L'"Imperio" s'exalta

(...) En marxar, la mare semblava animada i jo, que m'havia fixat en el retrats del Generalíssim i els de l'advocat vestit de soldat al costat d'altres companys, amb armes a la mà, vaig pensar que per fi havíem anat a tocar la porta que ens convenia: la dels guanyadors de veritat. El niu del poder. Jo entenia, a la meva manera difosa i llunyana, que en la nostra condició assumida de perdedors, la millor manera de sobreviure era desar les conviccions pròpies i fins i tot la dignitat personal i agenollar-se de bon gran a llepar les botes dels amos. Ells, els vencedors, no esperaven que els pobres i els vençuts es consideréssim com ells, l'única cosa que ens demanaven era que els respectéssim i els obeíssim. (...)
Pa negre. TEIXIDOR, Emili, 2003. Columna Edicions, S.A.

L'"Imperio" s'exalta i els seus colons fan mostres d'una efòria descontrolada, llegint Pa negre, trobo records del patiment que van sufrir els nostres avis, els vençuts, que han de veure un cop més, i després d'una suposada democràcia, com els néts dels vencedors fan la seva mostrant obscenament símbols que serien prohibits en qualsevol altre nació civilitzada. Representacions iconogràfiques del terror i el genocidi de pobles i cultures.

Els pilars de la nostra civilització estant sent dinamitats, la llengua, la cultura, l'ensenyament, la sanitat, i ara el comerç, mentre quatre eufòrics riuen les gràcies de la "Roja", el PP aprova lleis que volen acabar amb el sistema de comerç català. Alguns liberals diran que no es poden regular le horaris del comerços, al Japó, és clar és així, 24/7, per això el petit comerç ha desaparegut i tothom va a les gran superfícies comercials o a les Convinience Store, on ningú et coneix i el menjar és congelat. M'agraden els horaris del Japó, però Japó no és Catalunya, i el què fem aquí no vol dir que sigui bo per Catalunya. Ells ens tenen enveja i voldrien viure com nosaltres, i nosaltres, idiotes els volem copiar.
Els carrers de Catalunya són plens de petits comerços que no sobreviuran la nova llei, els carrers quedaran buits i les nit nortes. Però això no importa a l'amo, perquè l'única cosa que vol és que li llapem les botes i obeim.
Ja sé que fa dies que no parlo del Japó, i que m'estic posant pesadet amb la política, però és que no em puc estar de dir el què penso, i el què penso és que hem de reaccionar d'una vegada i per totes, ja no hem de tenir la por dels nostres avis, del nostres pares, hem de deixar de ser els vençuts, per esdevenir els vencedors, lliures i en llibertat.