divendres, de setembre 25, 2009

Hatoyama Miyuki, primera dama

He parlat amb amics que viuen a Catalunya i que només han rebut la informació tan pobre que els mitjans de comunicació catalans donen del Japó. M'han dit que la dona del nostre nou primer ministre és boja.
Miyuki Hatoyamam és molt excèntrica però no és boja ni beneita. És una dona divertida, intel·ligent i molt oberta. Parla llengües, entre elles el coreà, l'he vist com es posava a la butxaca a l'audiència del país veí.
És dissenyadora d'nteriors, stylist, autora de libres de cuina, però la seva veritable professió és la d'actriu.

Miyuki va néixer al Shangai ocupat l'any 1943, en acabat la guerra va anar a viure a Kobe, allí va ingressar en la famosa escola de música, dansa i teatre, Takarazuka Revue ( de potser recordareu per la peŀlícula de Marlon Brandon "Sayonara" ). D'aquesta escola on només i viuen noies n'han sortit de les millors actrius del país, però no només els ensenyen teatre també els ensenyen etiqueta i urbanitat, una educació molt refinada que fa que les noies que surten d'aquesta escola passin a formar part de l'èlit nacional.

Miyuki va conèixer el seu futur marit a San Francisco mentre aquest estudiava a la universitat d'Stanford.

És cert que Miyuki ha escrit llibres que parlen de fantasies com que ha estat adduïda per aliens o que ha conegut Tom Cruise en una vida anterior. Però forma part de la seva façana bohèmia i divertida, l'hem vist actuar com a primera dama del Japó a Nova York i ho ha fet molt bé, ha estat enginyosa, elegant i divertida.
És clar que TV3 es va quedar només amb les anècdotes "frikis". Com els agrada als occidentals riure's dels japonesos. Però Miyuki és un esperit lliure una dona sense complexes, un aire fresc i vital en l'encaradarada política japonesa. Tan de bo tan ella com el seu marit puguin acabar els quatre anys de mandat i donin estabilitat al país.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

és que, darrerament, els mitjans informatius del país es centren més en les anècdotes que en altres coses, i no sé jo si és aquesta una tendència global o bé una influència dels mitjans del país del costat.

maria ha dit...

Sort que ens ho dius.
Per aqui només havia sentit ho de que es pensava que estava abduïda.