Dins la iŀlegalitat

Senyores, senyors, nyores i nyors, avui tampoc parlaré del Japó. I em sap greu, perquè és un país on hi passen moltes coses, com els atacs del xinesos als interessos japonesos, o el canvi total de gabinet ministerial per fer front a les noves mesures econòmiques.
I és que a part del ballet de la Shikibu, les meves classes de japonès i el fet que el Miró ja no fa servir bolquers i l'hem d'estar canviant constantment, l'actualitat política del país que em va veure néixer, em roba tota l'atenció, l'Aya diu que vol la independència ja, a veure si després li faig més cas (^_- ).

Fa uns anys discutia amb un quebequès sobre la independència de Catalunya i ell em deia que no era possible, perque al contrari que la canadenca, la Constitució espanyola no preveia la secessió d'un part del territori. Jo li vaig contestar que malgrat el què digués la Constitució espanyola la voluntat del poble s'imposaria. El quebequès es va fer un fart de riure, i encara reia fins fa un parell de setmanes. Ara no riu tant, doncs serem nosaltres els qui serem lliures abans que ells.

"(...) Les lleis i són per a complir-les (...)", "(...) hem d'actuar dins la legalitat vigent (...)" Els polítics unionistes ens parlen de legalitat i trencament, fan els que alguns han batejat com a "discurs de la por".

El sobiranistes, en canvi parlem d'iŀlusió, de democràcia, de construir un futur.
Les lleis no sempre són justes i no han de ser inamovibles, i sempre que es respectin els drets humans, han de ser democràtiques i universals.
A la Barcelona del segle XIV el jueus havien de vestir i anar marcats de manera que se'ls pogués reconèixer, no fer-ho era il·legal i els infractors s'exposaven al pes de la justícia.
Però direu, això no era democràcia perquè al segle XIV no hi havia democràcia. D'acord, durant la Segona República espanyola les dones no podien votar, el primer cop que ho van fer fa ser l'any 1933 a Canet de Mar ( el primer lloc d'Espanya on es va votar va ser a Catalunya, us sona? ). Per sort es va instaurar el sufragi universal, abans era il·legal. La dictadura espanyola de Franco va abolir el sufragi universal.
Als anys 50, als estats de sud dels Estats Units hi havia lleis que no permetien que el negres s'asseiessin a l'autobús al mateix lloc que els blancs, no podien estudiar a les mateixes escoles ni usar els mateixos lavabos. Trencar la norma era il·legal. Era aquesta una llei justa segons els drets humans, no és clar.
Moltes lleis del franquisme ara s'han abolit, i el que abans era iŀlegal ara és legal i els que abans ara legal ara ja no, com torturar braus en una plaça pública.
La Constitució espanyola és una norma jurídica democràtica, però no està per sobre de la Declaració Universal dels drets Humans.

Article 15
Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 21
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

La llibertat individual i com a poble, queda reflexada en el discurs dels "Catorze Punts" del President nord-americà Woodrow Wilson:

"(...) El que demanem en aquesta guerra, per tant, no és només per a nosaltres mateixos. És que el món es faci de manera que sigui segur per viure-hi, i sobretot que es faci segur per a totes les nacions amants de la pau que, com la nostra, volen viure la seva pròpia vida, determinar les seves pròpies institucions, pot estar segur de la justícia i tracte just amb altres pobles del món enfront la força i l'agressió egoista. Tots els pobles del món són socis en efecte en aquest interès, i per la nostra part, veiem clarament que, si no es fa justícia als altres no es farà per nosaltres (...)"

Així doncs, senyors del PSOE, i PP, si volen el poden presentar-se a les eleccions, que seran iŀlegals segons les lleis espanyoles però legitimes davant la resta del món, poden triar, democràcia o demagògia barata, o fins hi tot quedar en ridícul i al segle XXI i amenaçar amb accions militars d'"escopeta nacional".