Potser tindrem una nova Nadia Comăneci...
...la Princesa de les anelles...
... o millor ens dedicarem a l'Hípica, tot i que els tatanus no ens fan gaire gràcia...
...o fitxarem per la Masia...
Tanmateix a Catalunya tenim una llarga tradició d'esports de motor, que tal córrer a Montmeló?
La llebre i la Tortuga, o potser el Follet Tortuga?
Abans de pujar muntanyes amb l'Araceli Segarra, millor practicar una mica. I quan ens cansem, podem tornar a muntar a cavall. Arri! Arri! Tatanet!
8 comentaris:
Que segueixin entrenant, a veure si amb una mica de sort, per quan puguin participar ja ho puguin fer amb la selecció que toca. Molt maques les fotos.
Que bons! Molt bones comparacions.
XeXu.
De fet estic que trec foc pels queixals. Però sempre em passa quan hi ha esdeveniments d'aquesta mena.
Primer la Shikibu, veient la cerimònia de inauguració en va preguntar on era Catalunya i jo li vaig dir que no hi era perquè Espanya no ens deixava.
Avui la meva dona m'ha dit que Catalunya no participa perquè som uns covards, si tinguessim més amor propi ja fa temps que seriem un estat. Japó, m'Ha dit, també va perdre la guerra, però és una nació.
Té raó, l'Aya ja ho té aquestes coses, de tan en tan me'n deixa anar una que em deixa planxat, suposo que està farta de sentir-me rondinar.
maria.
Merci, la veriatat és que ens ho vam passar pipa!
jajajajaja Quina gràcia!!! Molt xulo t'ha quedat aquest post! Les fotos són una passada, com sempre!! Sortiu genials també!
Ui, ja veig que l'Aya de tant en tant la deixa anar... jejejeje
Osti tu!! L'Aya tindria que vindre a Catalunya i ser la presidenta dels Catalans, ja que segurament l'empenta que tenen al Japó es la que ens manca aqui.
Em trec el barret davant de l'Aya!
Petons familia!
Marta
Caram, m'ha agradat aquest estira i arronsa familiar, hehehe. Veig que a la canalla la tens ben ensenyada, però la dona, com no, et té ben ensenyat a tu! Potser sí que ens queixem massa i no actuem gens. A veure si haurem de posar la teva dona al capdavant de la revolució... només necessitem un líder carismàtic al que seguir!
Ostres, quina flexibilitat!! :-))
Quan penso en els meus genolls artrítics! :-) Tot i que, de fet, jo mai m'he pogut doblegar així ;-)
Jo espero poder-ho veure, sí, sí... tinc 50 anys i espero poder-ho veure...
Claire.
Deixa-la anar l'Aya, enganya molt, té un caràcter!
Marta.
Es que va viure 4 anys a Barcelona i ens coneix molt bé.
XeXu.
A mi em posa dret, en plan Guardiola! (^_^)
Assumpta.
Espero que ho veurem aviat!
Publica un comentari a l'entrada