dilluns, de març 08, 2010

Menjar d'hospital

Com ja sabeu, hem hagut de passar alguns dies a l'hospital, bé de fet una clínica de maternitat.
M'ha fet gràcia veure la diferència que hi ha entre el menjar que la clínica oferia a les mames i el que m'explica la meva família sobre el menjar dels hospitals catalans.
Suposo que hi ha una gran diferència entre una persona malalta una dona que ha acabat de tenir un nadó. A part de ser un fet bonic i que omple d'alegria a les famílies, les mares necessiten animar-se i recuperar forces, per això aquí les tracten com a reines.
Al Japó les mares s'estan a l'hospital més o menys una setmana després del part. Tot i que, com en el nostre cas, si mare i fill estan bé, poden tornar a casa abans. La veritat, no sé si l'Aya hi ha sortit guanyant...

El menú de la clínica era d'allò més variat, per exemple, "wa shoku" menjar japonès, a la fotografia anterior: gambes arrebossades, amb albergínia, i aonori ( algues ), tamagoyaki ( truita dolça ) i misoshiro ( sopa de miso ). I tot això abans del part.

Un bon dinar: Estofat blanc de Hokkaido, amb entrepans i verduretes.

Per berenar, tiramisú amb oloong-cha.

Un altre berenar abans del part, Castella ( un pa de pessic que van portar els portuguesos al S. XVI ).

Un esmorzar amb calories per recuperar força.

Mes wa shoku, bacallà amb shitake i tofu, misoshiro i bunyol amb salsa.

Un altre berenar, crêpe de crema i banana amb maduixes i gerds.

Un sopar japonès, a l'esquerra futomakis ( són els rotllets ) amb inari ( els farcellets ), sopa de miso amb nap i pastanaga, i a dalt porc a la planxa i verduretes abovades.

Xinès per dinar, vedella i fideus, amb farcellets de gamba, i gelatina de maduixes.

5 comentaris:

Laura ha dit...

Uau, quina enveja....Perquè no em donarien el xec de 2500 euros, que si no, quan estigui embarassada pareixo allà! Pel que tinc entès, aqui no se'ns cuida tant!
Moltes felicitats un altre cop!

maria ha dit...

Ostres! Quina bona pinta que fa aquest menjar...si que som molt diferents.aqui el que més abunda en el menú hospital és lluç bollit i patata i mongeta.Ecs,ecs

Anònim ha dit...

Quina pinta!!
Guaaaau! Igualet igualet que aquí Catalunya.
Després del part del petit...Vaig passar una ganaaa!!!

Una pregunta.. que tal el tema de la lactància materna aquí al Japó. Es fomenta?
La mare de shin shan en alguna capítols dona el pit a la nena, però em dona la sensació que es passa ràpidament al biberó.
No se..

Txell

tobuushi ha dit...

Laura: Tot té un preu, aquí el part és natural, sense anestèsia.
Maria: Si visquessis al Japó apreciaries molt un llucet amb patates i mogeta tendra ( amanidetes amb un bon oli d'oliva ).
Txell: Al Japó es fomenta molt la lactància materna, de fet aquest és uns dels motius per que les mares es quedin a l'hostipal tota una setmana, d'aquesta manera els ensenyen com donar el pit i poden veure con reacciona el nadó. Tanmateix no veureu mai una dona japonesa donant el pit en públic

Eulàlia ha dit...

ei,
uf sort que acabo de dinar, perquè sino... quina bona pinta que fa tooot! nyam!