Els qui de vosaltres heu vist les peŀlícules
The Teahouse of the August Moon ( 1956 ) o
Sayonara ( 1957 ), potser recordareu Marlon Brandon a la primera fent d'un personatge natural d'Okinawa o Micardo Montalban, a la segona, fent de
Nakamura, un actor de Kabuki. Ambdós amb esparadraps als ulls i maquillats per semblar orientals, avui en dia ens semblaria ridícul, però fins fa poc es feia molt, potser era per la dificultat de trobar actors d'ètnies diferents i famosos que tinguessin prou nivell amb la llengua en que es rodava la peŀlícula, potser per racisme.
Jo recordo, per exemple Anthony Hopkins amb la cara pintada de negre, interpretant
Othello a la BBC, versions més modernes de l'obra, com la dirigida per Kenneth Branagh l'any 1995 ja incorporaven un
Othello negre amb l'actor afroamericà Laurence Fishburne en el rol del
Moro de Venècia.
El mes d'abril passat es va estrenar la
versió cinematogràfica del popular Manga
Thermae Romae de l'autora Yamazaki Mari, que va guanyar el premi
Tezuka Osamu del 2010, que és com si hagués guanyat el premi d'
Angoulême, els
César del món del Còmic.
El primer que sobte del Manga és el títol,
"Thermae Romae", jo que vaig estudiar llatí a l'"insti" ja em vaig adonar que sonava estrany, ja que s'hauria de dir "Romanorum Termae" però en realitat no són termes sinó banys per tant hauria de ser "Romanorum Balneis". És clar que aquest títol seria massa confús pels japonesos, i fins hi tot per a nosaltres. De fet el títol original juga amb la llengua japonesa ja que "Thermae Romae" vol dir "cap a les termes romanes" Roma-e ( e o "へ" vol dir, cap, en direcció ).
La segona cosa que sobte, i d'aquí la introducció, és que els personatges romans principals estan interpretats per actors japonesos, però els japonesos es veuen com a estrangers. És curiós veure la visió que els japonesos tenen de nosaltres i com es maquillen per assemblar-nos en.
La història és molt divertida tot hi que poc original, Lucius Modestus interpretat per Abe Hiroshi, és un arquitecte de banys i rep l'escàrreg de l'emperador de construir unes noves termes, mancat d'inspiració cerca refugi en un balneari, després de capbussar-se a la piscina descobreix un estrany desguàs que el xucla, fent-lo aparèixer a la banyera d'un "Sento", un bany públic, al Japó actual.
Allí coneixerà Mami ( interpretada per Ueto Aya ), que hi treballa i amb qui tindrà una relació sentimental, Lucius descobreix que pot viatjar en el temps a través de les banyeres i cada cop que es capbussa apareix i reapareix a la Roma Imperial o al Japó contemporani, d'aquesta manera aprèn moltíssimes coses dels banys japonesos que va incorporant a les termes romanes, esdevenint l'arquitecte favorit de l'emperador "Hadrianus".
Pel què he vist fins ara sembla una comèdia d'embolics i disbarats però molt interessant, tinc ganes de veure com interpreten des del Japó la capital bressol de la nostra cultura, Salve Roma! Salve Ueto Aya!
7 comentaris:
Sembla molt divertida i innocent, la combinació genial per oblidar una mica el dia a dia i passar una estona agradable !
A la versió nord-americana ficaran un portaavions pel forat de la banyera. A l'espanyola uns travestis marujons del Atletico.
I el romà aprèn japonès amb un tres i no res per relacionar-se amb els habitants actuals del Japó?
Per cert, l'actor principal bada, fa uns ulls com unes taronges durant tot el tràiler, és part de la seua caracterització? Segur que aquí no ens arribarà, la pel·li, podria ser divertida.
Jo vaig mirar l'anime, molt divertit i original, a veure si la podem veure aquí també, si més no subtitulada.
Fa un parell de setmanes vaig anar a veure la peli i, tot i que tenia moltes ganes de veure-la, sobretoto després de què el manga rebés el premi, al final se’m va fer molt pesada.
Al principi sí que em van fer gràcia els canvis de Roma al Japó, al passat i al present... Però cap a la meitat li comença a faltar ritme, i es fa avorrida avorrida i molt llarga...
Una llàstima, la veritat...
Carquinyol.
Si l'Elisabeth té raó la versió americana serà més entretinguda (^_^)
Eutrapèlia.
Si tu et capbussessis a la teva banyera i apareguessis al Japó no badaries igual?
Els romans erem molt llestos, més que jo que encara haig d'estudiar cada dia.
Joel.
El què en fa gràcia és el sedàs de censura que aigualeix els productes japonesos, el Manga és picant, l'Anime, no tant, i la peli és per monges.
Elisabeth.
Totes les pelis japoneses són massa llargues, amb el que trigues a explicar-te en japonès necessites el doble de temps (^_^)
Oooh! Jo anava a dir que té molt bona pinta, i que m'encanta l'Abe Hiroshi i trobo genial la Ueto Aya! Però pels comentaris no té pinta que sigui tan xula...
De totes maneres és un tema interessant i curiós, i quan la pugui veure, la veuré!
Publica un comentari a l'entrada