shibuya, que es basa en reduir paraules a una lletra de l’alfabet llatí, i així crear paraules noves amb les sigles.

La lletra kawaii està associada fortament amb la manera de parlar de la mainada, actuant de manera pueril i portant roba virginal. La gent jove que es vestia com els nens innocents. És el que es va anomenar burikko (nens falsos), un terme encunyat per l'actriu adolescent Yamada Kuniko el 1980. El mot el formen i un nom un verb, burikko suru ( fer veure que és un nen ), o més simplement buri buri suru (això és fals)...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

interessant... Sembla que a Catalunya s'associa la cultura moderna japonesa justament a aquesta kawaii

Jordi ha dit...

Bona tarda,

Agraeixo que hagis aprofundit en aquest tema. Jo el blog al que et refereixes a vegades el consulto i si, és molt oportunista. La veritat és que mai aprofundeix i dóna una visió molt superficial de les coses. A mi personalment no m'agrada, n'hi ha d'altres que "es curren" els posts molt més i es nota en la qualitat.
Bé gràcies doncs per explicar-nos-ho.
Salutacions!

tobuushi ha dit...

de fet encara em queda molt per explicar, si puc ho aniré fent aquesta setmana.