Ahir vam celebrar el dia del Mar o el dia de la Marina ( 海の記念日 Umi no Kinen Bi ).
L'any 1942 el ministre de Comunicacions ( per no "propaganda" ) Shozo Murata va crear aquesta festivitat per commemorar el viatge de l'emperador Meiji abord del Meiji-Maru el 1876, un vaixell de vapor construït en ferro a Glasgow el 1873.
El Meiji-Maru
El "Dia de la Marina" va ser declarat festa nacional el 1995 com un dia de gratitud per les benediccions dels oceans i l'esperança de la prosperitat econòmica del transport marítim de Japó.
Observat per primera vegada el 20 de juliol de 1996, la legislació va canviar la data del 20 de juliol al tercer dilluns del mes de juliol de 2003.
Aprofitant que era festa vam decidir anar tots plegats a fer un vol en bicicleta fins Enoshima a uns 15Km de casa. A Enoshima hi ha un aquari, on millor per passar el dia del Mar.
En Miró era la primera vegada que visitava un aquari i per la reacció no serà la darrera, primer tenia una mica de por però després s'ho va passar d'allò més bé.
La Shikibu també volia donar de menjar als peixos, com l'"onesan" ( la noia ) de la piscina.
Però el què més agrada a la Shikibu són les "kurage" ( les meduses ), segons ella són super kawaii! A mi també m'agraden les meduses, sobretot a l'amanida, semblen gelatina, però un pèl més dures, i tot i que no tenen sabor, són boníssimes a la vinagreta (^_^)
Mentre veiem el dofins, vam menjar "churros" que al Japó tenen molt èxit, sobretot amb sabors, els què més ens agraden són els de xocolata. En Miró estava "emmurriat" perquè no podia tocar els dofins. Tanmateix després vam anar a unes petites piscines on es poden acariciar petits taurons, m'imaginava que la pell seria mes suau, però és molt dura i rasposa.
Fins el proper mes hi ha una exposició d'un batiscaf japonès, el Shinkai 2000, que pot submergir-se fins a 6.000 metres. Shinkai té un "germà" més nou que pot anat més enllà, però està treballant i no es pot visitar.
En Miró, gran admirador de totes les andròmines que es mouen, va mostrar molt interès en un "
Piiipiiicaaa" con aquell, no se'n veuen cada dia, oi?
De fet l'andròmina era prou interessant, sobretot quan descobreixes que la tripulació s'ha de fer pipi a sobre. És curiós que allí sota amb la pressió hi hagi éssers vius.
La Shikibu no parava de fer preguntes a un senyor molt trempat que sabia totes les respostes. Tot plegat molt interessant, però a mi no m'hi trobaran pas a dins del trasto aquest.
Per dinar, amb motiu del dia del Mar, vam anar a un restaurant molt bo que es diu
Capricciosa on es pot menjar un menú d'amanida, pasta, pizza, cafè i postres amb begudes per dues persones, per 3.700¥ ( uns 38€ ). Els
spaghetti negres eren molt bons, oi Mirò?
Ahir també va ser la primera vegada que Miró menjava
spaghetti negres, però van tenir molt èxit, un món ple de noves experiències, patufet!
En tornar el cel s'amagava a l'oest del Mont Fuji, la fotografia a contrallum ressaltava la muntanya i el perfil de la nostra ciutat, un bon dia del Mar per a nosaltres, tot i que avui els cruiximents de les cames no em deixen moure (^_^)
7 comentaris:
Xurros! Espaguetis negres! M'encanten les fotos de la canalla :)
Què tal Enoshima? Val la pena per a visitar? Nosaltres ho tenim pendent i pensàvem fer-hi una escapada aquestes vacances d'agost... com ho veus? Hi ha molta gent a l'agost i millor deixar-ho per una altra ocasió?
Gràcies!
Impressionants les fotos, especialment la de els meduses i la boca negra d'en Miró. :P
Laura.
El xurros tenen molt èxit al Japó, tambe els vene al Mister Donuts. Encara que no tenen res a veure amb els que teniu a Madrid.
Igual que la cuina italiana tot i que se la fan a la seva manera (^_^)
Enoshima val la pena, per veure ambient mariner, és molt aprop de Kamakura, o sigui que et pot incloure a la visita a l'antiga capital.
Va un temps vaig publicar-ne una entrada al blog si li fos fer una ullada.
http://tobuushi.blogspot.jp/2011/03/enoshima.html
L'agost és ple de gent, i tampoc és la millor època per visitar el Japó, fa massa xafogor, Enoshima és la platja per a molts toquites, o sigui que ja et pots imaginar com estarà. Tanamateix al Japó sempre hi ha gent a tot arreu (^_-)
maria.
Les meduses són molt boniques si tens l'oportunitat de poder contemplar-les.
A partir d'ara li direm Miró "Boccanegra", com el pirata. (^o^)
Hahahaha mira que has posat fotos ben interessants, però la d'en Miró Boccanegra és de premi!! ;-)))
Assumpta.
Miró és una cuca fera!
Però que maco i fashion surt el Miró amb les ulleres de sol a dalt la bici!! M'encantaaaa!
Però sí, la que més triomfa és amb la boca ben negra!
Quina bona pinta fan aquests spaghettis negres, mare meva!
Molt bon lloc per anar a celebrar el del dia del mar! Esteu tots guapíssims!
Laura, jo vaig anar a Enoshima l'any passat a ple agost, i et dic que val la pena. A mi em va agradar molt, la veritat. És un lloc molt turístic i està ple de gent, com a tot arreu al Japó, però és interessant. I la calor és la que fa... No es pot evitar, però s'acaba superant i més amb un bon kakigori! ;-P
Claire.
KAKIGORI!!!!!
Publica un comentari a l'entrada