Haikyo, fa temps que us en volia parlar, els Haikyo són ruïnes, llocs abandonats del Japó, hotels, parcs d'atraccions, hospitals, museus, indrets que van ser construïts amb una finalitat i que van pedre-la o negocis que van fracassar.
Potser el Haikyo més famós és el de l'illa de Gunkanjima o Hashima prop de la península de Nagasaki al Mar del Japó. Aquesta illa va ser una mina de carbó des de 1887 fins 1974, des d'alesores ha esdevingut una ciutat fantasma, en el temps d'esplendor, l'illa comptava amb una població de més de 5.000 habitans, una denstitat de població de més de 100.000 hab/km²!
Tenia cinemes, escoles, hospitals i botigues de tot tipus. Ara fa més de 30 anys que el temps s'hi va aturar, Gunkanjima ha esdevingut un lloc de culte pels amats de les runes, en part un fenòmen exemplar d'aqueologia industrial del periòde Showa.
Un lloc públic de Gunkanjima
L'Hospital de Gunkanjima
El apartaments dels treballadors a Ginkanjima.
Altres fenòmens que han esdevingut Haikyo són els museus i els parcs d'atraccions, molts construïts sota la bombolla econòmica del Japó, durant el final de Showa i els començament de Heisei, els '80 i començaments dels '90. Era una època en que els diners del Japó semblaven no tenir aturador, els parcs d'atraccions i els hotels luxosos situats en zones poc poblades van semblar una bona idea.
El què m'ha cridat més l'atenció és el Ceramic park aprop de Kyushu, és un complexe enorme dedicat a la ceràmica occidental, construït a l'estil del Palau de Versailles i de les mateixes dimensions!
El Ceramic Park!
Un dels pavellons del palau.
Al Japó costa molt enderrocar els edificis, una de les febleses de la nostra política lliberal, penseu que la costa dels país és com un gran Lloret de Mar, o un Calella de la Costa, amb milers d'hotels abandonats o en estat ruinós.
Un país perfecte per tafanejar runes abandonades que no han estat espoliades, ja que això és impensable al Japó, i que mantenen llibres, mobles, aparells electrònics, estric de cuina, etc. Amb una pàtina de pols de 20 anys al damunt.
Un luxós hotel de muntanya.
Una escola que ha perdut els alumnes, tots han marxat a Tòquio.
L'edifici dels remolcadors d'una estació d'esquí.
Un "Grand Hotel"!
Western Park, on són els Cowboys?
Una mega-banyera daurada! Això sí que era pensar en luxe.
Les escales d'un Saló de Festes dedicat a bodes. Jo m'hagués dedicat a llençar pedres als vitralls horrorosos, però sembla que han agradat als qui han fet pintades.
El saló de Bodes ( cremat? )
Un gimnàs de luxe. Malgrat que hi han vingut a "jugar" els brètols que ha escrit als miralls no s'han endut res.
Recordo, fa uns 20 anys, que el meu pare tenia un client que va comprar una antiga colònia tèxtil, a part d'alguns cabdells de fill i alguns fulls vells d'albarans, la fàbrica era buida, el client del meu pare va haver de posar un vigilant perquè no li robessin les bigues de ferro ni els fils de coure que encara restaven.
