El Ministre Q-WERT-Y

Llegeixo al·lucinat que un ministre espanyol que té un cognom que sembla una prova de teclat, diu que no hi ha dret que els bascos es gastin el doble en ensenyament que a Andalusia i que l'independentisme català és culpa de l'ensenyament sectari al que està sotmesa la mainada. Bé jo crec que, primer qui té el problema és Andalusia que deu preferir gastar-se els diners en altres coses, com deixeu-me pensar... fer canvis de sexe gratuïts?
Segon, si a parer del ministre espanyol, l'independentisme és conseqüència del sistema educatiu català i basc, ja que els coŀlegis són llocs tètrics on s'adoctrina a la canalla amb dogmes separatistes, la intolerància i la catalanofòbia deuen ser també per culpa de l'ensenyament a les escoles espanyoles, no?

Potser el ministre té raó, jo que vaig anar a una escola privada de Badalona, la Betúlia, us puc dir que era un centre convergent ( de CiU ) i catalanocèntric. Molt abans de la normalització lingüística o l'Estatut, la llengua vehicular de l'escola era el català i fins hi tot estudiàvem literatura i història de Catalunya fora de currículum.
Per recollir diners pel viatge de fi de curs, vam representar l'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, i per nadal assajàvem nadales en català.
A la biblioteca de l'escola hi havia l'enciclopèdia catalana i la coŀlecció sencera d'Edicions 62 i "la Caixa" Les millors obres de la Literatura catalana ( aquella de les tapes grogues ). I el mestre de català ens llegia Josep Pla, Maragall i Salvat-Papasseit.
Malgrat que no recordo cap adroctinament especial, cada setmana venien un senyors amb bata blanca que es donaven un beuratge de color rosa per glopejar, ells deien que era fluor, però ara i gràcies al ministre "Q-wert-y", estic segur que era un poció màgica per tornar-me independentista. Això i els cops de guix que el mestre de català, l'"infame" Marcel Riera ( més tard regidor de CiU ) ens llencava al cap per cridar-nos l'atenció.
També recordo que, amb estratègies subtils, ens feien fer manualitats amb trossos de diaris vells, que resultaven ser de l'Avui. Aleshores ens obligaven a llegir el Zoo d'en Pitus, el Cavall Fort, o el Trezevents, revistes que com tothom sap són manifests subliminals de l'independentisme més radical.
Que cec que he estat tots aquest anys, no havent vist que tenia el cervell rentat per l'escola. Segur que ens drogaven amb el pa amb xocolata del berenar a les colònies de Canyamàs.
Ostres però si un dia, fins hi tot ens van portar a Montserrat i un altre a Ripoll! I recordo un cop al "Círcol Catòlic" que ens van passar un documental amb el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides!
Vaig fent menoria i cada cop veig més clar que el ministre Q-wert-y té raó.
Hauré de passar un temps a Toledo, on vaig veure fa uns anys ( mentre feia una ruta gastronòmica amb el meu sogre ) un professor que confonent l'escut franquista amb el dels Reis Catòlics explicava als seus pupils que Espanya es fa unificar amb el matrimoni d'Isabel amb Ferran, mentre els recitava allò del "tanto monta..." aquell sí que era ensenyament de qualitat i objectiu.