Com cada any us faig una petita crònica de les tradicions que segueixen els japonesos durant el Cap d'Any. Aquesta és una festa familiar, molt de quedar-se a casa, veure la tele i sopar per després anar a la pagoda xinto a sentir les campanades. La tradició és veure el programa Kohaku de la NHK, la televisió nacional japonesa. Aquest any el programa celebrava la seva 61ena edició, és clar que compten des de que el feien per radio. És bàsicament un programa d'actuacions musicals, els intèrprets es divideixen en dos equips, el vermell, les dones, i el blanc, els homes, després els espectadors votaran l'equip guanyador, minuts abans del cap d'any. Tot seguit la NHK farà connexions amb diferents pagodes xinto del país per copsar-ne l'ambient.
Durant aquestes dates és molt típic menjar mochi, el mochi és un pastís fer d'un arròs especial i que té una textura semblant a les gominoles, no cal dir que a la canalla els encanta.
Tambe és típic decorar les entrades de les cases amb aquest pastís adornat amb una mandarina, que aquí en diem mikan.
Aquest any vaig voler fer el raïm però només en vaig trobar de negre, molt petit i rodó, és de la prefectura de Yamagata, on els japonesos tenen vinyes, n'hi ha de molt tipus i acostumen a ser molt cars, caríssims, fins a més de 7 euros per un grapadet.
El què és més tradicional és menjar soba, la soba són uns fideus fets de la farina del cereal que té el mateix nom, soba, i que en català és conegut com a fajol.
La soba es fa calenta en un vol de sopa de bonítol, tot i que no té gust de peix, la sopa es fa d'uns encenalls del llom del bonítol un cop sec i fumat, que fa que sembli una pedra, els encenalls es fan passant un ribot com de fuster per la peça de peix.
També s'acostuma acompanyar la soba de tempura, a mi m'agrada de gamba, per exemple.
Per celebrar l'arribada de l'Any Nou es decora les portes de les cases amb aquests guarniments fets d'espigues d'arròs i papers de colors, se'n diuen Okazari, i n'hi ha de molts tipus, el nostre està presidit per un conill de paper maché perquè enguany és l'any del conill, segons el calendari xinès, que seguim d'aquella manera al Japó.
Un altre dels elements importants és el Daruma, aquest personatge ha de portar sort a la casa, i funciona de la següent manera: Abans de començar l'any se li pinta un ull i es demana un desig, si el desig s'acompleix se li pinta l'altre ull, el Daruma vell es porta al temple on serà cremat i el seu fum arribarà als déus en forma d'agraiment. El nou, nosaltres, el posem a l'entrada de casa, el d'aquest any és de mida 3 i rosa, el va triar la Shikibu que, com Picasso, està passant un període rosa.
El dia 1, és el dia més esperat, el del gran tiberi, es menja bàsicament Osechi, que són com unes tapes fredes, ja que segons el xinotisme no és convenient encendre foc els tres primers dies de l'any.
Enguany els pares de l'Aya van encarregar un Osechi fet en un restaurant francès, és una barreja de les menges tradicionals japoneses, amb un gir occidental, per això hi ha olives i pernil.
També es menja sajimi, aquest és de tonyina i pop,
O un estufat fred de vedella, shitake i renkon ( un tubercle molt comú a la cuina japonesa ).
A mi m'agrada molt el kamaboko, ès un pastís de textura gomosa fet de farina de peix, però també hi variants, com la de la dreta, amb ou, entre altres.
Per "regar-ho" tot el més típic és el sake, si pot ser del groc, millor.
Per pair l'apat i per començar bé l'any es visita la pagoga familiar, en aquest cas és la Shoya Jinja de Hadano, ja que és on vam passar el cap d'any.
Hi ha molta cua, molta gent vol demanar favors als déus o agrair-ne els rebuts.
La litúrgia diu que has d'oferir una petita quantitat de diners ( monedes noves i brillants si pot ser ) uns 15 iens, més o menys, després fer sonar el picarol que hi ha al cap damunt d'aquestes cordes i fer dues reverències, seguit de picar de mans, també dues vegades, pregar amb les mans juntes i en acabat tornar a fer dues reverències. Jo encara em descompto, però no passa res, segons el meu sogre, els déus tenen el cor molt gran i no els importa gaire la litúrgia.
A un costat del temple principal hi ha un foc on es poden llençar el amulets de l'any passat. També hi ha unes cordes on es poden deixar uns paperets, omikuji, amb la bona fortuna.
Aquesta és la botiga on es venen els "omamori" uns amulets de la bona sort, n'hi ha per tot, per tenir sort als estudis, per no barallar-se amb la parella, i fins hi tot per no tenir accidents de trànsit, crec que el RACC n'ha encarregat una remesa per l'any vinent.
També hi ha figuretes amb el déu que ha de protegir la casa, aquest any és el del conill, per això totes tenen aquest personatge, la Shikibu en va triat un de petit de vidre.
I jo em vaig triar aquest tan divertit que he posat a l'estudi perquè aquest any no em faltin projectes.
Les lleixes que normalment estan farcides d'emas ( aquestes taules de fusta ) ara són pràcticament buides, les antigues ja, fum, han fet la seva feina, ara els toca a les noves enviar els missatges als deus.
Com veieu l'Any Nou japonès és molt curiós, hi ha moltes altres coses que es fan que no us he explicat, però si ho faig ara, què us explicaré l'any vinent?
