Festival de Tanabata 2012

Un any més el Festival de Tanabata ha arribat a la ciutat, un any més el pastor dels estels "Hikoboshi" i la princesa "Orihime" esperaven poder retrobar-se sota les estrelles, després d'un any de separació.
Els "prínceps" de casa no s'ho van voler perdre i es van vestir els "yukata" els "kimono" d'estiu per sortir a gaudir de les decoracions.

El Festival de Tanabata, Tanabata Matsuri, és l'esdeveniment més important de la meva ciutat, gent d'arreu de la regió metropolitana ve per compartir la festa i sobretot per badar sota les decoracions.

Els Takekazari del Festival de Tanabata de Hiratsuka, són una mica diferents dels del Festival de Sendai, sobretot perquè de nit s'iŀluminen.

A mi el que mes m'agrada són les noies amb yukata, torbo que les noies japoneses estan fetes per lluir aquest vestits, m'agradem els "obi" les faixes nuades pel darrere amb un llac senzill.

Com podeu veure hi havia una gernació, ordenada, a l'esquerra per anar i a la dreta per tornar.

No cal dir que la Shikibu s'ho va passar d'allò més bé, enguany ens van visitar uns amics catalans de Tòquio, sempre és més divertit compartir la festa.

Tradició i tecnologia, no és això el que diu del Japó? Aquestes noies amb pentinats molt elaborats, vestint yukata i jugant amb Smart Phones.

Algunes botigues rivalitzen en les decoracions dels Takekazari, aquest explica una rondalla japonesa, "Hanasaka Jiisan" ( L'avi que fa florir els arbres ).

Fins hi tot la Blancaneu, "Shirayuki Hime".

És clar que els Robots no hi poden faltar...

...ni els herois moderns (^_^)

A les cintes que la canalla hi escriu els desitjos, i els somnis, i els grans, les nostres esperances, jo hi vaig posar "カタルーニャが独立しますように", Indepèndencia per Catalunya!

L'Aya va mostrar la seva maestria conduïnt el cotxet d'en Miró enmig de la gentada.

Al Japó hi ha molta producció de literatura infantil i des de petits la canalla llegeix molt, la Shikibu llegeix un llibre cada dia, per això els personatges des les novetats editorials tenen també un paper protagonista als Takekazari.

Aquesta és un bona imatge perquè us feu una idea de com en són d'acolorits els carrers durant els dies del Festival.

A l'esquerra un ninot de Sawa Homare, la millor jugadora de futbol del món, la Messi de les noies, la líder del nostre equip nacional, Nadeshiko Japan. A la dreta la mascota del Bellmare l'equip local de futbol muntant el drac, enguany és l'any del drac.

Més missatges pels estels,

Princeses i coloraines, no deixa de ser un festival adoptat de la Xina, tot té un aire de Bazar Asiàtic tot a un euro, oi?

Més noies amb yukata, a l'Aya li començava pujar la mosta al nas, però jo m'expulsava dient que era per poder ensenyar-vos les, tot pel blog (^_-)

Aquestes imatges ja del capvespre quan es va posar a ploure, llàstima.

Paraigües i fanalets, com a la peŀlícula Blade Runner.

Fins hi tot amb gent vinguda d'altres planetes (^_^) "ware, ware wa uchijin da...", som extraterrestres!

Trobo que de nit fan més goig que de dia, no trobeu?

A mi m'agraden més. Ja tinc ganes de veure com seran les de l'any vinent.