De fet, exteriorment és del mateix estil que l'anterior edifici de 1964, que encara resta en peus darrera d'aquest i que serà enderrocat, en una segona fase, quan s'hagi aconseguit fer el trasllat de material i departaments al nou.
L'edifici actual té vuit plantes sobre la superfície i dos soterranis ( fet inusual al país ). I ens ha costat 100 milions d'euros.
Aquest és un d'aquells edificis que és més bonic per dins que per fora, una llàstima tenint en compte que al Japó hi ha molt bons arquitectes, tanmateix sembla que pel que fa als edificis públics, els arquitectes bons es queden a casa.
Però com que el Japó és un país bonic si saps com mirar-lo, m'he proposat fer un reportatge gràfic del nostre nou ajuntament.
La porxada no està gens malament, segur que ens serà molt pràctica quan plogui.
Aquesta és l'entrada, el color vermell i blanc de les cortines de darrere són provisionals, és costum decorar els llocs amb aquestes cortines per festejar esdeveniments, com, en aquest cas, la inauguració d'un edifici.
Aquestes són les mascotes de la ciutat, d'esquerra a dreta, el dofí que representa el velòdrom de bicicletes, al mig El déu Neptú, la mascota del Belmare, el nostre equip de futbol, i finalment el gosset, la mascota de la policia.
En Miró, com que fa cara d'estranger va haver d'ensenyar el seu document d'identitat.
Aquest mural de ceràmica estava a l'entrada de l'edifici vell, i és obra de l'escultor Ono Jo, una de les poques coses que s'han salvat de l'enderroc.
És normal que els ajuntaments japonesos tinguin molt bones vistes de la ciutat, d'aquesta manera es pot controlar millor en cas de desastre natural.
Aquestes terrassetes, m'agradem molt, no em faria res venir-hi a fer un cafè de tan en tan...
Aquest és el consistori al fons la cadira de l'alcalde.
És una de les parts més interessants de tot l'edifici, em va sorpendre gratament.
Al fons hi ha les tribunes pels visitants, a banda i banda de les tribunes del públic hi ha dos espais reservats per la canalla, dues habitacions de vidre perquè juguin sense molestar.
La Shikibu, però va preferir la poltrona del batlle, serà una premonició?
"volem que les escoles serveixin xocolata desfeta per berenar, és un compromis que vam contraure al nostre programa electoral!"
"discrepo"
"doncs el nostre grup també hi està d'acord"
Els nens no volien venir però s'ho van passar d'allò més bé, i la veritat és que va ser una bona oportunitat per conèixer una sala que no veurem gaire sovint, de fet jo no hi he estat mai al consistori de Badalona.
Les oficines aviat estaran ocupades per un aixam de funcionaris, espero que treballin de gust en aquest nou edifici i resolguin millor els problemes de la gent.
611 "koutsuuseisakuka"Departament de política de mobilitat.
Aquest espai no sé perquè servirà però seria un bon estudi, per pintar o per ballar.
La Shikibu es va interessar pels personatges de les escultures, eren batlles d'altres temps.
Un cop al despatx del batlle, asseiguts a la cadira, al costat del penó de la ciutat, l'alcaldessa i el seu tinent d'alcalde, les marques verdes del terra són on anirà l'escriptori.
El batlle en persona era present durant tot el dia, dret, saludant als veïns i resignat a veure com tothom es rafregava el cul a la seva poltrona.
Aquesta és la sala d'emergències, espero que no s'hagi d'usar mai, però si cal, estic tranquil que almenys sembla un lloc ben preparat.
Potser d'aquí 50 anys en construiran un altre, però suposo que ja no el veuré, espero que aquest ens faci servei pel temps que ens resta.
3 comentaris:
Que modern!
Una dona batlle seria un gran procés.^-^
La d'abans era una dona, ara hi una un senyor antic.
Es veu móder i funcional, lo de les terrasses per observar a la població en cas d’emergència ho trobo genial. Jo no me he estat al ajuntament de Tokyo i ara entenc que els dos miradors que tenen els edificis no nomes son per us turístic, des de allí es veu tota la ciutat. Gracies per ensenyar-nos el edifici de la teva ciutat. Com sembra els nens estan preciosos.
Publica un comentari a l'entrada