Exhibició de Sumo a Hiratsuka

Ahir vam estar de sort. Va venir a Hirtsuka una de les escoles més important de Sumo del Japó, la Takasako. D'aquesta escola han sortit Yokozuna ( campions ) tan important com Asashoryu, un dels millors Yokozuna que ha tingut aquest esport en anys.
El representan de l'escola va ser Asasekyu ( el Drac Roig del Matí ) d'origen mongol, com Asashoryu. Actualment els mongols dominen el Sumo, un esport molt tradicional, de forma i contingut, amb unes pautes de conducta molt estrictes, dins i fora del ring.

A Hiratsuka tenim un Dohyō ( un ring ) permanent que només usem per cap d'any i en algunes ocasions especials com les d'ahir. De fet l'Associació de Sumo està fent una gira per promocionar aquest esport, que ara està passant per un mal moment com a conseqüència dels casos de corrupció que es van destapar l'any passat i que van obligar a suspendre el campionat nacional. I és que en el Sumo, com en altres esport professionals, es mouen molts diners, no tants com en el futbol europeu ( que és massa exagerat ), però un Yokozuna es fa ric.

Aquests dos Rikishi ( lluitadors ) estan esperant el seu torn per entrat a l'arena, porten uns Fundoshi negres que els distingeixen del mestre Asasekiryu que el porta blanc.

Xoc de tens! Aquests esportistes de més de cent quilos de pes i més de 1.80m d'alçada s'envesteixem amb una força sorprenent, el xoc en directe és brutal!

No tots els Rikishi tenen cara de pa de pagès, alguns són prou atractius i musculosos, quan es retiren perden pes i no se'ls nota gens que han estat lluitant al Sumo.

 Ui! Quin mal!

Les cuetes de duen es diuen Chonmage, i han d'anar sempre pentinats així, també se'ls obliga a anar vestits sempre amb Yukata, el kimono de cotó, fins hi tot a l'hivern, quan pugen de categoria poden dur kimonos de seda. Sempre fan molt bona olor, es posen un oli als cabells perquè se'ls aguantin, que recorda a l'encens perfumat. Ahir mentre lluitaven també perfumaven el Dohyō amb encens, no hem d'oblidar que el Sumo és un esport sagrat molt lligat a la religió xinto. Fer bona olor és molt important, les coses pudentes o brutes són negatives i porten mala sort.

Aquesta és bona, el petit suposo que mes novell havia d'empènyer al gran i l'envestia amb força i l'altre ni s'immutava.

Al fons a l'esquerra Asasekiryu, el professional, amb un fundoshi blanc que contrasta amb el noi de la dreta, que està esperant per lluitar.

Assegut a l'esquerra hi ha l'entrenador que va donant instruccions sobre el moviments, el campió de l'escola s'ho mira, és l'únic que no va brut de fang. A ell no li cal practicar com als altres.

Finalment ha arribat el moment un veterà de l'escola s'enfronta amb el campió, el combat no dura gaire...

 ...i com era d'esperar el campió guanya sense suar.

Després del combat els Rikishi novells s'afanyen a netejar el fang de les espatlles dels seus veterans.

 Tot seguit es posaran a fer exercici junts, practicaran el moviment de peus i la flexibilitat. 

S'ho passen d'allò més bé durant l'entrenament, aquest va ser un dels moments més divertits, quan es van llençar sobre un company per "ajudar-lo" amb els estiraments. Un imagineu els quilos de pes, cada tipus en pesa més de de cent!!! El campió s'ho mira tot rient.

Per finalitzar caminen d'aquesta manera tan curiosa donant voltes al Dohyō com si fessin el "trenet" de fet amb els fundoshi posats, rodanxons i fent el trenet, semblava una escola bressol (^_^)

Després ve el combat amb la canalla, en aquesta imatge Asasekiryu s'enfronta amb un nen de 8 anys, per descomptat que guanya el nen, sempre es deixen guanyar. Són molt divertits i simpàtics, un em va preguntat si volia fer lluitar en Miró ( les nenens no poden ), però em va semblar que potser era massa petit per un "bitxo" tan gran. Potser l'any vinent.

Us deixo un vídeo d'un dels combats (^_^)