"Paradors" Nacionals del Japó

Aquest cap de setmana vam anar de Paradors Nacionals, eh? Paradors Nacionals? Bé al Japó els Paradors Nacionals no són exactament com els que hi ha escampats per l'Estat espanyol. Primer perquè no estan construïts en castells medievals, ni ruïnes històriques, segons perquè no són hotels de luxe exclusius de butxaques ben estants.
Els hotels públics, del Japó s'anomenen Q-Kamura ( "poble de vacances" ) i són establiments pensats per a les famílies, el preu és molt raonable i el servei, com a la majoria del país, excel·lent.

Però el millor dels Q-Kamura no són les cambres i el menjar, el millor és que es troben dins els Parcs Naturals del Japó, nosaltres ens vam estar al Q-Kamura Fuji al peu del Mont Fuji a la prefectura de Shizuoka.
El paisatge és espectacular, malgrat els núvols i la boira que si bé refrescaven l'ambient ens van impedir veure la famosa muntanya, tot i que tampoc ens calia, la veien cada dia clar des de Hiratuka (^_^)

 Jean-Claude Monet s'hi podia haver inspirat tranquilament en aquest estany d'aigües clares.

A l'estany prop de l'hotel s'hi pot fer acampada, i potser de nit s'hi poden veure les aloges fent bogada.

Els núvols baixos tapaven el cim dels monts i refrescaven l'ambient, potser un dia ens animen i vindrem d'acampada nosaltres també, i si ens trobam les aloges potser ens concediran un desig o ens duran de viatge a Banyoles a través de l'estany.

Al fons es veu l'hotel, es poden fer passejades sortint per la dreta o donant la volta l'estany 3.5km fins a tornar-hi. També s'hi poden llogar bicicletes al preu de ¥500 ( 5€ ).

 O llogar una barca, si trobes el barquer, és clar...

Aquesta era la vista de de la nostra cambra, al fons s'hi hauria de veure el Fuji, quan fa un dia clar.

 Hi ha dos tipus de cambres, les japoneses amb Tatami...

I les occidentals amb llits, jo prefereixo les occidentals, mai m'he acostumat a dormir al Tatami, i els coixins japonesos són massa petits i durs.

Una visita al santuari del poble de Fuji no fa mal, no ens hem de fer de menys de donar gràcies pel menjar, el beure i la salut, oi?

Aquesta pagoda era vermella, en tenim algunes d'aquest color al Japó, tot i que són més típiques a Corea o la Xina.

 Les estàtues de Samurai sempre fan patxoca i et recorden on ets...

Aquest noi és un assistent del santuari, un treball temporal de vacances d'estiu, anava atrafegat perquè dins la pagoda s'hi celebrava un Miyarairi, un bateig Xinto.

No em deixen de fascinar aquestes estructures de fusta, tot hi d'aquest color pensava que d'un moment o altre sortiria volant per la finestra un panda lluitador de Kung-Fu (^_^)

M'agrada fer fotos de les Ema, les tauletes on s'escriuen els desitjos, en fa gràcia com de vegades alguna noieta hi fa un dibuix o hi penja un ninotet.

Un altra cosa que volia dir dels Q-Kamura, en un hotel ple de gent, en plena temporada d'estiu, era l'únic estranger, normalment fa em passa això de ser l'únic Gaijin, però sembla que ho noto més després de l'any passat, amb articles com aquest us voldria fer veure que Japó és un país que val la pena visitar, no és car, el menjar és bo, i la gent amable. No us ho perdeu!